Adaptació a la guarderia (II)

Aquesta segona setmana d'adaptació ha estat més dura que l'anterior. 

Suposo que ara ja veu que això d'anar a la llar d'infants formarà part de la seva rutina matinal, i no li acaba de convèncer. El que més li costa és separar-se de mi, inclús si es queda amb el seu pare. Als matins intenta allargar la sortida de casa, no es vol posar la motxilla, demana per anar al lavabo... però sense pressa anem fent i sempre acabem arribant a la llar tranquils i riallers. Un cop allà plora quan marxo, però quan el vaig a buscar me'l trobo feliç i content. Al sortir m'explica les coses que ha fet i quan li pregunto si s'ho ha passat bé em contesta que si.

Arròs de colors. Que bé ens ho vam passar!

I malgrat tot, el veig una mica angoixat perquè a les nits es desperta tot sovint per comprovar que encara estic al seu costat, vol teta a totes hores, vol coll i braços, vol que el papa i la mama estiguem sempre amb ell (pràcticament ha abandonat el joc autònom que feia abans)... I malgrat tot això, fem un munt d'activitats, cançons, jocs... i se'l veu feliç!

Ha de ser un gran canvi per ell deixar d'estar unes hores amb nosaltres per anar a un lloc nou amb nova gent i noves maneres de funcionar! La gran avantatge és que hi podem dialogar i estem en procés de veure com podem adaptar-nos a aquest malestar i que entengui que jo hi ha dies que he de marxar a treballar encara que a ell no li agradi.

De moment a la guarderia hi ha anat un màxim de dues hores. Ja veieu que estem fent una adaptació molt lenta, a la seva mida, veient com respòn i augmentant el temps mica en mica. Això implica fer un trencaclosques amb els nostres horaris i demanar a l'avi que faci la tira de quilòmetres per venir a donar-nos un cop de mà, però el principal és que el peque estigui bé i es pugui anar fent seu l'espai, els companys, la mestra... i que hi acabi estant a gust malgrat em trobi a faltar.