Piscina

Quan el Guerau era petit (més que ara, clar! Als 4 o 5 mesos) vam anar uns dies a fer matronatació. No ens var agradar gaire perquè vam trobar que forçaven als bebés a fer coses com ara a enfonsar el cap i a tirar-se a la piscina. Un cop la monitora va agafar-lo i el va enfonsar sense el nostre permís! Evidentment no va tornar a passar (i no hi vam tornar) perquè considero que cal respectar els seus ritmes, com amb tot. I ell en aquell moment no estava preparat, perquè es va espantar tant que es va fer un fart de plorar, pobret.

  

Al pati, durant l'època estival, tenim una d'aquestes piscines tipu olla, no és gaire gran però ja fa el fet. Al contrari que jo, el Guerau no és gens fredolic i de seguida és a dins l'aigua. Li encanta caçar taps, perseguir-nos, que el "fem nedar" agafant-lo de la panxa i les mans...

Aquest any, al veure que li agradava i es sentia segur caminant per l'aigua, li vaig proposar de bufar i ho va fer sense dubtar-ho. I mica en mica ell ha anat provant els límits: ara enfonso una mica, ara més, avui no em vull enfonsar, avui em deixo caure a veure què passa, avui només bufo...  el veig segur. I si fent les seves proves de domini s'ha enfonsat dins l'aigua més del que ell volia, o bé es torna a aixecar ell sol sense espantar-se, o s'aixeca plorós i em demana per sortir i fer una mica de mimos. Inclús la majoria de dies vol córrer o caminar dins la piscina (la de casa o la municipal) ell solet, sabent que això implica que de tan en tan pugui perdre l'equilibri. I així és com ell ha anat fent-se seu el medi aquàtic i jo sento que ho ha anat fent al seu ritme i respectat en tot moment.