Fins quan dura?

Amb l'embaràs vaig notar molts canvis: la panxa creix, els pits agafen volum, les caderes s'eixamplen,... i el centre de gravetat es desplaça. Però el que no m'havia advertit ningú era que el meu cervell també es desplaçaria entrant en un món "a part" del món real. A nivell intelectual vaig notar molts canvis: dificultats de concentració i memorització, oblids, dificultat d'organització,... I jo, ilusa de mi, vaig pensar que segurament això em duraria només durant l'embaràs, que després de parir milloraria. Però no. Em segueix costant moltíssim recordar les coses, organitzar-me, estudiar, plantejar propostes creatives, teixir un discurs amb un mínim de sentit...  Tinc la sensació que visc en un univers paral·lel, on només sóc capaç d'organitzar-me amb les coses del nen. I per tant, la meva pregunta és: fins quan dura això? perquè suposo que en algún moment o altre les meves capacitats tornaran a lloc, oi???
Sé que amb la maternitat el cervell canvia, sobretot l'hipotàlem  i l'amígdala, facilitant la motivació d'aprenentatge dels nous coneixements que implica la criança del bebé i els sentiments d'empatía i vinculació cap al nou ésser. Hi ha estudis que diuen que també canvia la zona pre-frontal, que s'encarrega de la planificació i la organització, fent que la mare sigui més capaç de dur a terme les tasques de cura del recén nascut i la resolució de problemes. Però clar, jo em pregunto... si, d'acord, sóc hàbil en tot allò referent al nen. Però i en tota la resta? He perdut les facultats?


Navegant per internet buscant la resposta a les meves preguntes m'he topat amb una entrevista a la periodista d'investigació i premi Pullitzer Katherine Ellison, autora d'un llibre que es diu "La inteligencia maternal". Podeu trobar un fragment del llibre a la web d'El País. L'entrevista (de la Contra de la Vanguardia) és molt interessant i l'he trobat publicada a la web de El blog alternativo.
Destaco coses que m'han cridat l'atenció, però us recomano llegir-vos tota l'entrevista, ja que parla dels canvis del cervell en homes i dones.

¿Cuando nos quedamos embarazadas se nos reduce el cerebro?
Si, y no recupera su tamaño hasta seis meses después del parto. Se dan cambios muy serios en el cerebro de una mujer que se convierte en madre, y también en el cerebro paterno.

 Bé, tenint en compte que el Guerau ja ha fet els 7 mesos, el meu cervell va amb retard.... ai senyor.... I si, és cert que he notat molts canvis. Realment tinc mooolt aguditzada tota la part poc cerebral: la intuïció, l'emotivitat, el contacte corporal, el sentit de protecció.... que òbviament també controla el cervell però que són la part menys racional, per dir-ho d'alguna manera. Que això em passi a mi, que sóc/era taaaant racional, doncs és un canvi enorme!

¿Entonces es normal meter las llaves en la nevera y la leche en el cajón de los calcetines?
Las madres, me dijo el neurocientifico Allan Zinder son como Einstein que también perdía sus llaves porque su cerebro estaba ocupado en cosas de vital importancia.

Doncs mira, em quedo més tranquila! :) 
La veritat és que les coses relacionades amb el nen les domino molt millor (tot i que l'altre dia em vaig descuidar d'anar a vacunar-lo...)

¿La maternidad comprometida mejora el rendimiento profesional?
El comprometido y duro entrenamiento que supone la maternidad aporta a la mujer una gran capacidad para cumplir plazos, coordinar múltiples tareas, buscar salidas creativas a los problemas, encajar interrupciones frecuentes y permanecer impasible en plena crisis. Tener un hijo es una escuela. 

 M'alegra saber que podré fer tot això! Si que és cert que últimament sóc més impassible davant de coses que abans m'haurien posat dels nervis. És un començament...

En fi, que m'hauré de llegir el llibre per viam si en trec l'aigua clara de tot plegat.
De totes maneres, si per tornar a adquirir les meves capacitats he de perdre l'instint que se m'ha aguditzat ara...millor em quedo com estic! Més despistada però més emocional, fusionada, connectada...