Galetes d'ametlla, coco o avellana

A casa ens agrada molt gaudir junts de la cuina fent invents o cuinant coses bones. 
Avui us deixo la recepta de les galetes que normalment fa l'avi i que últimament són un èxit total quan les fem aquí, ja que són tan fàcils de fer que el peque pot participar en tot el procés!

Ingredients

1 ou
100 gr. de mantega
150 gr. de sucre
1 sobre de sucre vainilla
1/2 sobre de llevat (tipus Royal)
250 gr. de farina

+ 100 gr. d'ametlla o avellana mòlta i 25 gr. d'ametlla o avellana en granet
o
+ 125 gr. de coco o ametlla o avellana mòlta

Procés d'elaboració 

Primer de tot desfem la mantega al microones i la deixem reposar.
Batem l'ou i hi afegim el sucre. Quan la mantega no estigui gaire calenta (sinó ens quallaria l'ou) l'afegim a la barreja, sense deixar de remenar. Hi afegim la farina i el llevat tamissats. I finalment el fruit sec que haguem triat! Amassem bé, estirem la massa i tallem la forma que ens interessa. 
Al forn a 200º fins que estigui dauraret, i ja ho tenim! Només cal que decorem com més ens agradi! Amb xocolata queden boníssimes!


Bon profit!

Decoració de tardor

Com ja sabeu, a casa ens agrada molt anar transformant l'espai junt amb els canvis estacions.
En aquest enllaç podeu veure algunes de les cosetes que vam fer l'any passat, algunes de les quals, com els mòbils, els hem reaprofitat.


Aquest any hem començat amb les pinyes! Primer formaven part d'una caixa sensorial i d'exploració,  després les vam pintar amb temperes i les vam decorar amb mini pompons i finalment les vam penjar. Què us semblen?

 











Després hem tingut una caixa sensorial de panís i elements de tardor molt semblant a la que vam fer l'any passat.
I avui, després d'una excursió a la muntanya en busca de castanyes, hem creat una caixa d'experimentació de tardor amb tots els elements que hem anat recollint. Us agrada?

La tardor és una estació ben màgica ja que de tan en tan les fades de la tardor ens deixen, a dins les caixes sensorials o enganxades a les pinyes, unes monedes de xocolata o algun detallet per recordar-nos com n'estan de contentes de veure tanta tardor a dins de casa! Un dia d'aquests sortirem al bosc a veure si se'n deixa veure alguna...

El nen de l'altra casa

Fa nits que mentre sóc al llit per adormir al Guerau escoltem el nen de la casa del davant com plora desconsolat. Crec que, per desgràcia, li estan aplicant cert mètode per anar a dormir.
Normalment el Guerau em pregunta com és que plora el nen i si no van a agafar-lo. Avui la conversa ha anat així:
- mama, el nen ja torna a plorar!
- si...
- perquè no l'agafen?
- no ho sé, Guerau... Però potser si que l'agafen. Tu a vegades quan estas enfadat o disgustat plores als meus braços, oi?
- si... (es queda una bona estona pensatiu). Mama, aquest nen no plora d'enfadat, plora de trist i vol dormir amb la seva mama.


Ja és trist que un nen de dos anys i mig tingui més sentit comú que alguns adults.
Estic farta de sentir a un nen tan petit plorar desconsolat cada nit. I ja no sé com coi he de justificar-ho davant del meu peque.

Als pares i mares que esteu plantejant-vos aplicar mètodes que impliquen desatendre al vostre petit/a, us recomano que feu una ullada a aquesta web tan ben feta i documentada. 

Feliços somnis!