dimecres, 25 de juliol de 2012

Mamaa! (i activitats d'estiu)

El Guerau ha passat uns dies de mama 100%.
Ho demana amb insistència:  "mama", "a coll" i "teta" són les paraules per excel·lència de la última setmana. No sé si s'ha adonat que ara estic de vacances i que per tant pot estar amb mi les 24 hores del dia i ho reclama, o que simplement és una altra fase per la qual ha de passar i hem tingut la sort que coincidís amb les vacances! Potser és un mix de les dues...

La veritat és que estic esgotada.
Fa uns dies no volia ni quedar-se amb son pare, i somicava i demanava per la mama. O sigui que el tenia a sobre per anar al lavabo, per cuinar, per descansar (enganxar al pit non-stop)...
De fet, ara sembla que passa per l'etapa papa. Ell encara treballa, però quan hi és el Guerau el reclama insistentment. I a la nit, si es desperta i el papa encara no ha pujat a dormir vol baixar a buscar-lo.  
Així que mica en mica sembla que tolera més bé les meves petites fugides (no gran cosa, eh? fer-me una dutxa mentre ell llegeix contes amb el pare, per exemple), cosa que agraeixo perquè necessito una mica d'espai personal.

Fins ara a la nit gaudia d'una estoneta per mi. L'adormia i podia baixar a fer feina, llegir, fer cosetes per ell... però últimament això no és sempre possibe. Fa uns dies que troba excuses per baixar i allargar una mica més la festa. L'altre dia eren les 3 que encara voltava per casa!

Em sento una mica culpable desitjant que el peque s'adormi per poder fer "la meva", però necessito aquests petits espais per fer una mica d'higiene mental, recarregar piles, tornar-me a omplir per estar emocionalment disponible per ell altre cop. I sincerament, no haver-ho pogut fer la última setmana m'ha deixat esgotada física i mentalment.
El cansament ha creat un bucle que estic mirant de trencar, doncs el no estar emocionalment disponible al100% fa que el peque encara em reclami més, o sigui que he d'intentar trobar la manera de fer una mica d'higiene i energetizar-me!


De totes maneres, aquests dies hem fet un munt de coses: jugar amb la taula de llum, fer magdalenes, jugar al sorral, anar a la piscina i al parc, pintar, llegir, jugar amb l'aigua, aprendre a rentar les dents, excursions, pintura corporal, jugar amb la farina, traspassar objectes de pots, enganxar gomets, cantar i tocar instruments,...






dimecres, 18 de juliol de 2012

Piscina

Quan el Guerau era petit (més que ara, clar! Als 4 o 5 mesos) vam anar uns dies a fer matronatació. No ens var agradar gaire perquè vam trobar que forçaven als bebés a fer coses com ara a enfonsar el cap i a tirar-se a la piscina. Un cop la monitora va agafar-lo i el va enfonsar sense el nostre permís! Evidentment no va tornar a passar (i no hi vam tornar) perquè considero que cal respectar els seus ritmes, com amb tot. I ell en aquell moment no estava preparat, perquè es va espantar tant que es va fer un fart de plorar, pobret.
  
Al pati, durant l'època estival, tenim una d'aquestes piscines tipu olla, no és gaire gran però ja fa el fet. Al contrari que jo, el Guerau no és gens fredolic i de seguida és a dins l'aigua. Li encanta caçar taps, perseguir-nos, que el "fem nedar" agafant-lo de la panxa i les mans...


Aquest any, al veure que li agradava i es sentia segur caminant per l'aigua, li vaig proposar de bufar i ho va fer sense dubtar-ho. I mica en mica ell ha anat provant els límits: ara enfonso una mica, ara més, avui no em vull enfonsar, avui em deixo caure a veure què passa, avui només bufo...  el veig segur. I si fent les seves proves de domini s'ha enfonsat dins l'aigua més del que ell volia, o bé es torna a aixecar ell sol sense espantar-se, o s'aixeca plorós i em demana per sortir i fer una mica de mimos. Inclús la majoria de dies vol córrer o caminar dins la piscina (la de casa o la municipal) ell solet, sabent que això implica que de tan en tan pugui perdre l'equilibri. I així és com ell ha anat fent-se seu el medi aquàtic i jo sento que ho ha anat fent al seu ritme i respectat en tot moment.


dijous, 12 de juliol de 2012

Taula de llum (editat)

Doncs finalment ja tenim la taula de llum!

L'avi l'ha feta a partir d'una taula de l'Ikea, una planxa de metacrilat i 3 fluorescents, inspirant-se en la taula de llum de la Inma, del bloc Para mi peque con amor


De moment al Guerau li ha encantat! Fa Ooohhh! I sobretot està fascinat amb l'interruptor per engegar i parar els llums, cosa que hem de solucionar perquè si no en dos dies ens quedarem sense fluorescents!

Avui hem estat mirant els tubs de colors primaris (vermell, groc i blau), uns fils semi transparents que vaig comprar als xinos, i el que més gràcia li ha fet al Guerau, mirar-se la seva pròpia mà. 
Estic segura que a mesura que creixi podrem fer activitats la mar de xules amb aquesta taula de llum!


Edito per fer l'explicació de com l'hem feta:

Vam comprar una taula Lack a l'Ikea (que val 4,99€) i vam fer un forat al mig, sense arribar al final. Allà es van posar els fluorescents (2 de petits per les puntes i un de més llarg al mig) sobre unes enganxines blanques per tal que no es perdés llum, i amb una mica d'alça. Un forat a un cantó per passar el cable i una planxa de metacrilat a sobre. 
Ara em falten uns miralls per complementar-la, però ha quedat aixi:


dimarts, 10 de juliol de 2012

Qui m'estima?

El Guerau té un llibre molt especial:



M'estima la mama
M'estima el papa
M'estima l'àvia T.
M'estima l'avi G.
M'estima la iaia D.
M'estima l'avi J.
M'estima la tieta C.
.... i així fins als cosins!

És un àlbum Hoffman (que té les pàgines bastant gruixudes) amb les fotos de la família més propera en gran (ocupant una pàgina) i el text en una altra.

Al Guerau li encanta i li agrada trobar-se amb les cares que li són tan familiars. Els fa petons i moixaines i se'ls mira i remira.

I acaba amb un:
"M'estimo a mi mateix", amb una foto seva. Li fa molta gràcia i es posa molt content al veure's!

Al final de tot hi ha un "Quanta gent que m'estima!" i fotos petites dels familiars i amics.

És un èxit de llibre! El mira uns quants cops al dia i se l'emporta a tot arreu!


dijous, 5 de juliol de 2012

Rabietes i plors

El Guerau està en ple procés d'autoafirmació. Sap què vol i ho defensa amb totes les eines que té.
Evidentment no li porto la contrària de manera arbitrària, però hi ha moments en que els seus desitjos i els meus xoquen de manera frontal, per exemple quan vol entrar a algún lloc perillós o vol sortir al pati i jugar amb l'aigua a les 11 de la nit, quan li he de canviar el bolquer i ell no vol, quan li retiro quelcom...

Jo abans sempre que plorava intentava distreure'l o donar-li pit per tal que es calmés. I atzarosament va arribar a les meves mans un llibre de l'Aletha Solter que parla sobre la importància del plor.
Ella explica que cal respectar també el plor dels nens i donar-los un espai segur perquè puguin fer-ho. I demostra com la necessitat de plor dels nens és una necessitat autèntica que si no queda satisfeta els nens i nenes busquen satisfer plorant per motius de poca embergadura. Parla d'un fenòmen que es dóna molt en els nens i que ella anomena "la galleta rota", que és quan els nens i nenes estallen en plor per una cosa intrascendent. Ella creu que és la manera que han trobat d'alliberar les tensions viscudes durant el dia. Moltes de les coses que explica em van semblar interessants i vaig decidir provar-ho.

Aixi doncs, el primer cop (després d'haver llegit el llibre) que el Guerau va caure vaig agafar-lo i abraçar-lo (sense donar-li el pit, que és el que feia normalment) mentre li anava dient coses com ara "t'has degut espantar"; "et deu fer mal", "quan ens mal a vegades plorem", "pots plorar el que vulguis, que jo estic aquí amb tu"... i la veritat és que va plorar força estona. Per mi no va ser fàcil, doncs sabia que amb el pit el plor pararia.  Després de plorar, va voler baixar de la meva falda i va seguir jugant com si res no hagués passat, feliç i content. I així ho hem anat fent sempre.

Dilluns passat vam tenir un episodi de frustració (jo no el deixava entrar a un lloc) i el tema del plor va ser espectacular. Potser ens hi vam passar quasi una hora. Parava i tornava a començar al cap de no res. Crec que al final ja no sabia ni perquè plorava. I al cap d'aquesta estona, quan en va tenir prou, va baixar de la meva falda i va anar a jugar com si res. I des d'aleshores els plors són breus, cau i plora 5 minuts i ja en té prou. I ara quasi sempre plora per coses d'importància (mal, frustració, son...).
Tinc la sensació que hem fet net. No se sap mai, però diria que ha satisfet la necessitat de plorar que tenia acumulada. I haver fet net ara que veig que entrem en ple procés de "rabietes" em deixa bastant tranquila!

Estic molt contenta d'haver descobert la Solter perquè a casa ens ha anat molt bé no distreure al Guerau mentre plora i donar un espai a la tristesa, al dolor, a la frustració...
La contrapartida a tot això és que no fa tant pit. M'hi noto molt quan li surten els queixals perquè aleshores s'hi està tot el dia, però si no, el pit l'agafa quasi només per mamar i a la nit.

I aquí estem, jo que em pensava que encara em faltava temps per arribar a l'època de les rabietes! Em consola saber que són necessàries i saludables, que són reaccions que encaminen cap a la independència i defensa de les pròpies idees, però costa acceptar tants NO del Guerau! De moment anem fent equilibris entre les seves idees i les nostres. I quan ens hem d'imposar nosaltres ja sabem que ens toca sessió de plor! Jo normalment me l'assec a la falda o m'assec al seu costat i l'abraço. El miro, li dic que entenc que estigui enfadat (o frustrat o enrabiat o disgustat) i m'estic amb ell fins que es calma.

I vosaltres, com ho feu?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...