dissabte, 31 de desembre de 2011

Feliç 2012!! (+ top 10 del 2011)

Top 10 2011. Los mejores artículos de la blogosfera maternal. Amor Maternal


Doncs bé, aquest final d'any m'agradaria fer una mica de recopilació, i tot i que porto poc temps en aquest món, em fa il·lusió fer la llista dels meus 10 post, els que més m'han agradat. Aquí van!

1. El collit. Aquesta entrada va sorgir arran de certs comentaris que em van fer sobre el tema i vaig sentir la necessitat de parlar-ne i desfogar-me una mica. Hi explico els meus motius per coallitar i hi adjunto alguns articles interessants sobre el tema.

2. Conciliació Real. Carta al meu petit on parlo de conciliació (de la nostra història de conciliació), i algunes reflexions al respecte.

3. La tornada a l'escola. Una breu crítica al sistema educatiu actual, des del meu punt de vista. 
     
4. El primer premi pel blog. Com que és un premi associat a un qüestionari personal, doncs és un post per tal que em conegueu una micona més.

5. Fins quan dura?   Els canvis al meu cervell des que em vaig quedar embarassada i vaig parir. Encara tinc la mateixa pregunta perquè estic despiste total. O sigui que si algú té la resposta que m'ho faci saber el més aviat possible!

6. Moviments lliures. Post basat en les teories d'Emmi Pikler sobre el moviment lliure dels infants. Les seves teories van ser molt importants per canviar la nostra conducta amb el nen en quan a moviments i espais de casa. Hi adjunto un document interessant sobre el tema.
 
7. La lactància materna: molt més que llet. Aquest post va ser el primer en el que vaig parlar de lactància materna i la meva experiència.

8. El meu koala. El món dels portanadons ha estat bàsic per poder fer certes coses amb el Guerau que no hagués pogut fer de cap altra manera, de sentir-lo, d'alletar-lo en situacions inverosímils... totes les avantatges que ha tingut conèixer aquest món, estan concentrades en aquest post.

9. De dinars "familiars" i horaris. El post més recent, on em qüestiono com és que a la majoria de famílies els nens no seuen a taula durant els àpats familiars de Nadal (o altres festes) i reflexiono sobre els horaris d'alimentació a les llars d'infants, que fan que les famílies s'hagin d'adaptar a unes horaris totalment incongruents.

10.La panera dels tresors Un dels jocs que m'agraden pels bebés, amb elements naturals i de lliure exploració. Al post hi explico les bases i la meva experiència.


Doncs bé, fins aquí la selecció!

Desitjo que tingueu un molt bon any 2012, ple de salut i alegries, al costat dels qui més estimeu.

Una abraçada!

<

dimecres, 28 de desembre de 2011

De dinars "familiars" i horaris

Durant aquestes festes he observat un fet que m'ha deixat perplexa. I abans de ser mare no me n'havia ni adonat! I és que els nens no seuen a la taula familiar, els nens dormen.

Quan es parla d'àpats familiars jo sempre dóno per fet que el Guerau tindrà un espai a taula per posar-hi la seva trona, i que els altres nens també hi seuran. Aquestes festes he pogut comprovar que això no és ben bé així, i parlant amb vàries persones veig que la tònica general es enviar els nens a dormir mentre els adults dinen o sopen tranquilament.
Entenc que molts cops els dinars o sopars es fan fora d'hores. Però si hi han nens a la família no convindria ajustar-se una mica més i adaptar-se a uns horaris que vagin bé a tots? Bé adaptem el menú si hi ha diabètics o hipertensos, posem una cadira de més per un convidat d'últimíssima hora, redistribuim els llocs preassignats per satisfer peticions d'allò més variades... per què no avançar una hora o un parell d'hores l'àpat nadalenc?

En fi, que m'ha deixat una mica entristida el fet que els bebés o nens que podrien seure perfectament a menjar a taula, no ho puguin fer.  Sigui per temes d'horari, de tranquilitat dels pares i familiars, per motius diversos... el fet és que se'ls exclou.

A mi sincerament m'agrada compartir els dinars i sopars amb el meu fill, bàsicament perque són un moment en família i ell en forma part. És evident que no mengem amb la tranquilitat d'abans perquè hem d'estar pendents d'ell, d'anar-li oferint l'aigua, de recollir els trossos que deixa caure al terra... però és un moment maco i familiar que m'encanta.

Bé, tornant al tema d'horaris, que és el més concorregut quan preguntes perquè els nens no seuen a taula, tinc un dilema molt gran que no sé si algú em pot resoldre: Per què a les llars d'infants o guarderies els nens i bebés dinen a les 12 o abans?

I es que clar, dinant a les 12, cal berenar a les 3 i sopar a les 6. I de 6 fins que es desperten no mengen res? Sé que a molts països això funciona així i està bé perquè la societat en general porta aquest horari. Però aquí no. No acabo d'entendre aquesta mania de voler fer que els nens i bebés mengin tan d'hora, quan la família no porta aquest horari.


Aquests dies el Guerau ha dinat més tard del que per ell és habitual, però no ha suposat cap problema, doncs s'adapta igual que els adults. S'ha mostrat feliç i tranquil i potser ha demanat pit o una mica de pa quan s'acostava la seva hora, però després ha dinat com sempre. El tema migdiades, va a part. Quan hi ha festa no hi ha forma humana de fer-lo dormir, no es vol perdre cap detall. O sigui que a l'arribar a casa, i després de jugar (que no perdona mai la seva estona de joc d'abans de dormir), vam posar-lo a fer nones i va dormir més de 12 hores seguides (fent teta entremig, clar).

Avui estic dispersa...tornant al tema...
Si són àpats familiars, perquè se n'exclouen els nens?

dijous, 22 de desembre de 2011

Bones Festes!

dimecres, 21 de desembre de 2011

Yo pido a #PapaConcilia





Des del bloc de Conciliación Real Ya, han creat aquesta brillant inciativa per recullir els desitjos de conciliació de tothom que vulgui expressar-los. Us invito a tots i totes a participar-hi!
Aquí teniu la meva carta a  #PapaConcilia:
Querido #PapaConcilia,
este año ha ocurrido algo milagroso en mi vida, la llegada de mi bebé. Y es por él y en su nombre que te escribo esta carta para contarte todos sus/nuestros deseos.

#PapaConcilia, te pedimos que hagas lo posible para alargar la baja de maternidad hasta los 6 meses de edad del bebé, para poder amamantarlo en exclusiva como recomiendan las asociaciones de salud y pediatria (entre ellas la OMS y la AEP).

#PapaConcilia, me gustaria mucho que las parejas pudieran acompañar a sus mujeres durante su reciente maternidad, o sea que necesito que tengan un mes de baja para cuidar de ellas.

También, y si no es mucho pedir, me gustaria que nos dieras una ayudita económica, ya que con mi tercio de jornada y la media de papá llegamos con lo justo a fin de mes. Pero mi niño es feliz de tenernos siempre a uno de los dos, y aunque a mi esto me basta creo que el banco no piensa lo mismo. Nosotros hemos tenido la suerte de poder negociar con nuestras empresas, pero hay madres y padres que no pueden hacerlo, y por esto, #PapaConcilia, te pido una medidas de conciliación reales que hagan compatible las jornadas laborables con la vida familiar.

Y por último, que estoy abusando un poco de ti, te pido que la gente deje de decir "lo importante no es pasar mucho tiempo, lo importante es el tiempo de calidad" cuando hablan de los hijos. Me gustaria oirlo en las empresas, y que se valore el tiempo de calidad allí.
Muchos besos!

Mireia.



dimarts, 20 de desembre de 2011

Premi!

Maria, del bloc La família Garrapata, m'ha donat aquest premi que agraeixo enormement.

Va arribar durant el meu retir i em va alegrar moltíssim rebre'l perquè em va donar energia per ajudar a carregar piles.

He de passar-ho a deu blocs més, i com vaig tard crec que ja ho
tothom. Jo el donaria a tots els blocs que tinc a la pestanya lateral del meu, perquè són els que llegeixo amb més freqüència i són tots fantàstics (que per això hi són). O sigui que si algú no ho li passo el premi encantada!

Petons florits!

dilluns, 19 de desembre de 2011

10 mesos

Ahir el Guerau va fer 10 mesos. 10 mesos plens d'aprenentatges, de somriures i petons, de dubtes, de riures i plors, deu mesos de perdre'm mirant-lo, de fer teta, d'abraçades i pessigolles, deu mesos sentint la seva escalfor mentre dorm...
I ara, el miro i me n'adono del molt que ha crescut i del molt que ha progressat en llenguatge i moviment, de com cada cop s'expandeix i es fa seva la casa, veig com s'adapta a les noves situacions, com ens entén i es fa entendre.
Aquest ha estat un mes d'exploració. Finalment, després de setmanes observant-lo, s'ha atrevit a pujar i baixar el graó del menjador i ara el puja i baixa constantment. Segueix amb la seva obsessió per les caixes de cartró, però ara inclóu el graó en el seu repertori de moviments, que es fan cada dia més precisos i amb menys riscs, i es pasa bona part del dia dret mentre porta una caixa amunt i avall. 

També aprofito per explicar que estem en procés d'ordenar el tema de la son, com vaig comentar en el post de retorn. Bàsicament hem avançat una hora el sopar (continuem sopant tots junts perquè ens agrada molt) i, a l'acabar, jo pujo a adormir-lo. I un cop adormit connecto la càmara i baixo per estar una estoneta amb el meu home o treballar una mica. També aprofito per actualitzar el blog i estar amb mi. De moment ho hem fet una setmaneta i sembla que va bé, perquè ell dorm més estona (tot i anar a dormir abans es lleva a la mateixa hora al matí) i ja no es desperta quan marxo de l'habitació (tot i que he d'anar pujant cada 3/4 d'hora més o menys, ja que es desvetlla i necessita teta per tornar a conciliar el son). Veurem com evoluciona el tema.

En definitiva, un altre mes que ens ha passat volant! :)
Feliç mesari, príncep!

dissabte, 17 de desembre de 2011

Joguines?

Ara que s'acosta (més aviat ja tenim al caure) l'època nadalenca, m'estic plantejant tot el tema de les joguines i els nens.
Què s'hauria de regalar a un bebé de 10 mesos? Doncs sincerament si pogués triar una sola cosa seria TEMPS. Que el reis em portéssin temps per gaudir del peque sense pensar en fer dinars, comprar, netejar, anar a treballar... Però com que de moment això és impossible (o no?) parlaré dels regals terrenals.

A mi m'encanta el Nadal, i reconec que compraria un munt de coses pel peque i per la família perquè m'ho passo pipa comprant. I realment sóc conscient que és un desig més meu que no pas perquè el Guerau vulgui o necessiti res en concret. Al meu nen el que li agraden són les caixes de cartó. Les trones pesades per arrossegar. Les caixes de les joguines sense joguines. Les ampolles d'aigua ben plenes. Els diaris i revistes que corren per casa.
Quan té una joguina nova hi juga una estoneta i prou, de moment no mostra interès per gaires coses que hàgim comprat, el que troba més divertit són les coses de cada dia, les que fem servir nosaltres.
Per no tenir mil caixes al menjador i que es pensin que estem de mudançes, el meu home les customitza:


O sigui que crec que el regal estrella d'aquest Nadal pel peque serà qualsevol embalum que pugui arrossegar, obrir i omplir de coses, posar-s'hi a dins, tirar escales avall,... i molt em temo que de moment el que hi hagi a dins els paquets li importarà ben poc.
Un dels regals que hem demanat són instruments musicals, que també li agraden molt: claus, caixa xina, polsera de cascavells, pandereta, xilòfon, pal d'aigua... alguns perquè manipuli ell i d'altres per experimentar amb mi. A veure si li agrada, però de moment tot el que fa so o soroll el torna boig!

I vosaltres, què demaneu pels vostres peques?

dimecres, 14 de desembre de 2011

Educació

M'han passat aquest vídeo que vull compartir perquè m'ha semblat fantàstic. 

Des que treballo en el món de l'educació que veig com cada curs hi ha més alumnes desmotivats, medicats, desconnectats,... I cada curs es parla del canvi de mentalitat dels adolescents, de nens i nenes 2.0 que no s'adapten a les rutines esolars, que cal més disciplina i autoritat a les aules... però els teòrics de despatx, els que fan les reformes educatives, els pedagogs de llibre que no han trepitjat una aula, no veuen que el que cal és reformar el paradigma educatiu, tot el model d'arrel. Aquest vídeo sintetitza perfectament les meves idees al respecte i a més a més és divertit i original. Disfruteu-lo!!



dilluns, 12 de desembre de 2011

Història d'un retorn + "new look"


Després d'uns dies de repòs, calma i temps en família, em sento una mica més energetitzada. A casa ja hi ha les llums de Nadal posades, l'arbre, l'ambient... i em sento més confortada per tornar i per posar en pràctica cosetes que tenia pendents, com ordenar el tema de la son del Guerau (que s'estava tornant una mica caòtica).

Espero anar-me posant al dia amb la lectura de blogs (tot i que he anat llegint una miqueta) i amb les entrades pendents de publicar. La veritat és que trobava a faltar aquest espai, aquest temps de posar en ordre idees, buscar informació, intentar redactar un escrit coherent malgrat el meu estat constant de dispersió, el feedback...

I per acabar d'arrodonir el retorn, torno amb un nou disseny pel blog que m'ha regalat el meu home!  :) Més modernet i acolorit! Queden alguns detalls per polir, que ja posaré més endavant.

Fins aviat!

Mireia.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...