Aviat el Guerau deixa la llar d'infants i al setembre passa a P3.
Des de l'any passat que valorem el tema de l'escolarització i al final hem decidit provar l'escola del poble pel tema de les amistats que el Guerau hi té. Ell té moltes ganes d'anar amb els nens i nenes que coneix del parc, de l'any passat a la guarderia, amb el seu amic... i hem prioritzat això (i el fet que sigui una escola petita, unitària, i amb pocs alumnes) a l'estil educatiu del centre.
I dubtem. Dubtem molt.
Dubtem perquè a P3 ens fan comprar 12 quadernets, dubtem per la rigidesa que han mostrar davant de certs temes, dubtem pels horaris, dubtem pel que hem vist i pel que no hem vist. Dubtem per la manera que té el Guerau de fer les coses, dubtem per la capacitat de raonament lliure que té, dubtem per la passió que posa a tot el que aprèn de manera espontània... dubtem perquè ens fa por que el facin entrar al sistema. Dubtem d'haver de lluitar.
En un poble és complicat créixer fora de l'entorn. I és molt fotut no poder confiar a cegues en el centre educatiu al qual portes el teu fill.
Ja us aniré explicant...
Doncs sí... s'ha de buscar una escola que s'adeqüi al que creieu i voleu per l'educació del teu fill, perquè al cap i a la fi família i escola hauran de seguir un mateix camí que busquen el bé comú del fill. També, el més important és veure si el peque està feliç a l'escola i li agrada aprendre de la manera que proposin, que no li tallin les ales.
ResponEliminaJa ens aniràs explicant.
Un petó