dimecres, 24 de juliol de 2013

Fora bolquers?

A casa estem valorant, juntament amb el Guerau, el fet de treure els bolquers.
A finals de l'estiu passat va ser ell qui ens va demanar anar sense bolquers, però aleshores tenia 18 mesos i en uns dies començava la llar d'infants, i vam valorar que no seria el moment perquè tot i que ell ho volia no el vèiem preparat. A l'hivern, aprofitant les vacances de Nadal i seguint les seves peticions, vam treure el bolquer. El balanç va ser positiu, però les fugues no van agradar al peque i ell mateix ens va demanar que li tornéssim a posar el bolquer.

I no hem tornat a treure el tema fins que aquests dies ell ha demanat d'anar "en pilotes" per casa. Li hem deixat l'orinal al menjador i li hem explicat que si vol anar despullat i sense bolquer ha de fer els pipis allà. I així ho ha fet. Però quan es cansa d'anar despullat vol tornar a posar-se el bolquer, i si li plantegem de treure'l diu que no.

O sigui que de moment anem seguint el que ell ens marca... Crec que fisiològicament està més que preparat però emocionalment li està costant desprendre's d'un objecte que ha portat des que va néixer.

Per part nostra li hem parlat amb franquesa, li hem dit que està a punt, que ara és un bon moment perquè estem tots relaxats i tenim temps, fa solet... però que nosaltres no tenim pressa, que fins que ell no ho vulgui no ho farem. I crec que ell s'ho està plantejant i va fent petites proves. 
A veure què passa! Sense pressa...


diumenge, 21 de juliol de 2013

Caixes sensorials

A casa sempre hi ha una caixa sensorial a l'abast del Guerau. I què són les caixes sensorials? Doncs caixes plenes de material manipulable per tal d'explorar amb els sentits (tacte, olor, color...). Per tant, és una joguina fàcil i barata de fer, ja que podem utilitzar material que fàcilment tenim per casa, com per exemple:
- arròs  o pasta (ho podem tenyir de colors, barrejant-ho amb vinagre d'alcohol + colorant i deixant-ho assecar)
- llegums
- llavors
- sorra o pedres
- palla 
- globus
- gel
- cafè
- perles d'aigua
- farina
- material especialment fabricat per la caixa, com ara una barreja de farina i oli corporal (que queda una massa suau i manipulable) o farina i escuma d'afaitar.

Per complementar, podem posar gots, culleres, pinces, ... per tal de poder manipular l'element base de la caixa. I per complementar i donar joc hi podem afegir purpurina, fruits secs, petxines, materials que tenim per casa..
El fet d'afegir-hi olor també hi fa molt, perquè si fem un arròs lila amb olor de lavanda tenim una caixa sensorial súper relaxant! 
També podem crear espais definits, com una zona d'obres, un paisatge nevat, una selva amb animals, caixes amb molts elements d'un color concret...

Us ensenyo algunes mostres de les caixes que nosaltres hem fet! Jo vaig afegint-hi coses a mesura que passen els dies, per donar-li "vidilla". Quan ja no els hi fa cas durant uns dies, és el moment de canviar-la!

La primera que vam fer, quan era molt petit. Li encantava enfonsar-hi les mans i trobar objectes amagats!
 
Caixa sensorial d'hivern. La base era farina i maizena barrejat amb escuma d'afeitar i purpurina platejada.

Farina i oli corporal. Ideal per fer castells de sorra!
Caixa de l'arc de Sant Martí. Genial per treballar els colors!

La caixa sensorial de tardor. Amb panís.

Caixa sensorial de cafè. L'olor que fa la casa és espectacular!

A la meva pàgina del Pinterest hi ha un taulell dedicat al joc sensorial. Allà hi ha un recull de les millor caixes sensorials que vaig trobant per la xarxa!


divendres, 19 de juliol de 2013

Valoració de la guarderia



Demà el Guerau acabarà el seu primer curs a la guarderia. I toca fer valoració!

L'adaptació a passar unes hores sense el papa o la mama va ser lenta, però la vam poder anar fent al seu ritme, i ara per ara hi va la mar de content. El fet que hi entrés amb 19 mesos va facilitar les coses, ja que el seu nivell de comprensió era suficientment alt com per entendre que tornariem a buscar-lo. De fet crec que per ell era important tenir clar abans d'entrar a la guardería qui l'aniria a buscar i què faria després. Fins i tot vam fer un calendari circular a casa amb fotos de l'edifici, per tal que tingués clar els dies que hi anava i els dies que no. 

El fet de ser pocs nens ha estat facilitador, ja que el Guerau s'atabala molt amb les mutituds. Ha agafat molt d'apreci als seus companys i en parla tot sovint. L'any vinent passen tots a P3, o sigui que veurem com encaixa el Guerau el fet de se l'únic del "grup" que es queda a la guarderia. 

Un dels factors que més valoro és que els nens i nenes tenen bastanta llibertat per jugar de manera lliure i podríem dir que seuen només durant l'esmorzar. Fan molt joc d'experimentació sensorial, pinten, fan joc simbòlic i joc lliure, aprofiten els recursos naturals i de l'entorn proper...
També hi ha coses que no m'agraden, com que a vegades els dónen dibuixos per colorejar, o els posen poca música (bé, això últim no ho sé però el Guerau es queixa i diu "avui no hem ballat" o "avui no hem escoltat música") però en general la sensació que em transmet l'espai i el nen és positiva. Hi entra com si fos casa seva, sap on és tot i parla amb confiança a la mestra.

O sigui que, tot i ser reticent d'entrada, tot i discrepar amb la mestra en algunes maneres d'enfocar l'educació, la valoració d'aquest curs és molt positiva. El Guerau s'ho ha passat bé durant les dues horetes i mitja que hi ha anat de dilluns a divendres, i veure'l entrar i sortir feliç a mi em satisfà.

A veure l'any vinent com va...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...