Premi amistat 2.0

Maria, de La família Garrapata, m'ha atorgat aquest premi que recullo amb una mica de retard però amb molta il·lusió!
Ve amb cinc preguntes per respondre, així que allà vaig!

Què penses de l'amistat 2.0?

 Des que vaig començar les meves aventures en aquests indrets virtuals he "conegut" a moltes mares i pares que, com jo, reflexionen i parlen sobre la seva maternitat i paternitat al seu bloc. Amb algunes persones sento afinitat i connexió, però crec que per dir-ne amistat necesitaria un contacte més fluid, directe. Crec que és possible establir un vincle amistós a través de la xarxa, encara que en el meu cas sempre em quedaria amb les ganes de contactar a la vida 1.0.

Quin descobriment t'ha portat la maternitat / paternitat?

 Uf, doncs molts! Sobretot redescubrirme a mi, la meva paciència, la meva tendresa, la meva capacitat d'estar present, les meves neures, la meva ràbia, la meva (des) organització, ... He descobert tot un món al respecte de la maternitat conscient, he llegit moltíssim, he après nous enfocaments respecte la criança ...

Què fas quan et sents jutjada al respecte a la criança dels teus fills?

 Doncs depèn de qui em jutgi, però en general solc contestar de forma bastant brusca. Intento suavitzar si ve d'un familiar però en general sempre dic alguna cosa al respecte. La veritat és que al principi m'afectava més que ara, que tinc clar que el meu marit i jo criem el nostre fill a la nostra manera i que ningú té dret a jutjar-nos.

Què has après dels teus fills?

 Sobretot a prioritzar. La meva llista de prioritats ha canviat i com que el temps que tinc és limitat he de decidir centrar-me en el que realment m'importa. He après també a respectar els temps del meu fill, la seva llibertat de moviments i jocs sense dirigir. I a estar present en el present.

Què t'has atrevit a fer gràcies a ells? 

A desafiar les meves creences prèvies sobre criança :)

Ara passo el premi "Gràcies per la teva amistat" a 5 blocs, i proposo les 5 preguntes que m'agradaria que responguessin. Aquest premi va per ...

- Mama Moderna, del bloc Una Mama a la Vida Moderna

- Miraska, del bloc Hi veig doble

- MaGiA, de Crianza Corporal

- Marina, de Pell a pell

- a Sarai Llamas

Algunes ja el teniu, però com que les preguntes canvien si voleu les podeu respondre també! :) I si algú més les vol respondre, doncs també! 

I les preguntes són:

- Que creus que t'aporta formar part d'aquest món virtual de blocs dedicats a la criança?

- Quin llibre sobre criança t'ha impactat més i perquè?

- En què consideres que t'ha canviat la maternitat/paternitat?

- Un moment especial amb el teu fill o  filla...

- Quines diferències trobes en la relació de parella abans i després de la maternitat/paternitat?

Petons!

El regal més especial

El pare de la criatura, va regalar-li aquesta aquarel·la preciosa, que és una al·legoria del seu naixement. L'hem penjada al seu raconet de jugar, al menjador. Suposo que quan creixi i tingui habitació pròpia el penjarem allà.

La festa d'aniversari

El dissabte vam celebrar la festa d'aniversari del Guerau.

Al peque sembla que no li va acabar de convèncer que tanta gent envaís en seu territori, i passava de jugar tranquil a voler braços i demanar plorant anar a espais sense gent. Va ser curiós perquè quan tots els convidats van ser fora va tornar a ser el nen de sempre, es va dedicar a explorar i a investigar les noves joguines, a fer teta (que no n'havia volgut en tot el dia), a jugar, a ballar, va menjar el seu pastís d'aniversari...

De totes maneres va ser un dia molt bonic, envoltats de la família i amics que desitjaven passar el dia celebrant amb nosaltres una data tan important com el primer any del Guerau.

Us penjo unes fotos de la decoració:

El que trobo a faltar

Fent una mica de balanç d'aquest quasi any com a mare, l'altre dia em preguntava un amic si trobava a faltar alguna cosa de la meva vida d'abans de la maternitat. Ràpidament vaig respondre que no, però la pregunta m'ha anat rondant pel cap i finalment he hagut de parar-me i plantejar-me-la seriosament. I si, trobo a faltar un munt de coses. Em costa reconèixe-ho perquè ser mare és el més meravellós que m'ha passat i acceptar que enyoro algunes coses d'abans em fa sentir com si el meu fill em fes nosa, i res més lluny de la realitat!

Total, que he fet una llista de les coses que trobo a faltar. I segur que m'en deixo alguna!

Trobo a faltar...

• anar al cine (sola o amb el meu home)
• anar als concerts dels grups que m'agraden
• sortir a sopar i anar al bar del poble a fer uns beures
• llegir un llibre amb calma
• estirar-me al sofà sota la manta i mirar una peli cutre per poder fer la migdiada
• dutxar-me sense presses
• estones a soles amb el meu home
• passar-me tota una tarda a la cuina fent invents sense mirar el rellotge
• estar sense fer res
• temps personal (depilacions, pelu...) 
• mirar les notícies i algunes sèries que seguia
• dormir fins que el cos em digui prou
• sortir de casa sense que sembli que canvio de país

I bé, no se m'ocurreixen més coses...

en fi, vaig a dormir al costat del princep de casa, que demà al matí em despertarà de segur abans del que jo voldria. Això si, els mil petons de bon matí no els canvio per res del món!

Arròs!

L'altre dia va nevar a casa. A dins. I va nevar arròs. També va nevar a fora, i el Guerau va poder tocar la neu per primer cop, però això ja és una altra història....

Des de fa uns mesos tinc una caixa plena d'arròs que trec de tan en tan i on hi amago objectes que sé que li agraden perquè els busqui. Doncs l'altre dia, aprofitant que feia fred i ens quedávem a casona, vaig decidir treure la caixa sensorial i jugar a buscar agulles d'estendre (que li encanten). Però en comptes de posar la mà, gaudir de la sensació de l'arròs escolant-se entre els dits, el soroll que fa mentre es remena... el Guerau va decidir canviar els plans i fer una nevada artificial al menjador. 

Va gaudir d'allò més escampant arròs, el feia volar pels aires com si fos el convidat d'una boda. Entremig, n'anava tirant a dins de la paella (que aquesta setmana té a la panera dels tresors) i amb la cullera de fusta anava remenant com si fes un arròs amb peix. 

Va ser una bonica experiència, tot i que vam escombrar arròs durant dies dels racons més insospitats!