Començem el curs!

Des de divendres tinc sentiments contraposats. Estic contenta perquè m'han donat destinació a un institut per tot el curs, de quasi mitja jornada (concretament un 0.4266, un nou invent del Departament) i a prop de casa. Per altra banda sé que això implica dur al Guerau a la llar d'infants, i no estic preparada.

Després de molt pensar vam decidir que si l'haviem de dur a algun lloc, el portariem a la llar d'infants del poble. I és on anirà. És una guarderia molt petiteta i aquest any seran 4 nens, contant al Guerau. El problema el tindrem al migdia, perquè a la 1 com a molt tard l'hem d'anar a buscar, ja que no hi ha servei de menjador. Ja veurem com ho fem. De fet, jo encara no tinc el meu horari...

Em sento fatal per haver de deixar-lo, perquè estic anant el contra el que sento i penso. Perquè em fa mal només d'imaginar que l'he de deixar en mans d'una desconeguda i que s'hi haurà d'estar allà unes hores.
Així que estic intentant assumir totes aquestes emocions que sento, i el Guerau està més enganxat a mi que mai perquè nota que passa alguna cosa. Avui li explicava que demà es quedaria amb el papa al matí, que la mama aniria a l'escola a saludar a la gent i a conèixer el lloc on estaré tot el curs i l'horari que faré, i ell em mirava amb cara de "d'acord". I he aprofitat que m'escoltava tan atentament per explicar-li que d'aquí uns dies anirà a l'escoleta (que ell ja la té vista), amb els seus amics del parc, i que es quedarà amb la S. que el cuidarà molt fins que la mama o el papa el vagin a buscar. I em diu: "nooooo".
Em sap tan greu...

Ja us explicaré com va anant l'adaptació (la seva, que la farem molt lenta i progressiva, i la meva, que serà més traumàtica).