Adaptació a la guarderia

Ja portem una setmana d'adaptació a la llar d'infants, durant la qual hem anat observant i adaptant-nos a les necessitats del Guerau. En general m'ha sorprès la facilitat amb la que s'ha anat desenvolupant tot, tenint en compte que no l'havíem deixat mai (ni amb els avis).

Com ja vaig comentar l'adaptació depenia de com ell s'anava fent seu l'espai i interaccionant amb la seva mestra. El primer dia vam anar-hi junts i jo vaig estar amb ell tota l'estona, una mitja hora, durant la qual va estar jugant i explorant el territori. El vaig veure bé, parlant i jugant amb la mestra i amb els companys, de tant en tan venia a ensenyar-me les joguines i tornava a marxar, i tornava a venir....

El primer dia sol estava tan emocionat de tornar-hi que no vam tenir temps ni d'acomiadar-nos, li vaig fer uns petons i quan li anava a explicar que jo marxaria, ell ja estava jugant amb la senyoreta! Al cap de mitja hora, quan el vam anar a buscar, ja plorava. Ens va dir la mestra que va plorar una mica però que es va deixar consolar per ella, a braços, i de seguida tornava a jugar. I així ha estat tota la setmana, alternant moments de plor amb moments de joc en els que s'ho passa bé, jugant lliurement amb els seus companys (que ja els coneixia del parc).

Evidentment que preferiria que no plorés, però sé que està cuidat, que el té a braços i que el balanç que en fa ell deu ser positiu perquè al cap de poc de marxar em senyala la llar d'infants i em diu: "demà?" (perquè la mestra sempre li diu "fins demà") o "anem?" i vol tornar-hi a entrar!

Aquests últims dies l'ha dut el seu pare i ha estat encara molt més fàcil. Això si, plora molt quan jo surto del llit i es fa un fart de plorar cridant: mamaaa, tetaaa, mamaa! Al cap de poc es calma i es torna a adormir, però se'm fa un nus a l'estómac al sentir-lo... I amb el papa les entrades a l'escoleta són molt més fluides. De fet, avui ja hi ha anat una hora i mitja i d'allò més content (només ha plorat quan li han canviat el bolquer, cosa que ja fa a casa)!

Com que aquests dies d'adaptació ha anat poca estona a la llar d'infants, l'avi ha vingut uns quants dies a ajudar-nos a les hores que el meu home i jo treballem. Al Guerau li encanta quedar-se amb ell i no ha plorat en cap moment, i quan torno el trobo feliç i content!

El que sí que noto és que està molt més demandant de mama, de teta, de joc, d'atenció, de carícies... i que a vegades està enfadat i llença objectes a terra i no els vol recollir. De moment anem donant espai a aquestes emocions, posant-hi nom, veient com gestionar-les... Crec que ara la tasca d'observació per part nostra ha de ser escrupulosa per poder-lo ajudar a adaptar-se bé. Ha de ser dur per ell malgrat que sembli que s'hagi adaptat molt ràpid...