No treballo tots els dies. I el papa tampoc. Els dos ens hem reduït la jornada i arribem a final de mes ben justos (entre els dos no sumem ni una jornada sencera), retallant tot allò imprescindible, però feliços de saber que estas sempre amb nosaltres.
Els dies que jo treballo em desperto a les 6.30 per donar-te el pit. Em dutxo i tu t'arrauleixes al pit del papa. Esmorzo, em trec llet i la deso a la nevera. Marxo amb el cor encongit tot i sabent que estàs en bones mans (amb el papa, amb qui tens un vincle meravellós). De camí a la feina penso que potser no t'he deixat prou llet, que s'havia de fer una rentadora amb els teus pijames de màniga llarga perquè estan tots bruts i ara ja fa fred, que m'agradaria abraçar-te i mirar-te mentre dorms...
Arribo a la feina. La veritat és que em costa concentrar-me perquè sempre hi ha una part de mi que està a casa, amb tu, pensant en que el papa ja t'haurà donat la meva llet en un gotet, en si t'haurà pogut adormir a mig matí, en si m'has trobat gaire a faltar.... Em fan mal els pits perquè se m'hi acumula la llet. I per acabar-ho d'adobar he d'escoltar perles que intenten convènce'm perquè et desteti, que asseguren que a la feina estic molt millor perquè així t'acostumes a no dependre de mi...
Arriba l'hora de plegar i volo cap a casa. El camí de tornada se'm fa més llarg perquè ja voldria ser-hi, amb tu, amb el papa, que m'expliqui com ha anat el mati o el dia, veure com em rebs amb un gran somriure i estires les mans per abraçar-me i, aleshores, vas directe als meus pits per mamar.
I si, estic tranquila perquè t'has adaptat bé als canvis, perquè amb el papa ha estat tot més fàcil, perquè et veig feliç i content. Però...
- quina necessitat hi ha d'haver de reduïr-nos la jornada podent allargar la baixa de maternitat o buscar una solució per qui la vulgui allargar? No cal invertir tant en guarderies (o llar d'infants...tot i que per llar, la de casa) sinó en mesures de conciliació.
- quina necessitat hi ha d'anar-me traient llet, d'aguantar el mal als pits? Si la OMS recomana lactància exclusiva fins als 6 mesos i juntament amb la AC fins als 2 anys, no hauria de durar uns mesos més la baixa de maternitat?
- i on queda el suport bàsic a la mare que hauria de fer el pare? amb 15 miserables dies de baixa de paternitat no ens pot sostenir ni durant la famosa quarentena!
Fa un temps llegia una entrevista a la Rosa Jové que parlava de conciliació, i aquests dies amb la revolució que s'està gestant a les xarxes socials (twitter, facebook, blogsfera) per demanar la conciliació, m'ha vingut al cap. Us copio un tros de l'entrevista on parla de conciliació, i que subscric al 100%:
"La conciliación de la vida laboral y familiar es una ley que tiene un nombre muy largo pero muy poco contenido. En los países escandinavos hay dos años de baja maternal. Aquí dicen que no hay dinero para eso y se ponen a construir más guarderías. La guardería es un mal menor, atenta contra la salud de los niños, porque muchos se ponen enfermos y, si se quedaran en casa, eso no pasaría tanto. Pero, claro, muchas madres quieren ir a trabajar. ¿Cómo lo arreglamos? El otro día calculé cuánto cuesta una plaza de guardería por niño al mes. Hay que contar el personal, los materiales, la luz, la calefacción, etc, pero también el edificio. Cada plaza sale por una media de 2000 euros al mes. Creo que el Estado debería darles a las madres un cheque de 1500.-€ al mes por cada niño y que cada madre pudiera decidir si se lo gasta en la guardería, en una canguro o si le compensa dejar de trabajar para cuidarlo ella. Eso sí, todas las guarderías deberían tener una “tarifa plana” de 1500 euros. Así se gastaría lo mismo que se está gastando ahora pero las madres tendrían más opciones" Rosa Jové.
(Fragment de l'entrevista extret del blog de tenemos tetas)
Crec que és possible conciliar, allargant la baixa de maternitat, afavorint les reduccions de jornades a homes i dones, creant uns horaris laborals acord amb les necessitats infantils... però ho han de facilitar. Nosaltres hem pogut conciliar (renunciant a moltes coses), però realment crec que la conciliació no l'haurien de fer els pares sinó que l'hauria d'afavorir el Govern.
Us animo a unir-vos a aquesta demanda col·lectiva, bé publicant un post al vostre bloc, unint-vos al Facebook o al Twitter de Conciliació Real JA. El logo el podeu trobar a la pàgina de Sarai Llamas.
Fins aviat!
Tan de bo tot canviés una mica.
ResponEliminaA Anglaterra hi ha un any de baixa maternal, però poca gent l'agafa sencera perquè paguen molt poc. El problema aquí són les escoles bressol que no hi ha públiques i les privades costen de 1200 a 1500 euros al mes, així que moltes mares acaben deixant les seves feines per cuidar els nens.
Ostres, doncs si que anem bé. Fins que no es valori una tasca tan important com la de maternar i educar a un fill/a no anirem enlloc.
ResponElimina