diumenge, 4 de setembre del 2011

El tirallets

 

Des que he començat a treballar, el G. té un competidor: el tirallets. Està clar que l'aparell en qüestió té les de perdre perquè la succió més eficaç del món és la natural, però el petit em mira amb cara extranyada quan em veu amb el tirallets enganxat al pit. De fet, crec que no li fa gens de gràcia.
No havia fet servir cap tirallets fins el dijous passat, i de moment l'experiència m'està atabalant una mica, perquè al no tenir reserves fetes vaig una mica apuradilla per deixar aliment suficient pel dimarts al matí, que és quan el nen es queda sol amb el seu pare. Això implica estar tot el dia amb la teta enlaire, si no és pel peque, és amb l'extractor enganxat! I el peque en vol més que mai, no fos que la cosa rara que es posa la mama al pit li prengués l'aliment...
La gràcia de l'assumpte radica en que els fabricants de tirallets són una mica sàdics, perquè fabriquen l'aparell quasi transparent, amb la qual cosa veus el teu mugró estirar-se i arronsar-se segons les teves habilitats manuals (el meu és manual, suposo que als elèctics els passa el mateix, amb l'agreujant que no controles tu l'estiramenta...) i la veritat es que a mi em fa una mica de cosa, tot i que jo sóc aprensiva de mena, clar. Crec que em posaré una tireta opaca...perquè sinó m'obsessiono amb quant s'estira el mugró, en si arriba a tocar a la punta, en com s'enganxa a la part superior de l'èmbol...en fi... i així no hi ha qui en tregui gaire de llet!

De fet, potser la cosa és qüestió de pràctica, ja que cada dia em trec més llet, i ja acumulo uns quants potets al congelador. Ara la cosa serà treure'm la llet a la feina, que no sé pas com m'ho faré. En un lavabo queda poc glamurós, la veritat. I encara que sigui un extractor manual, fa un sorollet com si s'estigués munyint una vaca (que de fet...).
Ja ho veurem...veurem si puc treure'm la llet a la feina, si el nen accepta que la meva llet no vingui en l'envàs original, si li agrada la llet descongelada (diuen que té un gust un pèl diferent),... i ja us ho aniré explicant!

Petons!

3 comentaris:

  1. jajajaja! aquest post m'ha fet riure! no sé com em sentiria jo si el meu (gairebé) únic menjar fos compartit per un aparell que me'l pren! La feina és el que té! quin remei! ànim mani!

    ResponElimina
  2. Hehe! crec que cada cop té més clar que no li agrada l'aparell, perquè no em deixa el pit per res! :)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...