Polítiques de conciliació

No volia entrar en política al blog, i menys encara estant tan aprop de les eleccions generals. Però des de diumenge que estic emprenyada com una mona i ho he de deixar anar.

Des de Conciliación Real Ya, es van plantejar una sèrie de preguntes sobre conciliació a través del Twitter a diferents polítics. Cal dir que la majoria ni es van dignar a contestar, però el que més m'ha emprenyat ha estat la resposta que s'ha donat des d'un partit que es fa dir d'esquerres, podeu llegir algunes de les seves respostes aquí.
Hi dóno voltes i es que no puc entendre-ho. I m'emprenya molt.

Valgui per davant que em considero feminista. I és per aquest motiu que no puc entendre com des de grups que es fan dir progressistes veuen com una lacra social que la dona es quedi a casa cuidant del seu fill.
El feminisme no és equiparar la dona amb l'home, és valorar a la dona com el que és, empoderant-la. No es poden igualar coses que no són iguals. Voler que la dona adopti els mateixos rols que té l'home és pedant, i aquest discurs paternalista de "la baixa només de 16 setmanes perquè si no us confineu i margineu a casa" és insultant, degradant i masclista.
Com a dona tinc el poder de gestar, parir i alletar. Però això ara es veu que no és políticament correcte, que per anar bé li haurien de sortir uns pits al meu home per alletar-lo el 50% de les vegades, i a mitja gestació el fetus hauria de canviar de panxa pel tema de la paritat. En fi...

El Sr. en qüestió també parla de la lactància materna, dient que els 6 mesos que recomana la OMS no ha de ser dogma, i que no és científic. Bé, aquí em pregunto dues coses: o bé tenim uns polítics molt ben sucats per les indústries farmacèutiques o bé són uns ignorants. No entraré a parlar dels beneficis de la lactància materna, perquè a més de la lactància hi ha un munt de raons per les quals s'hauria d'allargar la baixa de maternitat, entre elles la importància d'un vincle afectiu entre la díada mare-nadó.
Qui fa la funció de maternar és la mare. El pare és un element clau en la criança, sostenint (en tots els sentits) a la mare durant el període de maternatge.

El que els polítics no entenen és que com a dona sóc capaç de decidir.  Decidir si vull quedar-me a casa criant el meu fill o si vull incorporar-me al món laboral. I qui ha de garantir aquest poder de decisió és l'Estat, amparant-me trii el que trii, facilitant baixes maternals llargues, facilitant reduccions de jornada, vetllant perquè es compleixin uns horaris de conciliació adequats.

Des d'aquí vull felicitar a tota la gent de Conciliación Real Ya, que tenen nova pàgina web, blog, facebook, Google+...i es mouen un munt!