La Lactancia Materna es Mucho Más que Leche es un Carnaval de Blogs iniciado por Amor Maternal para celebrar la Semana Mundial de la Lactancia Materna e invitar a la reflexión acerca de todas las dimensiones en las cuales podemos concebir la lactancia materna, todos los ámbitos de la vida en los cuales puede afectar tanto al ser humano, como a la sociedad, al planeta, las relaciones interpersonales, etc.
He decidit a participar en aquesta iniciativa perquè em venia de gust parlar sobre la lactància materna i aprofitant la Setmana Mundial de la Lactància Materna em sembla adient col·locar un post parlant d'aquest tema per aquestes dates. També el lema internacional que s'ha triat per l'event el trobo molt encertat: "Comunica't. Lactància Materna, una experiència en 3D", incorporant la comunicació i difusió de la lactància materna com a element d'innovació. Està molt ben explicat a la web de Word Breastfeeding Week i a la web de Bebés y Más.
Clica sobre la imatge de dalt de tot per anar a la web d'Amor Maternal i informar-te del funcionament d'aquest carnaval de blogs.
Doncs bé, tot i que sols porto 5 mesos i mig alletant al petit puc assegurar al 100% que la lactància no és només llet: és consol, tendresa, mirada, calor, riure, exploració, carícies, protecció, tranquilitat...per mi és com dir "sóc aquí pel que em necessitis i quan vulguis". El petit G. quan es fa mal i plora demana pit, a mitja nit em busca per poder tornar-se a adormir (molts cops només tocar el pit amb la boca ja s'adorm), i quan s'atabala perquè hi ha molta gent no me'l desenganxo de la teta en tota l'estona...
Crec que un dels temes pendents en la lactància materna és aconseguir desvincular la visió que es té a nivell social de la lactància amb alimentació. Si les mares ens escoltem el cos i escoltem les demandes implícites (o no tan implícites quan són més grans) sabem que el nen no només demana quan té gana i nosaltres no només li oferim el pit quan pensem que té gana.
En el meu cas, els principis de la lactància materna no van ser pas fàcils:
Primer de tot l'entorn que em deia que potser no tindria llet perquè una àvia o nosequi de la família no n'havia tingut, d'altra gent que em deia que potser en tindria però no serviria com a aliment perquè coneixien a una senyora que tenia una llet que sols era aigua.., d'altres que et deien que feia molt mal i que sortien clivelles i....en fi, tots els mals possibles que em passarien si donava llet. Un cop va néixer el nen van passar a allò de dir: deu minuts a cada pit, potser que li donguis suplement perquè ara només tens calostre, vols dir que no et demana massa sovint?.... i a més a més els dubtes i pors típics de mare primerenca (sobretot durant les crisis de creixement del nen, quan semblava que amb la meva llet no en tenia prou i es quedava amb gana).
Això ho vaig poder superar tot perquè estava molt ben informada (gràcies sobretot al llibre d'”Un regal per a tota la vida. Guia de lactància materna” de'n Carlos González, la web l'Alba Lactància Materna, i la web de Crianza Natural). Per tant un consell important seria que durant l'embaràs llegiu, parleu, us informeu... a mi em va donar molta tranquilitat en un moment de pospart que no estava per entrar en gaires discusions, perquè volia dedicar-me sols a adaptar-nos nen i jo, a agafar un ritme junts, a vincular-nos...
Un altre entrebanc van ser els dolors dels primers mesos. Tot i la informació, em feia mal. Els primers quinze dies sobretot i després anava a temporades, segons com s'hi agafava el nen (per molt que intentés corregir la postura ell es tornava a canviar...no sé de qui ha heredat tanta tossuderia!). Fins als dos mesos i mig o tres no vaig començar a gaudir de la lactància materna, quan el nen va anar agafant la tècnica i en 5 minuts em buidava el pit. I aleshores vaig agafar una mastitis! Però....veure la cara del meu fill quan mamava, em feia superar-ho tot. Com va fer el seu primer somriure enganxat al pit, mentre se li escolava la llet per la comisura dels llavis; veure com tanca els ulls mig extasiat de plaer, com suspira mentre mama, com em busca durant la nit amb els ulls tancats i la boqueta mig oberta, com m'agafa el pit amb les dues mans en plan desesperació total i quan té el pit a la boca s'aparta, em mira i riu,... En fi, per mi la lactància materna és un vincle que tinc amb el nen que crec que no podria tenir de cap altra manera. De fet, crec que en aquesta díada en surto jo tan alimentada com ell. I per això animo a totes les mares a donar el pit, a demanda, fins que mare i fill/a vulguin i fent cas omís als comentaris, reportatges sospitosos patrocinats per empreses que fabriquen llet de continuació, brontopediatres,... i que segueixin el seu instint!
En fi....ara que aviat farà 6 mesos i que deixarem la LME em sento una mica extranya per no ser jo la única persona que el podrà alimentar. De totes maneres com que ho farem usant la tècnica del Baby Led Weaning, la lactància materna continuarà sent la seva principal nutrició durant un bon temps encara... D'això ja en parlaré a un altre post. De moment, avui només recalcar el lema que proposen des d'Amor Maternal: la lactància materna és molt més que llet.
Mireia.
