L'alimentació complementària

Us explico com evoluciona la introducció de l'alimentació complementària al petit G.

Ho hem fet seguint la tècnica del baby-led-weaning, és a dir, donant trossets per tal que ell mateix gestioni la quantitat i la manera de menjar. No forçem res i ell descobreix textures i s'ho passa pipa!

A nosaltres ens és molt còmode perquè no hem de preparar tot un àpat expressament per ell, i ens agrada perquè seu a taula amb nosaltres i participa de l'ambient familiar.

El que sí que tenim en compte és: cuinar els seus aliments sense sal ni sucre, introduir els aliments un per un, i que un mateix aliment el prengui durant 3 dies més o menys (per descartar alèrgies o intoleràncies).

De moment ens està convencent molt aquesta manera de fer la introducció perquè hem vist que ell mateix aprèn a menjar: al principi només tocava i xafava els aliments amb les mans, després se'ls posava a la boca un parell de cops i es posava a jugar amb el menjar, ara ja "mastega" (fa el gest de mastegar, però sense ni una sola dent) i vol acabar-se tot el tros... També el tema de l'ennuegament el gestiona molt bé, ell mateix escup els trossos grans o bé es provoca el vòmit (fent arcades). Fa patir una mica però el seu pare i jo, sense deixar-lo de tenir controlat, fem veure que no passa res. Crec que si ens veiés espantats ell també s'espantaria i deixaria de ser eficaç en una cosa tan natural com treure un element no desitjat del coll.

Així que de moment ha tastat:

• La pera. Li agrada molt tot i que li rellisca. Cal que sigui madureta i que li talli de forma ergonòmica perquè la pugui agafar bé.
• El plàtan. Primer li vaig donar aixafader amb una forquilla i s'ho menjava amb les mans o una cullera que intentava posar-se a la boca (una mica guiat al principi, clar).Després ja li vaig donar sencer, que va ser com més li va agradar. El llepava i n'arrancava trossos que mastegava fins a desfer.
• L'arròs blanc. Bullit i molt passadet. Li vaig fer croquetes perquè les pugués agafar sense problemes. Li va agradar moltíssim, peró va fer un merder impressionant! Va quedar arròs per tot el menjador, i ell va anar directe a la banyera! Després (perdoneu per lo escatològic del cas) van sortir els grans sencers d'arròs amb la caca....
• La patata, Ben bullideta i a dauets allargats. No tinc clar que li acabés de convèncer gaire, potser li vam donat molt al principi i encara no dominava la tècnica. Ho hem de tornar a provar.
• La mongeta tendra. Era una mongeta de metro, de l`hort de l'avi Joan, que són molt tovetes i dolces. Li van agradar molt, tot i que se li escapaven de les mans.
• Carbassa. Només l'ha provat un dia, i no li va acabar de convèncer, se li desfeia massa i es posava nerviós.
• La pastanaga. Molt bullida, que quedi toveta. Li ha encantat! La pot agafar fàcilment i els trossos grossos són fàcils de treure. 
• El pa. És el top. El que més li ha agradat. Vam comprar pa ecològic al forn del poble i n'hi vam donar un bocí per anar introduint el gluten. Portem uns dies donant-n'hi una mica i li entusiasma, sempre en voldria més, però li anem raccionant per fer una introducció progressiva del gluten. El pròxim pas serà fer-li una sopa maravilla (sense el caldo). També li hem donat el pa amb una mica de tomàquet i oli, i li ha agradat molt.

També ha menjat farinetes d'arròs, un dia que vam arribar molt tard i no tenia temps per cuinar. Com que tenia llet meva de fer experiments amb el tirallets, n'hi vam prepara unes. Li van agradar molt també, tot i que intenta posar-se ell la cullera a la boca.

El que hem observat és que des que menja l'AC que mostra interès per l'aigua. Al principi li donava amb el meu got, però ara n'hem comprat uns per ell d'aquells que tenen un piuet amb forats i ell mateix s'autogestiona. A vegades no troba el pitorro i s'emprenya com una mona.... i d'altres acaba xop de cap a peus!

I fins aquí les novetats. Seguiré informant...