Moviments lliures

Ara que el Guerau comença a conquerir l'espai de casa, em meravello amb la consciència que posa en tots els seus moviments. Avalua les seves posibilitats i estudia la manera de fer el que vol sense prendre mal. I, evidentment, molts cops cau de cul i ha de tornar-ho a intentar!
Quan el Guerau tenia un parell de mesos de vida extrauterina, vaig trobar un document basat en les teories d'Emmi Pikler que explicava la importància de respectar el desenvolupament natural del nen, sense intervenir-hi.
A partir d'aleshores, cap als 3 mesos, vam intentar que comencés a passar més hores a terra que no pas a la ganduleta, de cara cap amunt. Al principi no feia res, contemplava el sostre, el mòbil, la meva cara... i intentava fer algún moviment, sense èxit. Poc a poc, es va anar girant de costat, boca avall, més tard va començar els moviments d'arrastrar-se, a moure les cames i braços per aprendre a seure i gatejar, a posar-se dret....
Crec que el que més m'ha costat ha estat no intervenir. I inclús en algún moment crec que vam forçar algun moviment, posant-lo assegut per jugar quan encara no n'havia après per si sol.
Cal tenir en compte que a vegades, intentant ajudar, el que fem és col·locar al nen en una postura per la qual no està preparat (ni el seu cervell, ni la seva columna, ni la seva musculatura), creant-li una sensació d'inseguretat enorme.

Recordau que si impulsau l’infant a fer allò que encara no està preparat per fer, és a dir,
accelerau el seu propi procés intentant que respongui a les vostres expectatives en lloc
d’acceptar-lo tal com és, contribuireu a crear un infant temorenc, insegur, depenent de l’adult; se
l’haurà de vigilar contínuament perquè no mesurarà les seves possibilitats ni adquirirà la
noció de perill. En canvi, els infants que es desenvolupen al seu propi ritme són segurs,
independents i molt rares vegades es fan mal, perquè coneixen els seus límits i les seves
possibilitats. 

Un dels altres temes cabdals és la importància d'acondicionar l'entorn per tal que el nen sigui lliure d'explorar-lo. En el nostre cas, la casa és antiga i plena de perills. De moment tenim acondicionat el menjador, sense objectes perillosos, amb una zona toveta i segura, llocs on enfilar-se i on caure...
Realment  m'agradaria poder adaptar tota la casa, que pogués campar lliurement i fer-se seu l'espai, però és inviable. Ni econòmicament ni logísticament. O sigui que ara per ara s'haurà de conformar amb el menjador!


Per més informació:
Fragment del llibre d'Emmi Pikler, Moverse en libertad
Web de l'Associació Internacional Pikler