15 mesos!

Sento que últimament no tinc gaire temps per la vida 2.0. A la nit, quan he adormit al Guerau, em connecto una estona i llegeixo els blocs que segueixo, miro el facebook, el mail.... Intento comentar els posts però no sempre tinc les suficients energies per fer-ho. I em sento tan cansada que molts cops em quedo mirant la tele o sense fer res.

El Guerau torna a estar adolorit per les dents i a més a més ha agafat un refredat i es desperta mil cops a la nit, té tos i es desvetlla. O sigui que no acabo de dormir bé des de fa uns dies, i sento que arrossego un munt d'hores de son. Espero (ara que està sortint del refredat) poder dormir unes hores seguides i poder recuperar les energies!

Però bé, el motiu de l'entrada d'avui són els 15 mesos que el Guerau va fer el dia 18!

Sincerament, fa uns dies que el trobo molt gran. Ens entén perfectament i es fa entendre. S'enfila per tot arreu i corre com un esperitat. El veig content i feliç i m'emociona veure com va conquerint independència. L'altre dia jo estava estenent la roba i de sobte me n'adono que hi ha molt silenci a casa. Trec el cap al menjador i me'l veig assegut al sofà mirant un conte! Ostres, el vaig veure tan gran!

Una de les coses que més li agraden és jugar amb l'aigua. L'aboca de la regadora a terra, a la galleda, se la tira per sobre, crea bassals i hi xipolleja... podría dir que és la seva "joguina preferida". Això i mirar-se al mirall. Últimament es mira al mirall mentre menja, mentre beu, es mira les plantes dels peus, fa postures i riu, es fa TAT a ell mateix, es mira mentre fa veure que parla per telèfon, mentre s'emprova les meves ulleres de sol, mentre juga... en treu molt rendiment!

També he notat que està més sociable i inclús a vegades saluda i diu adéu als desconeguts, cosa que fa un temps era impensable!

Li encanta ballar i cantar. Balla amb tot, inclús amb el soroll de batre un ou. I tarareja tot el dia (i part de la nit, cosa que ja no fa tanta gràcia!) melodies com "dalt del cotxe hi ha una nina", "el gegant del pi", "plou i fa sol"....

En quan a menjar, com sempre va a temporades. Quan menja ho fa en grans quantitats i quan no vol menjar no tasta pràcticament res més que pit. Li encanta la truita, les croquetes de pollastre casolanes (va ser la manera de introduïr-li la llet de vaca), els macarrons, el rap, el bròquil, el pa amb tomàquet, les mongetes, les llenties amb arròs, el pollastre, la poma... i no perdona el seu suc de taronja del berenar!

En fi, que va creixent i es va fent gran! I tot i que a vegades és una mica temerari (com intentar baixar el tobogàn dret) en general controla molt bé els moviments i els limits als que és capaç d'arribar, cosa que em demostra que estant al seu costat però seguint els seus moviments lliures s'autorregula perfectament i no cal gaire intervenció. 

I ara, me'n vaig a dormir al seu costadet, que demà de segur que em llevarà amb alguna cançó o altra! :)

3 premis!

He rebut tres premis de la mà de la Montse, de Mi espacio para Ernesto. És un bloc que vaig conèixer fa poc i m'encanta perquè escriu amb molta gràcia i ja m'ha inspirat algunes activitats per fer amb Guerau. L'última que vam fer van ser les figuretes de goma eva per enganxar amb aigua. Genial! I ara el pròxim que farem serà pintar pedres, que això també li encantarà al meu petit!

Bé, els recullo amb moltíssim retard però és que vaig una mica atrafegada últimament, o sigui que millor tard que mai! :) Moltes gràcies Montse!

El primer premi vé sense preguntes ni condicions, i està representat per aquesta imatge tan bonica:

El segon premi ve amb les següents normes:

1. Copiar i enganxar el premi al bloc enllaçant-lo amb el blogger que t'ho ha atorgat.
2. Premiar els teus 5 blocs preferits amb la condició que tinguin menys de 200 seguidors i deixar-los un comentari en les seves entrades per notificar que han guanyat el premi.
3. Confiar que continuïn la cadena premiant al seu torn als seus 5 blogs preferits

I el tercer és aquest i vé amb unes preguntes per respondre:

Un llibre que m'aconselles.
De criança, ara estic acabant de llegir el llibre de Rebeca Wild "Llibertat i límits. Amor i respecte", que m'està agradant moltíssim!
Que no sigui de maternitat, encara que últimament llegeixo menys, recomano "Tot sota el cel", de Matilde Asensi. Un llibre ràpid de llegir, entretingut, ben narrat. No és un llibre dels que acostumo a llegir, i em va agradar. Me'l van recomanar perquè es podia llegir a trossets sense perdre la trama, que és el que necessito ara!
Un altre llibre que vaig llegir fa temps i em va agradar molt va ser "Inquisitio" d'Alfred Bosch, us el recomano!

El joc, joguina o activitat que no falla en els teus nens.
El joc de més èxit és l'aigua. Sens dubte, on hi ha aigua, allí està el meu petit. El que més li agrada és tirar aigua de la regadora a una galleda, o al terra i després passejar per sobre... i anar a tirar pedres al riu! Després les intenta tornar a agafar, i queda ben xop!

I que no sigui l'aigua suposo que el seu tractor i els seus cotxes.

Una cançó infantil.
Doncs... n'hi canto moltíssimes i no sé quina triar. Li agrada molt "Dalt del cotxe hi ha una nina" perquè de vegades la cantem amb uns cascavells i s'emociona molt. Tot el dia la taral·leja.

Un bon pla.
Despertar-nos els tres juntets i estar una bona estona xerrant i fent tonteries al llit.

Una cançó.
Uf! Això depèn del dia. Avui m'he llevat amb aquesta al cap:

I no puc oblidar-me del meu sempre estimadíssim Puntí:

Ara hauria de passar el premi a 5 persones. Aquesta és la part més difícil... i em sento incapaç de fer-ho. Ho sento molt. Porto mitja hora i no em decideixo, o sigui que publico el post i els blogs del meu blogroll que vulguin es poden donar per premiats! :)



Una abraçada!

Les noves ocurrències del Dr.Estivill

He llegit l'entrevista que abans d'ahir va sortir publicada a la Vanguardia i que té com a protagonista al Dr.Estivill i el seu últim llibre. No sabia ben bé si publicar res al respecte, doncs ja surt a totes les teles, ràdios i premsa escrita i per tant ja té prou publicitat. Però...no me'n puc estar. Després de llegir tantes aberracions, no puc.

Ara s'ha tret de la màniga que els bebés ja dormen sols dins la panxa i que per tant no els hem de desacostumar quan en surten. D'aquesta manera, el seu mètode es pot començar a aplicar des del moment 0 i no a partir dels 4 o 6 mesos com recomanava als anteriors llibres.

Anem per parts....

"Las normas que explicamos son normas científicas. Y dentro del mundo científico no hay ningún reproche. Yo no he inventado nada, no soy ningún gurú, no tengo ninguna teoría"

Si bé és cert que no s'ha inventat res, doncs s'ha apropiat del mètode Ferber, difereixo amb el fet que dins el món científic no estigui qüestionat. El mateix Ferber s'ha retractat sobre el seu mètode i del fet de deixar plorar als nens i condemnar el collit. D'altres pediatres, antropòlegs i psicòlegs (tots ells del "món científic") han criticat el seu mètode i n'han donat alternatives.

"Es decir, no tienes que hacer nada para el que niño se duerma. No he visto nunca a ninguna madre embarazada que tenga que mover la barriga arriba y abajo para que el niño se duerma"

Això és el Club de la Comèdia!

És clar que la mare no ha de fer res, el bebé està al millor lloc del món! Calentó, envoltat i protegit, sentint el batec del cor de la mare, permanentment alimentat, balancejat pel caminar de la mare i sentint la seva veu...

"Lo más importante es enseñarles a los padres que en el momento en el que nace el niño no desenseñemos nada de lo que ya sabe hacer, que es dormir solo"

NO! No dorm sol! Dins la panxa dorm en contacte permanent amb la seva mare! Alimentat i bressolat! I el que espera el nen al sortir és trobar-se amb la mateixa calidesa, el contacte, l'aliment! En definitiva, el cos de la mare que està dissenyat per acollir el nadó i alletar-lo. I això, no té comparació possible amb un bressol, per molt còmode que sigui.

"Como hemos descubierto que el feto necesita esta media hora de estar despierto para poder dormir, pues esta media hora nosotros la tenemos que obtener cuando le damos de comer, porque así el aprende que el comer es una cosa que se hace cuando uno está despierto, que se hace en un lugar con luz y con un ruido ambiental que puede ser música"

O sigui que només té mitja hora per menjar???  I ha de ser en un lloc amb llum i soroll??

O sigui que si es desperta a mitja nit a menjar he d'obrir totes les llums i posar a tot drap els altaveus? :O

Doncs la gran majoria de bebés necessiten bastanta estona per mamar, sobretot al principi que encara no li tenen el "truquillo" agafat. I van parant, hi tornen, reposen una estoneta i s'endormisquen uns minutets, tornen a mamar... i és que cansa molt això de succionar quan ets tan remenut!

"Está comprobadísimo científicamente que estos niños no están traumatizados. Ningún niño está traumatizado por comer la sopa con cuchara, ningún niño está traumatizado por ir a la guardería, y eso que el primer día llorará cuatro horas seguidas, y a pesar de todo, los padres los dejan allí"

Primer de tot discrepar en que els nens no estiguin traumatizats. Aquí en podeu llegir un testimoni. I en aquesta web n'hi ha bastants més.

Plorar sense suport afectiu, sense calidesa i contacte, afecta a l'autoestima del nen i a les seves estructures cerebrals. La confiança en l'entorn desapareix. L'explicació científica la podeu llegir aquí. I un vídeo al respecte!

L'exemple de la cullera m'ha deixat perplexa, tot i que discrepo també aquí. Hi ha molts nens que odien certs aliments després d'obligar-los a menjar-se'ls.

Del tema de la guarderia, crec que els nens es resignen a anar-hi. I no crec que estiguin plorant sols, sinó que la mestra els acompanya en el seu dolor de separació i per tant no és comparable (tot i que millor si no els fem passar per aquest tràngol!).

"Hemos descubierto que la madre, cuando tiene al bebé, todo es maravilloso, sí, pero va corta de sueño. Y este es un motivo (además del tema de las hormonas, de que se ve fea, de que el marido no le hace demasiado caso…) que la puede llevar a entrar en un estado de desánimo y tristeza."

El "tema de las hormonas"? A veure, tant científic que és i no sap concretar?

Aquest paràgraf m'ha indignat profundament per la falta de respecte que mostra cap a les dones i el post-part. No puc comentar gran cosa perquè el que diria no fa de persona educada :)

I recordo al Dr.Estivill que avui en dia la majoria de pares s'impliquen en la criança i són el puntal afectiu de la dona. Però ja sé que vostè és d'una altra època...potser caldria modernitzar-se, apuntar-se als cursos de noves tecnologies que fan a la majoria de Clubs de jubilats, i deixar de tocar els...

Que tingueu un bon dia!

PD: El dia va tenir el seu contrapunt d'humor gràcies al Berto. Ho podeu veure a la part 6 a partir del minut 3 aproximadament. Que passaria si tractéssim als grans com ho fem amb els nens?

http://www.antena3.com/videos/buenas-noches-buenafuente/2012-mayo-6-2012050600004.html