Con motivo de la celebración de la Semana Internacional de la Crianza en Brazos, 2011, participamos en un Carnaval de Blogs iniciado por Amor Maternal en el que contamos cómo nos ha cambiado la vida como padres desde que usamos portabebés ergonómicos.
Recordo que quan em vaig quedar embarassada una companya de feina em va dir que una de les millors compres que ella havia fet va ser una motxilla portabebés ergonòmica, em va relatar els beneficis i me'n va ensenyar unes fotos. Així doncs, vaig començar a informar-me sobre el tema i vaig descobrir que existien un munt de portabebés (fulars elàstics i teixits, bandoleres, mei tai, kanga, motxilles ergonòmiques) i que s'obria un munt de possibilitats davant meu. Em vaig decidir per comprar la motxilleta recomanada, una Manduca. Un cop nascut el nen vaig adonar-me que la motxilla potser no era gaire adequada per un recén nascut (tot i tenir l'adaptador, la vam fer servir un temps però no em convencia) i em vaig firar una bandolera de lli de cara a l'estiu. I perfecte. S'adaptava al nadó de meravella, no passavem calor, era fàcil de posar i treure, no m'ocupava espai a la bossa... Però clar, la bandolera carrega el pes a una espatlla i tenint l'esquena com tinc (amb escoliosi) he decidit comprar-me un fular teixit per portejar els quasi 9 quilos i mig que fa el peque. Actualment la motxilleta la fem servir molt, tant el seu pare com jo, però sempre hem d'anar adaptant els tirants i és una mica rotllo... o sigui que ja friso per tenir el fular! (i aprendre a fer-lo servir, clar)
Poder portar el nen amb mi m'ha aportat un munt de coses i m'ha facilitat la vida en molts sentits:
- Anar de compres és molt més senzill, doncs no he de fer encabir el cotxet entre els passadissos infernals dels supermercats o botigues vàries. A més a més, tot i l'excés d'estímuls el peque està tranquil perquè sent la meva respiració i la meva veu, escolta el meu batec, sent la meva olor... i molts cops acaba ben adormit. Ha dormit plàcidament al Mercadona, Carrefour, Ikea.... mentre jo comprava ben tranquila.
- M'encanta sentir-lo apropet meu i poder-lo omplir de petons mentre camino pel carrer.
- Em queden les dues mans lliures per fer feina, com ara estendre la roba, fregar, ordenar trastos, cuinar (tot i que si cuino amb oli o aigua bullint no m'atreveixo a portar-lo, que encara el duc al davant), mirar el correu al pc, carregar el cotxe de trastos,...
- El puc atendre de seguida, i quasi no l'hem sentit plorar des que el portejem (a excepció dels moments de vestir i desvestir que continuen sent un drama...)
- És la solució definitiva pels dies que està molt esverat i no hi ha manera humana de fer-lo adormir. A la motxilleta i en un tres i no res (uns quants passadissos) es queda ben grogui! Es va fent una boleta i recolza el cap contra meu, jo pujo una mica la tela o descordo més la motxilleta perquè el cap li quedi ben agafat i au! a clapar!
- Sé que em té com a referent quan passejem i veu coses desconegudes (és un dels motius pels quals és important que no miri cap enfora, el nen sempre ha d'anar mirant cap al portejador), es pot arraulir a mi, tocar-me, mirar-me...
- Sé que la postura que adopta és la correcta (segona raó per la qual sempre ha d'anar cara endins): esquena corvadeta i cames en posició de granoteta.
- I sobretot...puc donar-li el pit a qualsevol lloc! De compres o mentre feinejo, fent la passejada, en una festa d'aniversari...
O sigui que a casa hi tenim un petit koala!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada