dilluns, 22 d’octubre de 2012

20 mesos!

Doncs ja són 20 mesos!

Aquest mes ha estat un mes de molts canvis. El Guerau ha tingut bastants alts i baixos, i ha passat d'estar molt dependent a voler campar lluny de mi, d'estar enrabiat a estar dolç, de necessitar anar a dormir a l'hora a voler quedar-se despert fins les tantes, de menjar molt a no menjar res... Suposo que tot això es deu a que està encaixant el fet d'anar a la guarderia, que ha suposat un canvi molt gran en les seves rutines. Ara hi està bé i al sortir sempre m'explica el que ha fet, i si vaig preguntant coses me n'assabento de tot!
En fi, de moment anem gestionant el millor que podem aquests canvis anímics, els hi anem donant un espai i posant paraules, i sobretot molta paciència!

Als 20 mesos, el que més li agrada és...
  • jugar amb cotxes, motos, tractors, camions, avions, helicòpters...tota mena de vehicles!
  • explorar els seus límits motrius, enfilant-se a tot arreu, caminant enrere, amb els ulls tancats, pujant i baixant escales amb coses a les mans...
  • la teta!
  • cantar (ara ja posa lletra a la majoria de cançons i fa molta gràcia com associa fets de la vida quotidiana o objectes, imatges que ens trobem pel carrer amb cançons). Tot el dia canta!
  • menjar "tica" (xocolata) i "cacacaus" (cacauets), menjar saludable al 100%  :(
  • escoltar música i ballar-la
  • el Winnie the Pooh (el seu osset), o com ell diu el "winiwinipu"
  • pessigolles!
  • mirar contes, s'hi passa moooltes estones
  • jugar a fer construccions
  • experimentar amb l'aigua
  • pintar al terra, a la taula, a la pissarra...i amb tot tipus de materials (pintures, témperes sòlides, guixos, rotuladors, aquareles i invents varis)
  • escampar arròs, farina, pasta... per tot arreu
  • escombrar (cosa que s'agraeix, sobretot després de fer escampalls)
  • la Maisy (el vídeo de la granja i el bus, i els contes)
  • baixar sol el tobogan
  • enganxar gomets per TOT arreu
  • les rampes
  • "el llum" (les bales de vidre i les boles d'aigua que fem servir per la taula de llum)
  • xerrar pels descosits (cosa que ens frustra una mica perquè molts cops no l'entenem tot i que està clar que ell ens està explicant quelcom...)
  • dir el nom dels colors de totes les coses que veu, últimament té una fixació total pels colors!
  • els petons!
  • buscar cotxes marca Renault per tot arreu (com els de la "cuca", l'àvia)
  • mirar fotos, sobretot les que surt ell.
 
I no li agrada gens...
  • Anar al metge
  • Continua sent un drama el canvi de bolquers. Ara sempre ens explica si fa pipi o caca, i el tema de fer-los al lavabo va per èpoques. Hi ha setmanes que quasi tots els pipis els fa al vàter i d'altres setmanes que ens diu que no hi vol anar.. Ara que ja hem acabat l'adaptació al cole, potser ens plantegem el tema del bolquer, però no tenim pas pressa!
  • Entrar a casa després d'una estona de joc a l'exterior. A l'escola es veu que passa exactament el mateix, i quan entren a dins plora perquè es vol quedar jugant a fora.
  • Que quan estic a casa m'allunyi d'ell
  • Rentar-se el cabell


És apassionant viure i gaudir de tots els seus aprenentatges, canvis, descobriments, emocions...!

Feliç mesari, príncep!


diumenge, 14 d’octubre de 2012

Tardor!

 

La casa ja està decorada per passar tota la tardor!

Algunes portes les hem decorades amb fulles fetes amb cartolina de colors de tardor, i la porta de la cuina l'hem decorada amb castanyes, també de cartolina. Tot enganxat amb blu-tak. Les castanyes i les fulles són reciclades, crec que les vaig fer fa 3 o 4 anys! I cada tardor les penjo, o sigui que déu ni dó el que duren!




A més a més, vam anar al bosc a buscar fulles de tardor ben variades i boniques, les vam plastificar i n'hem fet un mòbil i una guirnalda. Us agraden?

 









I ja tenim llesta la caixa sensorial de la tardor, amb castanyes, aglans, una carabassa, fulles seques, blat de moro, pinces, culleres... I l'hem deixada en un raconet de la zona de joc, creant un "espai de tardor".

Hi ha detalls que ens recorden la tardor per tota la casa, com fulles plastificades al racó de lectura, castanyes a dins la caseta, fulles seques a la caixa de material de la taula de llum... Quan el Guerau les descobreix s'emociona molt i fa "ooohhhh" o "uuaaaauu!"

A mi m'encanta fer una decoració especial de la casa en funció l'estació de l'any o un event especial, sempre hi ha quelcom per cel·lebrar i crear! 
I vosaltres, decoreu la casa segons l'estació?

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Mama universitària

Doncs si, torno a estudiar!
Aquest any he començat a estudiar el Grau d'Educació Primària, on line. No sé ben bé com m'ho faré (entre la casa, el peque, la feina i els estudis) perquè tinc bastantes tasques i poques hores!
De moment el Guerau poc ho nota perquè començo a fer la feina quan ell s'adorm, però durant els examens i algunes classes que hauré de fer on-line, veurem com respòn!

I el bloc, doncs la intenció és mantenir-lo però he de veure la periodicitat amb el que el puc actualitzar i si és viable mentalment! :)

Doncs bé, dit això, dir-vos que el Guerau està ja totalment adaptat a la llar d'infants, que hi va content i que al sortir m'explica coses que han passat, continua volent teta i mama per compensar però ja no el veig ansiós com abans. Algun dia es veu que ha plorat una mica perquè té moments que recorda que no està a casa però la seva mestra em comenta que el veu bé i que juga ben content.

I com que parlem d'educació, us deixo amb la pel·lícula IMPRESCINDIBLE: "La Educación Prohibida". Des que sóc mare tinc una nova visió del món educatiu i no sé si els estudis que faig encaixaran gaire amb la meva manera de veure les coses...



dimarts, 2 d’octubre de 2012

"Nutrición emocional", per Laura Gutman


Nutrición emocional

Si hemos atravesado nuestra infancia poco amparados o poco protegidos, haciendo grandes esfuerzos para sobre adaptarnos, es posible que en la actualidad entremos en competencia con los niños desde el hambre emocional. Grandes y pequeños nos pelearemos por un trozo de mirada, quejándonos de que nuestros hijos “están terribles”, son muy “demandantes”, estamos hartos de que “se enfermen”, o que “no respeten a los mayores”.  Nos parece inaceptable que abandonen la escuela o que se droguen o que no coman o que se escapen o que tengan sexo sin protegerse.

Cuando un niño no es suficientemente nutrido emocionalmente durante la infancia, va a seguir necesitando eso que pidió, aunque modificará el modo en que formulará el pedido. La edad no calma la sed. La edad sólo disfraza las necesidades primarias  en otras más presentables en sociedad.  El niño necesitado se convertirá en un joven desesperado, ávido, feroz.  Por eso, no importa con cuánta comida se atosigue, cuánta droga lo calme, cuánta agresión drene o cuántas pastillas lo duerman…no va a obtener cuidados maternos.  Esto es consecuencia de una gran equivocación. Porque toda droga va a requerir más dosis. Toda relación dependiente lo va a llevar a relaciones aún más destructivas. Toda dieta lo va a arrojar a un circuito de  restricciones. Todo acceso al alcohol lo va a dejar más prisionero de sus borracheras. Y toda distancia emocional lo va a colocar cada vez más lejos en su propio desierto.

Es verdad que tenemos la intención de amar y educar a nuestros hijos. Resulta que el amor puede estar presente como idea personal y colectiva. Pero amar concretamente a los hijos todos los días y todas las noches requiere comprender de dónde venimos…para entender las contradicciones profundas que sentimos cuando nuestros hijos pequeños nos demandan atención, presencia, conexión y amparo. Si nos sentimos desbordados o exigidos, es urgente emprender un camino de conocimiento personal, haciéndonos cargo de las improntas básicas que tenemos grabadas bajo la falta de cuidado o de palabras. Esas necesidades infantiles no nos fueron satisfechas en el pasado.  Ahora nos corresponde  reconocer qué es lo que nos ha acontecido, para decidir qué haremos hoy, es decir, cómo alimentaremos a nuestro niño herido y hambriento, para no trasladar esa hambre sobre nuestros hijos.

Laura Gutman

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...