dilluns, 29 de desembre de 2014

Retorn al món 2.0

Aquests darrers mesos he estat bastant absent a les xarxes socials i al bloc. Sincerament no he trobat a faltar aquest raconet, tot i que sovint pensava en la gent amb la qual he après un munt de coses durant el temps de bloc actiu.
Aquest temps de desconnexió ha servit per posar en ordre coses i mirar de reestructurar el meu temps, escàs. I si, ara torno a tenir ganes de bloc, de món virtual i d'aprenentatge. 

El Guerau creix a una velocitat vertiginosa i cada dia és un aprenentatge nou. Últimament està molt pendent del seu pare i de mi, diu que vol estar tot el dia amb nosaltres i fa un mes que deixar-lo a l'escola és un drama. I això que va començar ben feliç i content! Suposo que, com tot, són etapes i ja passarà... però com que últimament fa moltes reflexions complexes no puc arribar a saber del cert què li passa pel cap. I ho parlem, en fem contes, hi juguem... però la resposta sempre és: "m'agrada l'escola però prefereixo estar amb vosaltres". 


Aquests dies de Nadal està pletòric i feliç perquè estem amb ell tot el dia. Viu la màgia del Nadal intensament i nosaltres creem mil històries per ell. El dia de Nadal vam trobar el menjador ple de petjades del Pare Noël i palla dels rens! El primer que explica a tothom quan li pregunten pel Nadal és que vam tenir molta feinada a netejar el menjador! 

Ara està immers en el tema Reis. Ja us aniré explicant!



dijous, 26 de juny de 2014

Llibre "La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap"


Un dels llibres que ens vam firar per Sant Jordi va ser el llibre de "La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap". Com que va coincidir amb el tema bolquer ens va anar bé per desdramatitzar el tema de la caca.
El llibre, magníficament il·lustrat, explica la història d'una talpeta a qui un bon dia se li fan una caca al cap. I com que vol saber qui ha estat va comparant les caques dels diferents animals que es troba amb la que té al cap. 


És un conte molt escatològic però amb el que hem rigut molt! Hi ha inclús una versió del llibre amb so! 

Nosaltres us el recomanem! 


diumenge, 22 de juny de 2014

El curs vinent, P3!

Aviat el Guerau deixa la llar d'infants i al setembre passa a P3. 
Des de l'any passat que valorem el tema de l'escolarització i al final hem decidit provar l'escola del poble pel tema de les amistats que el Guerau hi té. Ell té moltes ganes d'anar amb els nens i nenes que coneix del parc, de l'any passat a la guarderia, amb el seu amic... i hem prioritzat això (i el fet que sigui una escola petita, unitària, i amb pocs alumnes) a l'estil educatiu del centre. 
I dubtem. Dubtem molt. 
Dubtem perquè a P3 ens fan comprar 12 quadernets, dubtem per la rigidesa que han mostrar davant de certs temes, dubtem pels horaris, dubtem pel que hem vist i pel que no hem vist. Dubtem per la manera que té el Guerau de fer les coses, dubtem per la capacitat de raonament lliure que té, dubtem per la passió que posa a tot el que aprèn de manera espontània... dubtem perquè ens fa por que el facin entrar al sistema. Dubtem d'haver de lluitar.

En un poble és complicat créixer fora de l'entorn. I és molt fotut no poder confiar a cegues en el centre educatiu al qual portes el teu fill.

Ja us aniré explicant...

diumenge, 1 de juny de 2014

Joc de cadires

Avui us recomano un joc que ens agrada molt, en diem el joc de les cadires. Mireu, mireu...


M'agrada especialment per la versatilitat que dóna: afavoreix la imaginació i la creativitat, la precisió, l'equilibri... 

Nosaltres hi juguem de diverses maneres:

- fent torres altes de cadires
- creant "eines" de treball
- fent trens de passatgers
- construint rotondes pels cotxes
- creant teatres
                              ....





 


Ens encanten aquestes joguines obertes i de qualitat, que fan volar la imaginació!

dissabte, 24 de maig de 2014

Adéu al bolquer

Fa molt temps que no escric. La veritat és que em venia de gust fer una petita parada al bloc, descansar del món virtual. Però fa dies que torno a pensar en escriure i au, aquí estic! :)

M'agradaria explicar-vos com ha estat la nostra experiència a l'hora de treure el bolquer al Guerau, que ha estat molt i molt senzilla.
La veritat és que a nivell fisiològic feia molt temps que estava preparat i ens deia si havia fet pipí, si anava a fer una caca... però quan li plantejàvem el tema no en volia saber res de res. Així que vam decidir esperar a que fos ell qui ho demanés. Però no ho demanava i ens preocupava de cara a la incorporació a l'escola el curs vinent, i volíem que pugués practicar fer-ho en un lloc fora de casa i on ell se sentís segur, com a la llar d'infants. Així que per Setmana Santa vam decidir treure-li. Una setmana abans vam anar ell i jo a buscar contes sobre el tema i vam estar-ne parlant, llegint-los...
El conte que més li va agradar va ser el de l'Àlex (que inclou un CD), fins al punt que se'l va aprendre de memòria!


 











 
No volia seure a l'orinal de cap manera. Ni a l'adaptador del vàter. Ni al vàter. El primer dia es va aguantar el pipí 18 hores. I es va passar més de 3 dies sense fer caca. El vam estar acompanyant emocionalment tots els dies, donant suport i entenent el seu neguit. El pipí de seguida el va tenir per la mà: el tercer dia els feia tots a l'orinal sense que s'aguantés gaires hores entre un i l'altre. I a la setmana i mitja ja el feia dret al vàter, cosa que va facilitar que ho vulgués fer a la llar d'infants. 
La caca ha costat més perquè retenia fins que no li quedava més remei que fer-la, cada 2 o 3 dies. Hem mirat molts contes i hem parlat molt del tema, crec que l'hem acompanyat el millor que hem sabut en tot aquest procés que ell no havia demanat. Però un bon dia, unes 3 setmanes més tard, va demanar de fer-la al vàter sense adaptador! I des d'aleshores oli en un llum!


Avui en dia el tema està totalment controlat i el Guerau està molt orgullós d'haver fet el pas. I nosaltres també!


dilluns, 24 de març de 2014

La teta nocturna

Després d'uns mesos, ja puc dir que hem tret definitivament la teta a la nit!
Vam començar el procés a principis de desembre, quan jo vaig veure que 4 o 5 despertars nocturs eren incompatibles amb llevar-me cada dia a les 6 o 7 del mati.
Ho vaig parlar amb el Guerau i li vaig explicar que necessitava descansar i dormir seguit i que creia que a ell també li aniria bé dormir tota la nit sencera per estar més reposat i amb energia l'endemà. Ho vam parlar uns dies i jo li vaig dir que provariem de fer teta abans d'anar a dormir i aleshores tots descansariem fins que ens despertéssim per anar a treballar o sortís el sol. I que això voldria dir que no li donaria teta durant la nit.
Sembla que ho va entendre bé, però es despertava a la nit i era un drama! Sincerament, va costar molt. Crec que més a mi que a ell, perquè jo mig zombie pensava: "ara amb 5 minuts de teta es tornarà a quedar clapat, i si no li dono res en tinc ben bé per mitja hora". Però bé, vam aguantar estoicament. Li feia mimitos, li cantava, li explicava mil vegades que és el que havíem acordat i perquè ho féiem... fins que s'adormia.
Això va durar un parell de setmanes, tot i que cada cop amb menys despertars.
Només hi ha una excepció: quan està malaltó. Aleshores tornem a fer teta a demanda també durant la nit. 

Ara ell mateix ha creat un nou model de teta noctura, que l'aplica sobretot quan està més neguitós o li costa tornar-se a adormir després d'un despertar nocturn. Ell diu "és un invent", que consisteix en "vull teta fins a 3" (és a dir, fins a comptar a tres). Com que no el fa servir sempre, normalment li dono, però ja ho hem parlat que és per moments especials.
Ara a vegades es desperta i les busca per tocar o per aplicar el seu invent, però normalment fa la nit seguida, cosa que agraeixo profundament.

I aquesta és la nostra aventura de teta nocturna!

dijous, 6 de març de 2014

La festa!

Les fotos de la festa, que aquest any estava centrada en la Maisy. Al Guerau li encanten els seus llibres i les seves aventures als DVD. Voleu veure-la?





Tan bon punt el Guerau ens va dir que volia una festa de la Maisy ens vam posar fil a l'agulla: la casa de la Maisy feta amb cartolines a la porta d'entrada, una Maisy de cartolina també que presentava les fotos dels 36 mesos del Guerau (una polaroid per cada mes), decoració tota contornejada de negre, els llibres i DVDs escampats per la casa, jocs de la Maisy, orelles de Maisy... i tot ben acolorit! Mireu, unes quantes fotos!



El Guerau i jo vam preparar junts un pastís fabulós, de massa de magdalena i ganaxé de xocolata negra! (a la foto falta el número 3!) I jo vaig fer una Maisy! Era la primera vegada que feia una figura plana de xocolata, és més fàcil del que sembla! I malgrat tot, em vaig deixar els bigotis, argh!

Banderoles de colors. Amb el contorn negre típic de la Maisy!

I presidint la taula, la Maisy i els seus amics!

Torre de magdalenes salades (de tonyina les de dalt i espàrrecs verds les de sota)

Galetes d'ametlla amb una Maisy de xocolata. La base de les galetes les vam fer amb el Guerau.

I el pastís amb sorpresa incorporada! Unes magdalenes de colors que vam fer amb el Guerau (com alucinava quan anàvem tenyint la massa!) i que vam tallar en forma de bola abans de posar-les a les diferents capes del pastís. Hi havia boles de tots els colors del fondant de fora.

I la pinyata! El moment més esperat pel Guerau!

I fins aquí la festa! Ara no es cansa de veure una vegada i una altra el vídeo de la festa. Li encanta veure's i tornar a reviure-ho tot! 

Fins aviat!

dilluns, 3 de març de 2014

3 anys!

Ja fa uns dies que el peque va fer 3 anys!
Estava tan emocionat i content per l'esdeveniment! Ens ha vist preparar la festa durant dies i ha participat en tot el procés per tal de fer una gran festa a casa amb la família (fer les decoracions, el menjar, endreçar...), i també per portar un esmorzar als seus companys i companyes de la llar d'infants.

Com que li agrada tant el tema dels euros i li encanta anar a fer la compra el papa i jo li hem regalat una botigueta. Us agrada?







En fi, que aviat penjaré fotos de la festa i del patís súper especial que vam fer el Guerau i jo!
Petons!





dijous, 6 de febrer de 2014

Primera sortida en parella

Després de 3 anys, fa un parell de caps de setmana el meu home i jo ens vam sentir preparats per fer la primera sortida sols com a parella, sense el Guerau. 
Durant la setmana li vam explicar un parell de vegades que soparia i dormiria a casa els avis, i que nosaltres arribaríem més tard i ens posaríem al llit amb ell, juntets com sempre. I el Guerau ens escoltava però no deia res. 
Arribat el moment, em va demanar vàries vegades que no marxés, que em quedés amb ell, però no va ser pas difícil marxar i es va quedar tranquil amb els avis. 
I jo...doncs vaig marxar amb cert sentiment de culpa per deixar al nen, però amb moltes ganes de compartir una vetllada a soles amb el meu home. I la veritat és que en vam gaudir molt, ja no recordava què era això del cine i de sopar sense estar pendent del peque. 

Es veu que el Guerau va tenir moments de tot: d'esverament, d'enyorança, de riure, de preguntes ("i perquè marxen sense el seu fill?")... però després d'una bona estona mirant per la finestra per si ens veia arribar, es va adormir al llit amb l'àvia. 

Quan vam arribar, el vam agafar del llit dels avis i el vam dur al nostre, on després de fer teta una estoneta, es va quedar ben arraulit entre els dos.  

I vosaltres, quan vau fer la primera sortida sense peque?


dilluns, 13 de gener de 2014

Caixa sensorial de tè

Aquests dies hem tingut una caixa sensorial molt especial, que ens ha deixat tot el menjador ben perfumat! És tè verd orgànic, molt i molt aromàtic i molt agradable al tacte. Ens ha agradat moltíssim! I el Guerau ha après a fer tè!









divendres, 10 de gener de 2014

Experimentant amb el mirall


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...