Últimament estic molt més sensiblona del normal, i em quedo embadalida mirant-lo i pensant en com era de petit quan va néixer, en com ha crescut. I és que el veig taaaan gran! Suposo que això deu passar tota la vida però m'envaeix una sensació tota extranya quan me n'adono com creix de ràpid i com es va formant, experimentant, aprenent... I és que ara el Guerau comença a conformar la seva personalitat, expressant amb vehemència quant un cosa no li agrada i demanant el que necessita o vol.
El que més li agrada és fer d'explorador i investigar el funcionament de les coses. Em sorprèn com va aprenent mica en mica l'ús que en fem dels objectes quotidians, com investiga les diferents maneres d'arribar on ell vol, com s'emociona davant de noves gestes, canços, jocs,...
A nivell motriu segueix avançant molt, doncs té un domini molt gran del seu cos i de com aixecar-se i ajupir-se amb l'ajuda d'un suport. S'aguanta dret sense ajuda durant uns segons, i camina per tot arreu agafat als mobles, passant d'un moble a l'altre quan la situació ho requereix. Nosaltres no el posem mai dret, només li donem la mà com a suport si ell la demana (i de fet ens la deixa anar un cop s'ha agafat a una altra cosa), i em meravello veient la capacitat per buscar punts de suport, per avaluar-ne la rigidesa i l'estabilitat... i clar, a vegades s'equivoca, però per això hi som nosaltres! Si veiem que cau en una bona postura no intervenim, només per evitar alguna caiguda de morros o cops forts. Això implica ser-hi SEMPRE mentre ell juga a enfilar-se, cosa que no ens deixa gaire temps per fer res.
On hem fet un retrocés ha estat en el tema del menjar, doncs últimament tinc un fill adicte al pa. Es torna boig quan ens veu preparar-lo o que en mengem, s'emociona moltíssim a si entra a la cuina i veu la bossa del pa o un dels seus panets especials (sense sal). De fet, des del mes passat quasi no menja una altra cosa! Una mica de vedella, de peix, verduretes, pasta...però sobretot pa (amb pernil) i mandarines! Diria que la dieta base dels 8 als 9 mesos del Guerau ha estat la teta, el pa i les mandarines. En fi, suposo que ja li passarà la dèria!
Ara el que notem molt és que no es perd res, està atent a tooot el que passa al seu voltant. Ja de petit sempre ha estat molt observador, però ara notem que arriba a tot. Ho mira tot, sap on estan els objectes que no troba, sap on cal anar a buscar les joguines i com agafar-les, es fixa i intenta agafar del nostre plat el que és diferent del seu... i segueix resisint-se a anar vestit!
Total, ha passat el mes volant i el peque ja en té un altre!
Feliç mesari, príncep!
Sí que domina el cos! El proper pas serà anar ell solet fins la cuina a buscar el pa. hehe
ResponEliminaFelicitats per aquests 9 mesos
Gràcies!
ResponEliminaAi, ai...si ja pateixo ara imagina't quan aprengui a caminar!