La primera dent fa acte de presència!

Com era d'esperar, i molt a pesar meu (sobretot dels meus pits), sembla ser que comença el periple de la sortida de les dents i les mossegades. A mi ja m'estava bé que triguéssin a sortir, però fa un parell de dies que vaig tocar la geniva del peque i, voilà, vaig notar ben bé la denteta!
De fet, tal i com comentava a l'entrada dels 8 mesos del Guerau, ja feia bastants dies que estava molt angoixós: es posava els dits i la mà a la boca, es posava a plorar de sobte sense un motiu aparent, es despertava mil cops a la nit, salivava moltíssim,... i sobretot volia molts braços i molta teta. Jo ja em pensava que eren les dentetes, o sigui que li hem anat donant un mossegador d'aquells refrigerats que li agraden molt. 
També ens va agafar febre algún dia. Com que havia llegit que la sortida de les dents no provoquen febre vam anar al pediatra que ens va confirmar que el nen estava sa com un roure i que podien ser les dents, que fan baixar moltíssim les defenses i el cos combat qualsevol tonteria amb febreta. En fi... el tema de les defenses baixes ha quedat demostrat aquesta setmana, doncs ens ha agafat un constipat amb mocs i tos que déu ni dó! Pobret...
I bé, hem passat un dia que semblava que l'agonia de les dents havia acabat però ara ja hi tornem a ser... sembla que la del costat també vol sortir! :)