divendres, 28 de setembre de 2012

Adaptació a la guarderia (II)

Aquesta segona setmana d'adaptació ha estat més dura que l'anterior
Suposo que ara ja veu que això d'anar a la llar d'infants formarà part de la seva rutina matinal, i no li acaba de convèncer. El que més li costa és separar-se de mi, inclús si es queda amb el seu pare. Als matins intenta allargar la sortida de casa, no es vol posar la motxilla, demana per anar al lavabo... però sense pressa anem fent i sempre acabem arribant a la llar tranquils i riallers. Un cop allà plora quan marxo, però quan el vaig a buscar me'l trobo feliç i content. Al sortir m'explica les coses que ha fet i quan li pregunto si s'ho ha passat bé em contesta que si.

Arròs de colors. Que bé ens ho vam passar!
I malgrat tot, el veig una mica angoixat perquè a les nits es desperta tot sovint per comprovar que encara estic al seu costat, vol teta a totes hores, vol coll i braços, vol que el papa i la mama estiguem sempre amb ell (pràcticament ha abandonat el joc autònom que feia abans)... I malgrat tot això, fem un munt d'activitats, cançons, jocs... i se'l veu feliç!
Ha de ser un gran canvi per ell deixar d'estar unes hores amb nosaltres per anar a un lloc nou amb nova gent i noves maneres de funcionar! La gran avantatge és que hi podem dialogar i estem en procés de veure com podem adaptar-nos a aquest malestar i que entengui que jo hi ha dies que he de marxar a treballar encara que a ell no li agradi.

De moment a la guarderia hi ha anat un màxim de dues hores. Ja veieu que estem fent una adaptació molt lenta, a la seva mida, veient com respòn i augmentant el temps mica en mica. Això implica fer un trencaclosques amb els nostres horaris i demanar a l'avi que faci la tira de quilòmetres per venir a donar-nos un cop de mà, però el principal és que el peque estigui bé i es pugui anar fent seu l'espai, els companys, la mestra... i que hi acabi estant a gust malgrat em trobi a faltar.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Hores de joc a la taula de llum

La taula de llum està donant molt de si.
Un dels elements que ens està donant molt joc són les boles d'aigua.  Són boletes de sodi poliacrílic que s'inflen al posar-les en aigua. Teòricament serveixen per les plantes ja que les manté hidratades durant temps. El seu aspecte és brillant i tenen un tacte relliscós i molt agradable.
Cal vigilar que no se'n posi cap a la boca, ja que malgrat que no són tòxiques, no me n'acabo de refiar.

El Guerau adora la taula de llum i hi demana d'anar tot sovint, i un dels jocs que més li agrada és destriar bales de vidre de les boles d'aigua. Amb una cullera o amb la mà les va seleccionant i les posa en un pot apart (va dient: "noooo"). És un bon joc per treballar la discriminació visual, les diferències de tacte i pes, la destresa motriu, l'equilibri i concentració...





L'altre dia vaig trobar un paquet amb boles de varis colors, i l'efecte és espectacular!Al Guerau li encanta enfonsar les mans dins les boles d'aigua de colors i traspassar-les d'un recipient a l'altre usant diferents elements (atenció perquè aquest material s'escampa molt i fa bastant merder!).














També li agrada jugar amb els papers de celofan plastificats, mirar-hi les seves joguines, fer-hi contruccions amb gots de colors, observar gel de colors i pintar amb ells, mirar les fulles que cauen dels arbres... està donant molt de si!



dissabte, 22 de setembre de 2012

Adaptació a la guarderia

Ja portem una setmana d'adaptació a la llar d'infants, durant la qual hem anat observant i adaptant-nos a les necessitats del Guerau. En general m'ha sorprès la facilitat amb la que s'ha anat desenvolupant tot, tenint en compte que no l'havíem deixat mai (ni amb els avis).

Com ja vaig comentar l'adaptació depenia de com ell s'anava fent seu l'espai i interaccionant amb la seva mestra. El primer dia vam anar-hi junts i jo vaig estar amb ell tota l'estona, una mitja hora, durant la qual va estar jugant i explorant el territori. El vaig veure bé, parlant i jugant amb la mestra i amb els companys, de tant en tan venia a ensenyar-me les joguines i tornava a marxar, i tornava a venir....
El primer dia sol estava tan emocionat de tornar-hi que no vam tenir temps ni d'acomiadar-nos, li vaig fer uns petons i quan li anava a explicar que jo marxaria, ell ja estava jugant amb la senyoreta! Al cap de mitja hora, quan el vam anar a buscar, ja plorava. Ens va dir la mestra que va plorar una mica però que es va deixar consolar per ella, a braços, i de seguida tornava a jugar. I així ha estat tota la setmana, alternant moments de plor amb moments de joc en els que s'ho passa bé, jugant lliurement amb els seus companys (que ja els coneixia del parc).
Evidentment que preferiria que no plorés, però sé que està cuidat, que el té a braços i que el balanç que en fa ell deu ser positiu perquè al cap de poc de marxar em senyala la llar d'infants i em diu: "demà?" (perquè la mestra sempre li diu "fins demà") o "anem?" i vol tornar-hi a entrar!

Aquests últims dies l'ha dut el seu pare i ha estat encara molt més fàcil. Això si, plora molt quan jo surto del llit i es fa un fart de plorar cridant: mamaaa, tetaaa, mamaa! Al cap de poc es calma i es torna a adormir, però se'm fa un nus a l'estómac al sentir-lo... I amb el papa les entrades a l'escoleta són molt més fluides. De fet, avui ja hi ha anat una hora i mitja i d'allò més content (només ha plorat quan li han canviat el bolquer, cosa que ja fa a casa)!

Com que aquests dies d'adaptació ha anat poca estona a la llar d'infants, l'avi ha vingut uns quants dies a ajudar-nos a les hores que el meu home i jo treballem. Al Guerau li encanta quedar-se amb ell i no ha plorat en cap moment, i quan torno el trobo feliç i content!

El que sí que noto és que està molt més demandant de mama, de teta, de joc, d'atenció, de carícies... i que a vegades està enfadat i llença objectes a terra i no els vol recollir. De moment anem donant espai a aquestes emocions, posant-hi nom, veient com gestionar-les... Crec que ara la tasca d'observació per part nostra ha de ser escrupulosa per poder-lo ajudar a adaptar-se bé. Ha de ser dur per ell malgrat que sembli que s'hagi adaptat molt ràpid...



diumenge, 16 de setembre de 2012

Segells de fusta i goma eva


dilluns, 10 de setembre de 2012

Començem el curs!

Des de divendres tinc sentiments contraposats. Estic contenta perquè m'han donat destinació a un institut per tot el curs, de quasi mitja jornada (concretament un 0.4266, un nou invent del Departament) i a prop de casa. Per altra banda sé que això implica dur al Guerau a la llar d'infants, i no estic preparada.

Després de molt pensar vam decidir que si l'haviem de dur a algun lloc, el portariem a la llar d'infants del poble. I és on anirà. És una guarderia molt petiteta i aquest any seran 4 nens, contant al Guerau. El problema el tindrem al migdia, perquè a la 1 com a molt tard l'hem d'anar a buscar, ja que no hi ha servei de menjador. Ja veurem com ho fem. De fet, jo encara no tinc el meu horari...

Em sento fatal per haver de deixar-lo, perquè estic anant el contra el que sento i penso. Perquè em fa mal només d'imaginar que l'he de deixar en mans d'una desconeguda i que s'hi haurà d'estar allà unes hores.
Així que estic intentant assumir totes aquestes emocions que sento, i el Guerau està més enganxat a mi que mai perquè nota que passa alguna cosa. Avui li explicava que demà es quedaria amb el papa al matí, que la mama aniria a l'escola a saludar a la gent i a conèixer el lloc on estaré tot el curs i l'horari que faré, i ell em mirava amb cara de "d'acord". I he aprofitat que m'escoltava tan atentament per explicar-li que d'aquí uns dies anirà a l'escoleta (que ell ja la té vista), amb els seus amics del parc, i que es quedarà amb la S. que el cuidarà molt fins que la mama o el papa el vagin a buscar. I em diu: "nooooo".
Em sap tan greu...

Ja us explicaré com va anant l'adaptació (la seva, que la farem molt lenta i progressiva, i la meva, que serà més traumàtica).

diumenge, 9 de setembre de 2012

Bossa!

Doncs bé, després d'esbatussar-me amb la màquina de cosir per aprendre com funcionava, m'he atrevit a fer-hi la primera peça! 
Vaig aprofitar que els blocs  Mi rincón de mariposas i Para mi peque con amor proposaven cosir una motxilla i em vaig animar!

Així que com que segurament aquest any el peque anirà a la llar d'infants del poble (tinc pendent fer-ne una entrada, però aquesta ha estat una setmana caòtica...) li he cosit una bosseta per portar-hi l'esmorzar!
Que us sembla?

 



















Al Guerau li ha agradat tant que la vol dur per casa i tot, i la senyala dient: "guauau"! (Guerau) 

La tela és una que vaig trobar a l'Ikea i el cercle amb el nom està fet amb feltre. De cara a l'estiu n'hauré de fer una més estiuenca...  a veure si ja tinc més dominada la màquina i la faig amb més rapidesa!

dilluns, 3 de setembre de 2012

Pàrquing de cartró

Feia temps que tenia en ment fer alguna mena de garatge pels cotxes, amb rampes i varis pisos. 
La idea és fer un pàrquing de fusta, inspirant-nos amb un que vam veure durant les vacances, però mentre no fem el de fusta n'he fet un de ràpid amb cartró. 

El primer dia només vaig fer un pis, i el Guerau s'hi va abraonar amb tan entusiasme que va cedir... i vaig haver de recompondre'l amb un altre tros de cartró més gruixut abans d'afegir-hi el segon pis. O sigui que si voleu estalviar-vos les reparacions, useu un cartró més aviat gruixudet!
Les columnes són de retalls de cartró, de porexpan i de tubs de cartró gruixut (dels rotlles de paper d'alumini), enganxats amb cola calenta. 



No és perfecte però al Guerau li ha encantat! :)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...