Aquest curs escolar ens hem pogut combinar l'horari entre el C. i jo per quedar-nos amb el nen. Cap dels dos estem a jornada sencera i per tant els dies que no vaig a treballar jo hi va ell, i viceversa.
Així que alguns matins el deixo dormint amb el papa i marxo cap a treballar amb el cor encongit. El primer dia va ser el més dur de tots perquè tenia (de fet, cada cop que marxo encara la tinc) la sensació d'estar abandonant al nen. No sé pas què faria si l'hagués de deixar amb algú que no fos el seu pare... Ells dos tenen un vincle molt maco i crec que això fa que el G. no em trobi tan a faltar mentre jo no hi sóc. Es desperten junts, fan mandres al llit, el papa li dóna un gotet de llet de la mama...i a mig matí van a fer un tomb perquè el peque pugui dormir una micona...i jo arribo per dinar, els tres juntets!
Hi ha d'altres dies que també treballo a la tarda, que és més dur perquè el nen està acostumat a fer la migdiada amb mi. Però bé, ahir es va adormir a sobre del papa! Sembla que comença a buscar alternatives a la teta... (i he de confesar que tot i que m'alleugera molt saber-ho, em fa una mica de ràbia i tot...)
El que si que he notat és que està molt més enganxat a mi quan jo hi sóc. Vol més teta, més braços, més joc...i suposo que és normal perquè és la seva manera de compensar la meva absència. Però el veig feliç i content com sempre, i això em fa estar molt tranquila. Quan arribo quasi sempre està als braços del papa i em fa un enoooorme somriure mentre estira els braços i s'abraona sobre meu per mamar.
O sigui que en general el petit G. s'ha adaptat bé als canvis. El C. i jo anem més de cul i tenim menys temps per fer coses nostres i de la casa...però...què importa que s'acumulin piles de plats per rentar quan veus al nen tan feliç amb el papa i/o la mama? :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada