Després de 3 anys, fa un parell de caps de setmana el meu home i jo ens vam sentir preparats per fer la primera sortida sols com a parella, sense el Guerau.
Durant la setmana li vam explicar un parell de vegades que soparia i dormiria a casa els avis, i que nosaltres arribaríem més tard i ens posaríem al llit amb ell, juntets com sempre. I el Guerau ens escoltava però no deia res.
Arribat el moment, em va demanar vàries vegades que no marxés, que em quedés amb ell, però no va ser pas difícil marxar i es va quedar tranquil amb els avis.
I jo...doncs vaig marxar amb cert sentiment de culpa per deixar al nen, però amb moltes ganes de compartir una vetllada a soles amb el meu home. I la veritat és que en vam gaudir molt, ja no recordava què era això del cine i de sopar sense estar pendent del peque.
Es veu que el Guerau va tenir moments de tot: d'esverament, d'enyorança, de riure, de preguntes ("i perquè marxen sense el seu fill?")... però després d'una bona estona mirant per la finestra per si ens veia arribar, es va adormir al llit amb l'àvia.
Quan vam arribar, el vam agafar del llit dels avis i el vam dur al nostre, on després de fer teta una estoneta, es va quedar ben arraulit entre els dos.
I vosaltres, quan vau fer la primera sortida sense peque?
Ui, jo ja ni me'n recordo però segurament vam acabar parlant del petit jaja!! Ara ja és diferent :-) Sortim i gaudim molt. Per mi és una cosa necessària de tant en tant... Després els agafes amb més gust i tot jeje!
ResponElimina