Des que vaig saber que estava embarassada que faig un diari del Guerau. Allà hi han escàners de les ecografies, tots els informes de l'embaràs i emocions, pensaments, sensacions que vaig tenir. Em va ajudar molt a preparar-me durant l'espera, a ser conscient dels canvis que viuriem el C. i jo, a posar en ordre tots aquests sentiments que de sobte em venien només de pensar en l'arribada d'un nou ésser a la meva vida. I ho feia pensant en que ell segurament ho llegiria, i això m'obligava a fer-ho planer, sense embuts ni palles mentals. També hi ha la crònica del part i fotos del seu naixement. I evidentment la seva evolució. Quan puc hi anoto coses interessants que van passant, el nostre dia a dia, les evolucions psicomotrius dels seus mesaris....Enganxo els dibuixets dels papers de regals, postaletes, informes pediàtrics, etiquetes de la roba...De petita la meva mare en feia, de diaris. En va fer un per mi i un per la meva germana i recordo que m'agradava molt llegir-lo i conèixer la meva història, la del meu naixement, la dels meus primers dies, saber com vaig viure les primeres vacunes, les primeres paraules, l'entrada a l'escola, les anècdotes... La d'hores que ens hem passat la meva germana i jo llegint els nostres diaris! Quan passava alguna cosa divertida o fora del comú sempre demanàvem que ho escrivís al diari per recordar-ho. Fa uns anys me'ls va regalar pel meu aniversari (són unes quantes carpetes que van dels 0 als 18 anys!) i ara que tinc un nen em fa gràcia rellegir-lo perquè ho faig amb una altra mirada.
La veritat és que últimament no tinc tant temps per escriure però faig el que bonament puc. A mi també em va bé perquè és la manera de no oblidar-me de res, ja que tinc la sensació que amb els anys puc no recordar algunes sensacions que tinc ara, puc no recordar com era el Guerau quan era recén nascut....i em sabria molt greu que em preguntés coses i no les sabés respondre... (perquè la meva memòria va com va, i últimament sembla ben rovellada!)
Crec que portar el diari al Guerau m'ajuda a ordenar les coses que van passant, els avenços que va fent, m'ajuda a recordar situacions amb tot detall...i a plasmar la quotidianeitat familiar que a vegades costa que quedi clara en un àlbum de fotos.
O sigui que entre el bloc i el diari, espero recordar-ho tot, tot i tot!
Oh! què bonic que puguis llegir tot el que la teva mare va escriure... ara pots "reviure-ho!". Jo vaig començar a escriure el bloc precisament perquè la peke pugui llegir tot això en un futur... no tinc molt clar si li agradarà, però sabent que tu i la teva germana sí queho disfruteu em fa pensar que segurament a la meva filla també li agradarà... a mi m'hauria agradat molt! I ja veuràs com el Guerau també ho disfrutarà!
ResponEliminaSegueix escrivint que jo seguiré llegint! ;p
Si, és molt maco poder-ho llegir! I fer el del Guerau a mi també m'ajuda i sé que a ell li agradarà llegir-ho quan sigui més gran!
ResponEliminaUna abraçada!
Jo també vaig començar a escriure un diari i quan va néixer el baby em feia mandra dedicar el poc temps lliure que teia a actualitzar-ho, així que vaig obrir el bloc i penso que potser algun dia l'interessa llegir les coses que li voltaven pel cap a la seva mare.
ResponElimina