dijous, 29 de setembre de 2011

Conciliació REAL

No treballo tots els dies. I el papa tampoc. Els dos ens hem reduït la jornada i arribem a final de mes ben justos (entre els dos no sumem ni una jornada sencera), retallant tot allò imprescindible, però feliços de saber que estas sempre amb nosaltres.
Els dies que jo treballo em desperto a les 6.30 per donar-te el pit. Em dutxo i tu t'arrauleixes al pit del papa. Esmorzo, em trec llet i la deso a la nevera. Marxo amb el cor encongit tot i sabent que estàs en bones mans (amb el papa, amb qui tens un vincle meravellós). De camí a la feina penso que potser no t'he deixat prou llet, que s'havia de fer una rentadora amb els teus pijames de màniga llarga perquè estan tots bruts i ara ja fa fred, que m'agradaria abraçar-te i mirar-te mentre dorms...
Arribo a la feina. La veritat és que em costa concentrar-me perquè sempre hi ha una part de mi que està a casa, amb tu, pensant en que el papa ja t'haurà donat la meva llet en un gotet, en si t'haurà pogut adormir a mig matí, en si m'has trobat gaire a faltar.... Em fan mal els pits perquè se m'hi acumula la llet. I per acabar-ho d'adobar he d'escoltar perles que intenten convènce'm perquè et desteti, que asseguren que a la feina estic molt millor perquè així t'acostumes a no dependre de mi...
Arriba l'hora de plegar i volo cap a casa. El camí de tornada se'm fa més llarg perquè ja voldria ser-hi, amb tu, amb el papa, que m'expliqui com ha anat el mati o el dia, veure com em rebs amb un gran somriure i estires les mans per abraçar-me i, aleshores, vas directe als meus pits per mamar.
I si, estic tranquila perquè t'has adaptat bé als canvis, perquè amb el papa ha estat tot més fàcil, perquè et veig feliç i content. Però...
- quina necessitat hi ha d'haver de reduïr-nos la jornada podent allargar la baixa de maternitat o buscar una solució per qui la vulgui allargar? No cal invertir tant en guarderies (o llar d'infants...tot i que per llar, la de casa) sinó en mesures de conciliació.
- quina necessitat hi ha d'anar-me traient llet, d'aguantar el mal als pits? Si la OMS recomana lactància exclusiva fins als 6 mesos i juntament amb la AC fins als 2 anys, no hauria de durar uns mesos més la baixa de maternitat?
- i on queda el suport bàsic a la mare que hauria de fer el pare? amb 15 miserables dies de baixa de paternitat no ens pot sostenir ni durant la famosa quarentena!


Fa un temps llegia una entrevista a la Rosa Jové que parlava de conciliació, i aquests dies amb la revolució que s'està gestant a les xarxes socials (twitter, facebook, blogsfera) per demanar la conciliació, m'ha vingut al cap. Us copio un tros de l'entrevista on parla de conciliació, i que subscric al 100%:


"La conciliación de la vida laboral y familiar es una ley que tiene un nombre muy largo pero muy poco contenido. En los países escandinavos hay dos años de baja maternal. Aquí dicen que no hay dinero para eso y se ponen a construir más guarderías. La guardería es un mal menor, atenta contra la salud de los niños, porque muchos se ponen enfermos y, si se quedaran en casa, eso no pasaría tanto. Pero, claro, muchas madres quieren ir a trabajar. ¿Cómo lo arreglamos? El otro día calculé cuánto cuesta una plaza de guardería por niño al mes. Hay que contar el personal, los materiales, la luz, la calefacción, etc, pero también el edificio. Cada plaza sale por una media de 2000 euros al mes. Creo que el Estado debería darles a las madres un cheque de 1500.-€ al mes por cada niño y que cada madre pudiera decidir si se lo gasta en la guardería, en una canguro o si le compensa dejar de trabajar para cuidarlo ella. Eso sí, todas las guarderías deberían tener una “tarifa plana” de 1500 euros. Así se gastaría lo mismo que se está gastando ahora pero las madres tendrían más opciones" Rosa Jové.

(Fragment de l'entrevista extret del blog de tenemos tetas

 Crec que és possible conciliar, allargant la baixa de maternitat, afavorint les reduccions de jornades a homes i dones, creant uns horaris laborals acord amb les necessitats infantils... però ho han de facilitar. Nosaltres hem pogut conciliar (renunciant a moltes coses), però realment crec que la conciliació no l'haurien de fer els pares sinó que l'hauria d'afavorir el Govern.
Us animo a unir-vos a aquesta demanda col·lectiva, bé publicant un post al vostre bloc, unint-vos al Facebook o al Twitter de Conciliació Real JA. El logo el podeu trobar a la pàgina de Sarai Llamas.

Fins aviat!



dimecres, 28 de setembre de 2011

El primer constipat

Doncs això, que el Guerau s'ha constipat. I per tant ara a casa ja som 3 els que anem amb el mocador tot el dia. Fa patir perquè ell està una mica angoixós però a part del primer dia no ha tingut febre. Vol més teta, més braços i més mimitos que mai, però en general està millor que no pas el papa i jo!
El que més ens fa patir és posar-li el suero al nas, perquè no vol de cap de les maneres i l'hem d'obligar. Ell tira el cap enrere i plora desesperat i suposo que no entén pas res! En fi...
He estat una mica desconectada perquè vaig bastant més cansada i em costa molt més temps fer qualsevol cosa, espero tornar aviat a la normalitat i poder reprendre una mica el blog, que l'he tingut abandonadillo...


Fins aviat!

dimecres, 21 de setembre de 2011

7 mesos

El passat diumenge vam cel·lebrar els 7 mesos del Guerau (es que ja m'he cansat de dir-ne G.!, total....)
Des del primer mes sempre li fem una foto el mateix dia i l'editem com si fos una polaroid, amb comentari inclòs.

El principal avenç d'aquest mes ha estat el tema de l'alimentació. Li encanta menjar, a vegades sembla que passi gana i tot, perquè quan veu menjar estira les mans i fa sons amb la boca mentre fa veure que mastega...cada dia és més hàbil mastegant (tot i que no té ni una sola dent, encara) i empassant, i duent-se coses a la boca. Comença a fer la pinça per caçar els trossets de menjar de sobre la taula. No suporta que li donem nosaltres, sempre ho vol fer tot ell sol, i quan toca menjar amb cullera fa un merder impressionant perquè la majoria de cops la cullera va a una altra part del cos que no és la boca, però ell s'ho passa bomba!
Una cosa nova també és el tema de gatejar. Encara no gateja tal i com està estipulat, però a la que em descuido està al mig del menjador (i això que té un racó preciós fet amb peces grans de puzzle tovet) llepant el terra.... i també fa unes setmanes que intenta seure sol, però de moment només es fa cocos al terra. Ara, si l'ajudem, es manté assegut l'estona que faci falta!
I li encanta fer Taaat! Fa uns riures! A vegades li agafa el singlot i tot de tan riure! Últimament quan el tapem i diem "on és el Guerau?" es queda quiet, com esperant a que el trobem. Abans sempre es volia destapar ràpid, però crec que ara li agrada allargar l'espera i des de fora sembla que entén la dinàmica del joc i no es mou ni un pèl. I quan ens busca a nosaltres ho fa de manera activa.
Ara, el drama és vestir-lo...les mànigues són una baralla permanent, fa uns plors, pobret! Si fos per ell aniria tot el dia despullat, però clar...no pot ser, i ara que arriba el fred, encara menys!
Li encanten les coses que fan soroll o tenen botons. I el comandament del la TV és el seu preferit. Al principi li treiem les piles però finalment n'hem comprat un a l'Imaginàrium, que a més a més fa sons. Li encanta! El "problema" és que molts cops va a la boca i el deixa tot xop...i com que va amb piles no em fa gaire gràcia...


Bé, en general està molt gran i continua mirant-ho tot i fent d'observador del món. Jo aquest últim mes l'he vist molt canviat, molt més conscient del que passa al seu voltant, més vinculat al seu pare i a mi, en saber el que li agrada i el que no, més capaç de jugar sol i amb d'altres nens,...en fi...

Feliç mesari, príncep!

dilluns, 19 de setembre de 2011

Prohibit Ginesaures


Aquest matí la web de El Parto es Nuestro s'ha fet ressó d'unes vinyetes publicades a la gaceta electrónica de la SEGO (Societat Espanyola de Ginecologia i Obstretrícia) que mostren una imatge insultant i degradant de les dones. Les vinyetes en qüestió les podeu veure clicant AQUÍ.
Des de la mateixa web demanen que fem difusió de la nota de prensa que han escrit per denunciar aquestes publicacions. Aquí us la deixo.



El Parto es Nuestro denuncia: Las viñetas de la gaceta electrónica de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia ofrecen una imagen degradante de las mujeres españolas.
Nota de prensa 2011/06 septiembre 2011
 
Lunes, 19 de septiembre de 2011

La Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO), en varios de los números de su “Gaceta
Electrónica", incluye, bajo el epígrafe de "un toque de humor", una viñeta realizada por uno de sus
colegiados. En una de ellas, por ejemplo, se ridiculiza a una mujer con prolapso uterino (el prolapso
uterino es la caída o deslizamiento del útero desde su posición normal en la cavidad pélvica hacia
la cavidad vaginal. Generalmente sucede en las mujeres que han tenido uno o más partos
vaginales).
Pero no es la única. En casi todas las gacetas aparece una viñeta, firmada por este mismo médico,
en las que se muestra una imagen femenina basada en estereotipos machistas y misóginos. Se
muestra a la mujer como un ser inferior, poco inteligente, de aspecto abandonado. Se ridiculiza a
mujeres gordas, prostitutas, de avanzada edad o de bajo nivel socioeconómico y cultural.
Se ofrecen imágenes de malas prácticas desaconsejadas por la Organización Mundial de la Salud
(OMS) e incluso por la misma SEGO, como normalizadas y realizadas rutinariamente (por ejemplo,
partos con la mujer tumbada, en litotomía). Se ridiculizan las recomendaciones de la OMS sobre el
nacimiento (consentimientos informados, el protagonismo activo de la madre en su parto, etc.). Se
suprime a la mujer de la escena del parto (en muchos de los partos mostrados, de la mujer sólo
aparecen sus genitales).
Decir que estas viñetas son una clara falta de respeto hacia los cuerpos y mentes de las mujeres
que acuden a diario a sus consultas, se queda muy corto. Permitiendo su difusión, la Sociedad
Española de Ginecología y Obstetricia se burla abiertamente tanto de los procesos fisiológicos
femeninos como de las enfermedades y dolencias de las mujeres, menospreciando y pisoteado sin
pudor la genitalidad y dignidad de sus pacientes.
Consideramos intolerable la publicación de viñetas de tan mal gusto en cualquier medio
informativo, pero resulta especialmente indignante que el origen de estas viñetas de prete
(SEGO). Por eso, no deja de sorprendernos que desde este colectivo se permita la publicación de
algo así; que semejante desatino no haya provocado la repulsión entre los ginecólogos que la
forman y a los que va destinada la “Gaceta electrónica”. Que nadie se haya escandalizado ni haya
protestado. Ni siquiera ellas.
¿Qué es la SEGO? Según dice su página web, es una sociedad cuyo objetivo es estudiar a la mujer
en los diferentes estados de su organismo, y cuyos fines según sus propios estatutos son, entre
otros, estimular el progreso científico de la especialidad de Ginecología y Obstetricia y promover
reformas que contribuyan a mejorar la calidad de la atención sanitaria que su especialidad
desarrolla.
Sabemos que hay muchos ginecólogos para los cuales nuestros derechos, nuestras necesidades y
el respeto por nuestros procesos fisiológicos están por debajo de sus prioridades.
Afortunadamente no son todos; existen excelentes profesionales que día a día trabajan para
mejorar la atención a las mujeres.
Manifestaciones tan excesivas expuestas de una forma tan descarada no son admisibles en una
sociedad que construimos todos los días y de la que podamos sentimos orgullosas. Una sociedad
preocupada por el respeto al ser humano, que incorpora la modernidad a todas las facetas de la
vida y que conquista derechos y bienestar para todos; que ha conseguido superar viejos esquemas
para incorporar y reconocer la valía y aportación de las mujeres en todos los ámbitos.
Nuestra asociación quiere denunciar públicamente la publicación de estas viñetas y exigir que,
como mínimo, sean retiradas de forma inmediata.
Desde El Parto es Nuestro trabajamos para mejorar las condiciones de atención a madres y
bebés durante el embarazo, parto y posparto y reivindicamos un mayor respeto y protección
hacia sus derechos; apoyamos la modernización del sistema español de atención obstétrica y
la difusión las recomendaciones de la Organización Mundial de la Salud en la atención al
parto.

Más información:
Web: El Parto es Nuestro www.elpartoesnuestro.es

Bé, només afegir que em sembla vergonyós que encara hi hagi tan ginesaure pel món, i que ningú hagi denunciat abans aquestes suposades vinyetes humorístiques. Ni tan sols els ginecòlegs o ginecòlogues respectuosos... cosa que em fa pensar que o bé no llegeixen la gaceta o bé hi ha pressions internes que fan que no s'atreveixin a denunciar el cas. 
En fi...la cosa és que després de veure les vinyetes tinc una lleugera idea de com assumir la retallada a la sanitat sense que el públic ho noti gaire....

Fins aviat!

diumenge, 18 de setembre de 2011

El collit (II)

Amo ser tu almohada: 10 razones para practicar el colecho


Amo Ser Tu Almohada: 10 razones para practicar el colecho es un Carnaval de Blogs iniciado por Amor Maternal para tratar de romper con el tabú social que existe en torno a dormir con los hijos, dar a conocer esta opción tan sana y natural como agradable tanto para el niño, como para sus padres y proporcionar información fiable y experiencias personales al respecto.








Tot i que fa poc vaig escriure una entrada sobre el tema del collit (i a risc de repetirme), em vé de gust participar en aquest carnaval de blogs organitzat per Amor Maternal.

Així doncs, pas a donar les meves deu raons per les quals collito amb el meu fill.

1. Perquè m'agrada mirar-lo mentre dorm. M'encanta veure la seva carona relaxada mentre respira pausadament. M'agrada veure com fa gestos i ganyotes amb tanta lentidud que m'endormisca.

2. Perquè el cos m'ho demana i no concebo una altra forma de dormir que al costat del meu nadó.

3. Perquè a casa descansem i dormim tots bé des del primer dia. Ni còlics, ni plors per dormir, ni passejos nocturns pel passadís ... al llit juntets i a dormir (fent teta, és clar).

4. Perquè ha facilitat la lactància, ja que el nen mama quan i com vol fins i tot de nit, mentre jo dormo.

5. Perquè quan es desperta a mitjanit em busca, m'olora, em toca i es torna a adormir sense despertar-se del tot. I de vegades jo me n'adono, i altres no.

6. Perquè m'agrada molt, moltíssim, despertar al seu costat i donar-li el bon dia mentre ell em regala un gran somriure.

7. Perquè així gaudim de més hores juntets.

8. Perquè el sento riure a riallades mentre dorm, i us puc assegurar que estar dormint i sentir al teu costat tanta felicitat és impagable.

9. Perquè m'agrada estar al seu costat, olorar-lo, poder calmar els seus lleus gemecs amb només una carícia, dormir tranquil de saber que el meu fill és feliç així i nosaltres també.

10. Perquè em dóna la gana. I punt. :)




dissabte, 17 de setembre de 2011

Valoració dels primers dies sense mama al 100%

Aquest curs escolar ens hem pogut combinar l'horari entre el C. i jo per quedar-nos amb el nen. Cap dels dos estem a jornada sencera i per tant els dies que no vaig a treballar jo hi va ell, i viceversa.

Així que alguns matins el deixo dormint amb el papa i marxo cap a treballar amb el cor encongit. El primer dia va ser el més dur de tots perquè tenia (de fet, cada cop que marxo encara la tinc) la sensació d'estar abandonant al nen. No sé pas què faria si l'hagués de deixar amb algú que no fos el seu pare... Ells dos tenen un vincle molt maco i crec que això fa que el G. no em trobi tan a faltar mentre jo no hi sóc. Es desperten junts, fan mandres al llit, el papa li dóna un gotet de llet de la mama...i a mig matí van a fer un tomb perquè el peque pugui dormir una micona...i jo arribo per dinar, els tres juntets!
Hi ha d'altres dies que també treballo a la tarda, que és més dur perquè el nen està acostumat a fer la migdiada amb mi. Però bé, ahir es va adormir a sobre del papa! Sembla que comença a buscar alternatives a la teta... (i he de confesar que tot i que m'alleugera molt saber-ho, em fa una mica de ràbia i tot...)

El que si que he notat és que està molt més enganxat a mi quan jo hi sóc. Vol més teta, més braços, més joc...i suposo que és normal perquè és la seva manera de compensar la meva absència. Però el veig feliç i content com sempre, i això em fa estar molt tranquila. Quan arribo quasi sempre està als braços del papa i em fa un enoooorme somriure mentre estira els braços i s'abraona sobre meu per mamar.

O sigui que en general el petit G. s'ha adaptat bé als canvis. El C. i jo anem més de cul i tenim menys temps per fer coses nostres i de la casa...però...què importa que s'acumulin piles de plats per rentar quan veus al nen tan feliç amb el papa i/o la mama?    :)

dijous, 8 de setembre de 2011

La tornada a l'escola


Com que aviat comença el curs em sembla pertinent fer una entrada parlant-ne.
Aquest any estic a Educació Infantil, i veig coses que no m'agraden de com està muntat el sistema.
En moltes escoles no es fa període d'adaptació a P3 i per tant hi ha nens que no han anat a la llar d'infants que de la nit al dia passarant de compartir les hores amb la mare/pare o persona de referència a quedar-se un munt d'hores amb una completa desconeguda (en femení per estadística, que no estic dient que no hi hagi homes a Educació Infantil, eh?). I els que han anat a la guarderia només conèixen a la futura mestra de veure-la un matí al juny... en fi... i després ens sorprenem que els nens emmalalteixin. I com coi volem que no es posin malalts, si és la única manera que tenen d'obtenir altre cop la cura i atenció de qui estan acostumats?

Veig com s'imposen continguts a nens i nenes de 5 anys, a base de fitxes en paper. avaluacions de temes absurds a primària, més i més continguts deslligats dels interessos del nen. Clar que hi ha fracàs escolar! Si amb tant contingut ens oblidem de preguntar-los com estan, què senten, ens oblidem d'observar com es relacionen, ens oblidem de l'edat que tenen...
Jo el que més recordo de l'escola eren les excursions recollint fulles per fer-ne murals, els tallers de cuina, com cuidàvem el pati de les tortugues, les observacions d'insectes al microscopi, els jocs matemàtics amb els cubs, els debats ètics i socials que teníem, els jocs de màgia, el grup instrumental, les hores de biblioteca i lectura amb la posterior visita de l'autor/a.... i evidentment que féiem continguts, però els que recordo són els que vaig aprendre de més gran. De primària en recordo sobretot les coses pràctiques. De fet, per mi primària hauria de ser: lectura, comprensió lectora, expresió oral i escrita, fonaments matemàtics, debat i experimentació. I prou. Posposem les piles de continguts per secundària, que ja tenen edat per començar a estudiar!
I deixem que els nens siguin nens!

En fi, no em volia extendre massa, crec que la vinyeta de'n Frato parla per si sola.
Bon inici de curs a tots i totes!

dimecres, 7 de setembre de 2011

Pastís de poma

Avui el peque i jo hem fet un pastís de poma.
A ell li encanta estar a la cuina i veure'm cuinar. Es queda embadalit i no es perd cap mena de detall. Li agrada molt estar a la bandolera i mirar, tocar, olorar... I com que teníem unes pomes hem fet un pastis la mar de bo i senzill!
Aquí va la recepta! Si el voleu fer amb el nen a sobre heu de tenir en compte de tenir-ho tot a mà abans de començar!

Ingredients
2 ous
130 gr de sucre
125 gr de farina
60 gr de mantega
3 o 4 pomes tallades a làmines
1/3 de sobre de llevat
1 sobret (8 o 10gr) de sucre avainillat

Recepta
Batre els ous
Afegir el sucre (i sucre avainillat) poc a poc
Afegir la farina i el llevat
Afegir la mantega semi-desfeta (que no estigui calenta)
Afegir la poma

I això és tot! Al forn uns 180º fins que quedi dauradet (depèn del forn).
Jo els ingredients els ajunto tots amb un batedor de varilles manual, però es pot fer amb una forquilla. De fet, la meva àvia ho feia així, i és la seva recepta! Jo faig servir el de varilles perquè queda més espectacular pel nen... :)

Després, si en voleu tenir per uns dies, jo us recomano guardar-ho a la nevera, ja que sinó es pot fer malbé la poma.

Animeu-vos a provar-ho!

dilluns, 5 de setembre de 2011

L'alimentació complementària

Us explico com evoluciona la introducció de l'alimentació complementària al petit G.
Ho hem fet seguint la tècnica del baby-led-weaning, és a dir, donant trossets per tal que ell mateix gestioni la quantitat i la manera de menjar. No forçem res i ell descobreix textures i s'ho passa pipa!
A nosaltres ens és molt còmode perquè no hem de preparar tot un àpat expressament per ell, i ens agrada perquè seu a taula amb nosaltres i participa de l'ambient familiar.
El que sí que tenim en compte és: cuinar els seus aliments sense sal ni sucre, introduir els aliments un per un, i que un mateix aliment el prengui durant 3 dies més o menys (per descartar alèrgies o intoleràncies).
De moment ens està convencent molt aquesta manera de fer la introducció perquè hem vist que ell mateix aprèn a menjar: al principi només tocava i xafava els aliments amb les mans, després se'ls posava a la boca un parell de cops i es posava a jugar amb el menjar, ara ja "mastega" (fa el gest de mastegar, però sense ni una sola dent) i vol acabar-se tot el tros... També el tema de l'ennuegament el gestiona molt bé, ell mateix escup els trossos grans o bé es provoca el vòmit (fent arcades). Fa patir una mica però el seu pare i jo, sense deixar-lo de tenir controlat, fem veure que no passa res. Crec que si ens veiés espantats ell també s'espantaria i deixaria de ser eficaç en una cosa tan natural com treure un element no desitjat del coll.

Així que de moment ha tastat:
  • La pera. Li agrada molt tot i que li rellisca. Cal que sigui madureta i que li talli de forma ergonòmica perquè la pugui agafar bé.
  • El plàtan. Primer li vaig donar aixafader amb una forquilla i s'ho menjava amb les mans o una cullera que intentava posar-se a la boca (una mica guiat al principi, clar).Després ja li vaig donar sencer, que va ser com més li va agradar. El llepava i n'arrancava trossos que mastegava fins a desfer.
  • L'arròs blanc. Bullit i molt passadet. Li vaig fer croquetes perquè les pugués agafar sense problemes. Li va agradar moltíssim, peró va fer un merder impressionant! Va quedar arròs per tot el menjador, i ell va anar directe a la banyera! Després (perdoneu per lo escatològic del cas) van sortir els grans sencers d'arròs amb la caca....
  • La patata, Ben bullideta i a dauets allargats. No tinc clar que li acabés de convèncer gaire, potser li vam donat molt al principi i encara no dominava la tècnica. Ho hem de tornar a provar.
  • La mongeta tendra. Era una mongeta de metro, de l`hort de l'avi Joan, que són molt tovetes i dolces. Li van agradar molt, tot i que se li escapaven de les mans.
  • Carbassa. Només l'ha provat un dia, i no li va acabar de convèncer, se li desfeia massa i es posava nerviós.
  • La pastanaga. Molt bullida, que quedi toveta. Li ha encantat! La pot agafar fàcilment i els trossos grossos són fàcils de treure. 
  • El pa. És el top. El que més li ha agradat. Vam comprar pa ecològic al forn del poble i n'hi vam donar un bocí per anar introduint el gluten. Portem uns dies donant-n'hi una mica i li entusiasma, sempre en voldria més, però li anem raccionant per fer una introducció progressiva del gluten. El pròxim pas serà fer-li una sopa maravilla (sense el caldo). També li hem donat el pa amb una mica de tomàquet i oli, i li ha agradat molt.
També ha menjat farinetes d'arròs, un dia que vam arribar molt tard i no tenia temps per cuinar. Com que tenia llet meva de fer experiments amb el tirallets, n'hi vam prepara unes. Li van agradar molt també, tot i que intenta posar-se ell la cullera a la boca.
El que hem observat és que des que menja l'AC que mostra interès per l'aigua. Al principi li donava amb el meu got, però ara n'hem comprat uns per ell d'aquells que tenen un piuet amb forats i ell mateix s'autogestiona. A vegades no troba el pitorro i s'emprenya com una mona.... i d'altres acaba xop de cap a peus!

I fins aquí les novetats. Seguiré informant...

diumenge, 4 de setembre de 2011

El tirallets

 

Des que he començat a treballar, el G. té un competidor: el tirallets. Està clar que l'aparell en qüestió té les de perdre perquè la succió més eficaç del món és la natural, però el petit em mira amb cara extranyada quan em veu amb el tirallets enganxat al pit. De fet, crec que no li fa gens de gràcia.
No havia fet servir cap tirallets fins el dijous passat, i de moment l'experiència m'està atabalant una mica, perquè al no tenir reserves fetes vaig una mica apuradilla per deixar aliment suficient pel dimarts al matí, que és quan el nen es queda sol amb el seu pare. Això implica estar tot el dia amb la teta enlaire, si no és pel peque, és amb l'extractor enganxat! I el peque en vol més que mai, no fos que la cosa rara que es posa la mama al pit li prengués l'aliment...
La gràcia de l'assumpte radica en que els fabricants de tirallets són una mica sàdics, perquè fabriquen l'aparell quasi transparent, amb la qual cosa veus el teu mugró estirar-se i arronsar-se segons les teves habilitats manuals (el meu és manual, suposo que als elèctics els passa el mateix, amb l'agreujant que no controles tu l'estiramenta...) i la veritat es que a mi em fa una mica de cosa, tot i que jo sóc aprensiva de mena, clar. Crec que em posaré una tireta opaca...perquè sinó m'obsessiono amb quant s'estira el mugró, en si arriba a tocar a la punta, en com s'enganxa a la part superior de l'èmbol...en fi... i així no hi ha qui en tregui gaire de llet!

De fet, potser la cosa és qüestió de pràctica, ja que cada dia em trec més llet, i ja acumulo uns quants potets al congelador. Ara la cosa serà treure'm la llet a la feina, que no sé pas com m'ho faré. En un lavabo queda poc glamurós, la veritat. I encara que sigui un extractor manual, fa un sorollet com si s'estigués munyint una vaca (que de fet...).
Ja ho veurem...veurem si puc treure'm la llet a la feina, si el nen accepta que la meva llet no vingui en l'envàs original, si li agrada la llet descongelada (diuen que té un gust un pèl diferent),... i ja us ho aniré explicant!

Petons!

dissabte, 3 de setembre de 2011

El primer premi pel blog!!!


Em fa mooolta ilusió recollir el premi que em passa MaGiA del bloc CRiAnZa CoRpoRaL, ja que és el primer premi que em passen en aquest món blogguero. Fa poc temps que circulo per aquí i no m'imaginava pas que en rebria un tan aviat, o sigui que moltíssimes gràcies!

Les regles després d'acceptar aquest premi són les següents:
- agraïr a la persona que t'ha otorgat el premi i enllaçar-lo al blog
- compartir 7 coses sobre mi
- otorgar el premi a 15 blogs que hagis descobert recentment.

Bé, doncs sobre mi....

1. M'agrada molt cuinar, sobretot fer reposteria. Faig pastissos amb fondant, galetes decorades amb glassa, cupcakes, pastissos senzills i variats,... Ara amb el peque no tinc tan temps com abans però he après a simplificar pastissos per tal de poder fer-los portejant al nen amb la bandolera o manduca. Aviat el podré posar a l'esquena (si me'n surto) i aleshores podré anar augmentant el nivell de dificultat altre cop.

2. Toco el piano. La veritat és que últimament el tinc abandonat del tot, però prometo retrobar.-m'hi! A més, al G. li encanta aporrejar-lo, i a mi veure'l disfrutar tant!

3. M'encanta el Nadal. No ho puc evitar, m'ho passo bomba decorant la casa, i començo el dia 1 de desembre posant el calendari d'advent, més tard el pessebre, l'arbre (últiamament els he fabricat jo), els llums...(i quan tinc l'"ambient navidenyu", apareix el tió!) ... i això implica que a hores d'ara ja estic buscant manualitats per decorar-la aquest any!

4. Des que em vaig quedar embarassada que estic súper patosa. Jo em pensava que un cop hagués parit tornaria a la normalitat, però no. Em cau tot a terra, m'entrebanco...sort que portant al nen no m'ha passat mai perquè vaig amb 4 ulls!

5. Tinc una germana molt maca que m'estimo molt i que és la padrina del meu nen. Sempre li fa regalets i el té molt mimat, penseu que amb menys de 3 mesos ja li va fer la seva primera mona!

6. No suporto no recordar la lletra d'una cançó que em sabia. Tinc bona memòria auditiva i sempre m'aprenc les lletres de totes les cançons que escolto...i normalment les recordo encara que faci la tira d'anys que no l'he escoltada. Però si no me'n recordo...arrrghhhh! em fa molta ràbia!

7. I bé, l'última ja la podeu deduir, però la dic igual: tinc un home i un nen fantàstics als que m'estimo moltíssim i que m'estimen moltíssim també. :)


I ara l'he de passar...com que molts dels blogs que visito ja els teniu, m'és una mica complicat de passar, però l'entrego a:

- l'Alesta, de La petita suricatilla i el seu món.
- a l'Emoció Violeta
- a Mareta meva...
- a Tenemos tetas

I si algú encara no el te se'l pot fer seu també!

Petons!

dijous, 1 de setembre de 2011

La réentrée

Doncs bé, demà començo a treballar altre cop després de la baixa de maternitat.
Avui hi han hagut les adjudicacions de plaçes en el cos de mestres i professors, i s'han notat moltíssim les retallades! Ja fa anys que es van fent retallades encobertes (de personal, però sobretot de drets o recursos) en un tema tan important com l'educació. I després ens vénen amb els PISA i d'altres mandangues....

Doncs bé, que després d'uns anys treballant a Secundària, aquest any m'envien a fer Educació Infantil!!!!
Per una part ja em va bé perquè així no desconnectaré del món feliç i innocent on visc ara amb el petit, però per altra banda em fa molta mandreta perquè jo no he estat mai tot un curs amb uns nens tan petits! Passo de la franja de 12-17 anys a la de 3-5! En fi...
A més a més, des que es van treure de la màniga això dels nomenaments telemàtics, les adjudicacions semblen un colador: gent amb més número que jo que té plaça al costat del meu poble, persones amb un número baix fent terços de jornada i d'altres amb mooolts més números fent jornades senceres...en fi...

Demà suposo que ja sabré el meu horari (reduït), i per tant ja podrem començar a pensar com ens ho farem per anar-nos turnant el nen.
Em fa molta pena separar-me d'ell encara que sigui només per unes horetes, fer-li canviar les dinàmiques que té per fer-lo amotllar a les nostres,  tenir la certresa que el deixo en bones mans (amb el meu home!) però tot i així saber que no podré desconnectar d'ell, notar-me els pits plens i que el meu nen no me'ls pugui buidar... i penso que és injust, que hauria de tenir dret a allargar la baixa de maternitat. Per poc que em paguéssin, deixaria en pausa la feina (que m'encanta fer-la, eh?) durant un temps per poder cuidar al meu fill. Perquè crec que ara encara em necessita. Fins aproximadament els dos anys els nens són éssers fusionals, i el vincle que tenen amb la mare (normalment) és insubstituible. Així doncs, perquè els arrebatem la seva figura de referència, aquella a la que necessiten més que mai abans de fer un progrés, aquella a la que tornen després de fer un gran descobriment, aquella de la que es nodreixen emocionalment....??
Bé, m'estic posant melodramàtica i demà no hi haurà qui em llevi...
Bona nit!



Grrrrr....


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...