Llegint...

Fa uns dies que estic una mica absent perquè les nits les aprofito per anar preparant cosetes per l'aniversari del Guerau, decoració, regal, invitacions...

Últimament em vénen al cap flaixos de l'any passat, de la pressa que tenia per veure'l, de com d'interminable se'm va fer l'últim mes, de les especulacions de familiars i amics sobre la data de naixement del petit, dels meus sentiments d'incertesa sobre si sabria ser mare... estic una mica nostàlgica.

M'ha passat tan ràpid! I això que he gaudit cada instant amb el petit, que a excepció d'unes quantes hores a la setmana (unes 16 entre viatges i tot) he estat les 24 hores amb ell, veient-lo créixer, aprendre, jugar...

Aquests dies estic llegint molt, doncs l'hora de la migdiada el Guerau se la passa sencera amb el pit a la boca. A la nit s'adorm, li trec, i ell continua dormint. Però a la migdiada no. Si li trec el pit es desperta desesperat. Com que suposo que són les dents (que li deuen fer mal perquè n'hi estan sortint dues de cop) m'ho prenc amb calma i aprofito les dues horetes que sol fer de migdiada per llegir (el dia que no m'adormo).

He estat llegint el llibre de la Rosa Jové sobre les rabietes, que m'ha encantat. En volia fer un post sencer parlant-ne, però ha caigut a les meves mans un llibre d'Aletha Solter que versa sobre el mateix tema i que m'està entusiasmant. O sigui que quan l'hagi acabat ja faré un post parlant dels dos.

A més, estic recuperant l'hàbit de lectura sobre temes que no són de maternitat. Ho trobava a faltar, i agraeixo tenir aquestes estonetes per mi, per la lectura al llit. Els bibliotecaris del bibliobús sempre l'encerten i em recomanen molt bones lectures, o sigui que devoro els llibres en un obrir i tancar d'ulls. Tenint tants llibres sobre maternitat, criança i educació pendents em feia una mica de cosa "perdre" el temps amb altres llibres, però he decobert que necessitava aquesta desconnexió (parcial i temporal) de la temàtica maternal.

Bé, que estic tornant a divagar...això de la maternitat em té totalment dispersa!

En fi, en volia deixar constància, ja que potser estaré uns dies (més) absent...

Quan pugui penjo plantilles i fotos de les coses que estem preparant.

Una abraçada!

He trobat el pastís ideal!

Doncs si, crec que he trobat el pa de pessic que faré per l'aniversari del Guerau. No porta ni ou ni llet. El vaig fer l'altre dia i és molt bo i esponjós, dura pujat i fresc un parell de dies, és fàcil de fer... o sigui que és perfecte!
El vaig trobar en aquest fantàstic bloc:
http://glutoniana.wordpress.com/2010/12/18/bizcocho-sorprendente-sin-gluten-ni-huevos-ni-leche/

Aquesta és la recepta original, al costat explico les meves modificacions:

• 6 cullerades soperes de sucre (jo en vaig posar 3, dues de sucre morè i una de sucre blanc)
• 6 cullerades soperes d’oli de gira-sol (jo no en tenia de girasol i li vaig posar d'oliva. Queda una mica fortet i per tant potser ara en posaria menys quantitat)
• 1 got i mig de suc de taronja acabat d’esprémer
• un got i mig de farina de rebosteria sense gluten (jo vaig posar un paquet de farina normal i corrent)
• un sobre de llevat en pols sense gluten (el meu portava gluten)
• sucre i canyella per decorar (això no ho vaig fer)

Ara em falta trobar alguna coseta per decorar-lo. Com que al Guerau no li agrada gens ni mica la compota de poma potser intentaré fer alguna cosa amb raïm o amb plàtan (tot i que últimament tampoc en vol).

Aquí teniu una foto de com va quedar el pa de pessic!

Una abraçada!

11 mesos. Confiança

"caminante no hay camino, se hace camino al andar..."

I ja en són 11!

Aquest mes ha estat el mes dels primers passos del Guerau. Va començar fa un parell de setmanes deixant-se anar dels mobles per donar un pas ell sol, al cap d'uns dies es va atrevir amb un parell de passos, i ara en pot donar uns sis o set si té un objectiu clar o un lloc on vol anar. També hem notat que ens demana que li donem les mans perquè li agrada desplaçar-se dret. Com que les demana ell, li donem les mans i quan ell vol les deixa anar i es llança a donar uns passos sol o bé comença a gatejar. Em sorprèn la claredat amb la que demana les coses i el clar que les té.

Té clar a quina zona de la casa vol anar i hi va encara que jo no l'acompanyi. De tan en tan torna a comprovar que encara hi sóc. I aixo em porta a pensar en el tema de la confiança (en mi i en el nen).

Em costa no seguir-lo a tot arreu. Em costa perquè tinc por que es pugui fer mal sense la meva supervisió. En realitat em costa veure que ja no em necessita per explorar, investigar... perquè de mal se'n pot fer encara que el supervisi. Sento que estic en una etapa de "deixar anar", de veure'l com marxa i quedar-me quieta per deixar-li cotes de llibertat (sempre i quan no em reclami). 

Crec que és important donar-li aquests moments de confiança plena, on jo sé que no prendrà mal perquè sap valorar si pot assumir riscos o no. I és important per tal que ell pugui anar agafant confiança en les seves capacitats i vegi que jo tinc confiança en les seves capacitats.

Feliç mesari, príncep!

Pastís sense ou ni llet (de vaca) - 1a part

Fa uns dies que estem començant a organitzar la festa d'aniversari del Guerau. Tot i que encara queda més d'un mes no volem que se'ns tiri el temps a sobre. Una de les coses que més em preocupava era el tema del pastís, doncs el petit encara no menja ni ou ni llet (només teta). Així doncs, he estat buscant alternatives. He pensat que farem dos pastissos, un pels adults i un per ell sol. Així el podrà destrossar i menjar sense problemes.

He trobat vàries receptes de pastissos sense ou ni làctis per Internet. I me n'han passat unes quantes més. Aquestes són les que m'han convençut, tot i que encara les he de provar.

Pastís de llet materna (extret d'un fòrum de Crianza Natural)

120 ml de llet materna

1 paquet de galetes d'espelta (vigilar que siguin sense llet, ous ni sucre)

Prunes vermelles i grogues

1 plàtan

Desfer les galetes amb la llet fins a formar una massa espessa.

Fer una compota de prunes vermelles i una altra de prunes grogues (per donar color al pastís)

Forrar un motlle amb paper film

Posar una capa de prunes grogues, una altra de llet i galeta, una altra de pruna vermella, i una última capa de la massa de llet i galeta.

I al congelador!

L'endemà es treu del congelador (la capa groga quedarà a sobre) i al voltant del pastís es posen unes rodanxes de plàtan, unes galetes, o el que es vulgui, per acabar de decorar.

Pastís amb pastanaga i taronja (extret d'un fòrum de Crianza Natural)

1 got de farina

1 got i mig de sucre

1 got d'oli d'oliva

1 sobre i mig de llevat en pols

1 got de suc de taronja

2 pastanagues crues picades

Barrejar els ingredients, posant al final la pastanaga. 

Fornejar-ho durant 45 minuts a 180ºC.

Pastís de gelatina

Galetes (tipus Maria)

Compota de poma (o algun altre tipus de fruita)

Gelatina neutra

Triturar les galetes, que quedin ben esmicolades. Posar-hi una micona d'aigua per tal de crear una massa espessa. 

Posar la massa a sota d'un motlle dels que es poden obrir pels costats.

Barrejar la compota amb la gelatina.

Abocar la compota al motllo i posar a la nevera fins que la gelatina qualli.

D'aquí poc més receptes! S'accepten suggeriments!

Seguim amb l'Alimentació Complementària

Voldria posar al dia el tema de l'AC del peque, ja que fa temps que no en parlo i hi ha hagut grans canvis!

El seu aliment principal continua sent el pit, i a dies de manera exclusiva. El ritme d'alimentació sol ser variat, passa dies que només fa pit i menja molt poc o només pa, dies que menja com una llima i repeteix del que li he posat, dies que va fent mica en mica i menja segons el que hi ha per dinar o sopar... en fi, al seu ritme!

Des de fa unes setmanes que li he introduït la cullera i la forquilla, juntament amb el plat. Al principi pica el plat amb el cobert, intenta atrapar algun menjar, se la posa a la boca...però no menja amb coberts. Tampoc ho esperava, però volia que es començés a familiaritzar amb ells donat que feia temps que intentava agafar la meva forquilla de plat. Ara menja amb les mans mentre subjecta la forquilla. Ho va intentant, coneix el mecanisme perfectament, però no li surt la rotació amb el menjar (sempre li cau abans d'arribar a la boca i s'empipa molt). A mig àpat li trec la forquilla perquè mengi una mica més de quantitat perquè amb la forquilla es distreu.

El tema del menjar a terra continua igual. Quan no en vol més va tot a terra. Nosaltres li anem explicant com ho ha de fer, però de moment res de res. A més, ens mira amb una cara de pillo quan ho llença! Crec que ho troba la mar de divertit!

L'aigua la beu en un got normal i corrent (de la seva talla i irrompible), i hem d'estar pendents de quan acaba perquè deixa anar el got. Ara fa unes setmanes que fa pauses i manté el got afagat entre les dues mans, torna a beure, es treu el got de la boca, s'espera una estona amb el got entre les mans, torna a beure...i així fins que en té prou.

Bé, aliments nous o en nous formats que ha anat tastant el Guerau:

• Pernil dolç: el de la xarcuteria, que és només bullit sense additius. En comprem poques quantitats perquè es fa malbé de seguida, però es sol acabat sempre perquè el peque és una llima. Li encanta. Li tallo a trossets i els va agafant d'un en un, o un grapadet, i cap dins!
• Rap i lluç: li faig al vapor, bullit o al forn (amb patates). El rap li agrada moltíssim! Si li faig rap segur que se l'acaba (a vegades una cua sencera). Li separo la carn en trossets i m'asseguro que no hi hagi cap espina. També li agrada molt barrejat amb tomàquet i pasta.
• "Tortitas de arroz":  n'hi dóno d'integrals i que siguin consistents (n'hi ha que no em serveixen perquè es desfàn de seguida, com les del Mercadona). Procuro que siguin amb arròs ecològic. A vegades li suco amb alvocat, per qui té una passió desmesurada. Li agrada moltíssim i s'hi entreté bastanta estona. Li dono partida per la meitat o en quarts.
• Poma: segueix sense agradar-li. Ho he provat ratllada, en compota, al forn...i res de res. Fa cara de fàstic només l'olora.
• Llenties: les faig bullides i una mica passadetes i li entusiasmen. De fet, és la única cosa que em permet que li dóni en cullera. Les faig bullides sense pell i juntament amb arròs. 
• Cigrons: també bullits i pelats (una mica xafats). En menja però sense gaire entusiasme. Si faig hummus (sense espècies) i li suco al pa, li agrada molt. 
• Pèsols: sense pell. Normalment els faig juntament amb pastanaga, mongeta i patata, com si fos una ensaladilla. Va passar una època que era el primer que agafava, ara va directe a la mongeta o al bròquil, si li afegeixo.
• Vedella: normalment com millor se la menja és barrejada amb els macarrons i tomàquet. L'altre dia vam provar amb fricandó (tallat a tiretes) i fantàstic! També vaig fer un pastís de carn i li va agradar força.
• Pollastre: ja en menja amb tot tipus de presentació. A la planxa en tiretes, al forn amb verdures, a la cassola... i li encanta rostar els ossos del meu plat!
• Espinacs: al vapor i amb salsa de tomàquet i pernil. No li va agradar gaire, es mirava els fils i posava cares extranyes...
• Pinya: l'ha tastada pero com que hi ha antecedents d'alèrgia a la família no n'hi he donat més. A nivell de fruita segueix menjant molta mandarina, bastant raïm però últimament no vol gens de plàtan.
• Galeta:  no en trobo que m'acabin de convèncer i les que trobo són caríssimes! Procuro no donar-n'hi gaires perquè porten molt sucre i altres additius. Si em menja són tipus Maria dorada clàssiques (que no porten ou). Li agraden molt.

Doncs bé, diria que no em deixo res...continuo donant-li arròs i pasta (de blat i de panís). I tot sense sal.

Els TOP 3 serien (a part de la teta): el pa, l'alvocat i la mandarina.

I ara li introduïré els làctis. Tot i que el meu pediatra està obsessionat en que li doni formatgets (formatge fos...) començaré a donar-li formatge tendre de cabra i iogurt de cabra. Ja us explicaré què tal.

Esperaré fins a l'any per donar-li ou.

Doncs au, que després de tant escriure sobre menjar m'ha entrat gana!

La nit de Reis

Sempre que s'acosta la nit de reis es desperta en mi una emoció profunda, visceral, infantil. Recordo com ens preparàvem per anar a veure la cavalcada al poble, agafàvem els abrics i les bosses de plàstic per als caramels. La meva germana i jo ajuntàvem els llits i dormiem juntes tot el Nadal.

Recordo l'emocionant que era l'espera. Sentíem els petards que anunciaven l'inici de la cavalcada fins i tot abans que els tiressin, tal eren les nostres ganes. I sortíem corrents al carrer a esperar que passessin per davant de casa per després seguir una estona la rua, agafades de la mà mentre els nostres pares ens observaven de prop.

Recordo com en arribar a casa ajuntàvem les sabates per posar-les al balcó, posàvem un bol d'aigua per als camells i un plat amb galetes per als Reis Mags. Ho fèiem amb cura, perquè sentissin que eren benvinguts a casa nostra.

I anàvem a dormir nervioses, intentant adormir-nos aviat perquè la nit no es fes tan llarga. I parlàvem molt, perquè òbviament ens costava adormir-nos, i cantàvem i inventàvem històries fins que la son i cansament ens vencien.
Recordo com ens llevàvem d'hora i intentàvem fer temps per no despertar als nostres pares tan aviat, encara que no aguantàvem massa temps i abans de les set ja estàvem a la seva habitació perquè obrissin el balcó. I l'espera, els segons eterns fins a veure si realment havien passat o no. I la màgia de veure tots els regals allà, per a nosaltres, esperant que els obríssim.

Recordo al meu pare amb el vídeo, per no perdre's cap detall, i la mare asseguda al llit obrint amb nosaltres els regals.

Recordo les sensacions, les emocions que sentia durant la màgica nit de reis.

I aquest any és el meu primer any a l'altre costat, com mare. I sento una emoció diferent, expansiva, entregada ... només de pensar que aquest any anirem a veure la cavalcada amb el meu petit i que d'aquí a un temps ell també viurà la màgia d'aquesta nit. Espero saber transmetre-la com jo la sento i la vaig sentir.

Feliç nit i dia de Reis!