El passat diumenge vam cel·lebrar els 7 mesos del Guerau (es que ja m'he cansat de dir-ne G.!, total....)Des del primer mes sempre li fem una foto el mateix dia i l'editem com si fos una polaroid, amb comentari inclòs.
El principal avenç d'aquest mes ha estat el tema de l'alimentació. Li encanta menjar, a vegades sembla que passi gana i tot, perquè quan veu menjar estira les mans i fa sons amb la boca mentre fa veure que mastega...cada dia és més hàbil mastegant (tot i que no té ni una sola dent, encara) i empassant, i duent-se coses a la boca. Comença a fer la pinça per caçar els trossets de menjar de sobre la taula. No suporta que li donem nosaltres, sempre ho vol fer tot ell sol, i quan toca menjar amb cullera fa un merder impressionant perquè la majoria de cops la cullera va a una altra part del cos que no és la boca, però ell s'ho passa bomba!
Una cosa nova també és el tema de gatejar. Encara no gateja tal i com està estipulat, però a la que em descuido està al mig del menjador (i això que té un racó preciós fet amb peces grans de puzzle tovet) llepant el terra.... i també fa unes setmanes que intenta seure sol, però de moment només es fa cocos al terra. Ara, si l'ajudem, es manté assegut l'estona que faci falta!
I li encanta fer Taaat! Fa uns riures! A vegades li agafa el singlot i tot de tan riure! Últimament quan el tapem i diem "on és el Guerau?" es queda quiet, com esperant a que el trobem. Abans sempre es volia destapar ràpid, però crec que ara li agrada allargar l'espera i des de fora sembla que entén la dinàmica del joc i no es mou ni un pèl. I quan ens busca a nosaltres ho fa de manera activa.
Ara, el drama és vestir-lo...les mànigues són una baralla permanent, fa uns plors, pobret! Si fos per ell aniria tot el dia despullat, però clar...no pot ser, i ara que arriba el fred, encara menys!
Li encanten les coses que fan soroll o tenen botons. I el comandament del la TV és el seu preferit. Al principi li treiem les piles però finalment n'hem comprat un a l'Imaginàrium, que a més a més fa sons. Li encanta! El "problema" és que molts cops va a la boca i el deixa tot xop...i com que va amb piles no em fa gaire gràcia...
Bé, en general està molt gran i continua mirant-ho tot i fent d'observador del món. Jo aquest últim mes l'he vist molt canviat, molt més conscient del que passa al seu voltant, més vinculat al seu pare i a mi, en saber el que li agrada i el que no, més capaç de jugar sol i amb d'altres nens,...en fi...
Feliç mesari, príncep!
Mireia, me ha parecido genial lo de la “foto mensual” ¡te tomo la idea!
ResponEliminaVeo que Guerau y nené se llevan mes y pico por lo que todo lo que cuentas me suena un montón ;-) nosotros también estamos con la comida, el gateo, los primeros limites, juegos… ¡es increíble cómo cambian “de repente”, es emocionante!
Por cierto, te confieso que me he sentido aliviada cuando has mencionado que G. llora cuando le vistes ¡yo tengo un auténtico drama cada vez que le vestimos o le cambiamos el pañal… empieza a llorar, o a chillar, o a llorar/chillar… en fin, si descubres la manera de calmarlo cuéntamela.
Abrazos felices 7!
Felicitats al Guerau :-)
ResponEliminaM'ha agradat molt llegir la teva entrada d'avui perquè em recorda molt les coses que fa el baby. Per nosaltres també és un drama posar-li les samarretes, el meu truc és que només li compro les que siguin elàstiques i sembla que aquestes les tolera millor.
MaGiA, a mi también me alivia saber que nené llora cuando lo vistes! jaja! Para calmarlo...lo he probado todo, antes funcionaban las canciones pero ahora ya no...a veces lo visto mientras "gatea" y no se queja tanto...pero creo que es una fase que ya pasará, aunque me sabe mal porque le veo tan angustiado (y los vecinos deben pensar que le maltrato o algo por los chillidos que pega, en fin,...)
ResponEliminaUn abrazo!
Hola MamaModerna! A mi les samarretes elàstiques tampoc em funcionen...pero veig que tots els nens fan el mateix, cosa que em relaxa una mica!
ResponEliminaPetons!