Des que sóc mare, coneixo a expertes en criança a tot arreu. Uso el femeni perquè bàsicament són dones les que m'he trobat al meu camí i m'han explicat quatre cosetes sobre com criar al peque.
Començo a estar una mica farta d'aquest intrusisme perquè ara el Guerau entén perfectament les coses que se li diuen i clar, em fa molta ràbia que el tractin a ell de manipulador o a mi de tonta.
El que més em crida l'atenció és que moltes vegades jo desapareixo del mapa i es dirigeixen a ell, però amb la intenció que ho escolti jo, clar.
Les meves contestes cada cop són més contundents, i a vegades corro el risc de semblar una mala educada, però és que ja n'estic farta!
L'altre dia, al súper, el Guerau plorava al passar per caixa després d'aguantar estoicament una sessió de compra mensual. Li intento oferir quelcom per menjar i em diu que no, i continua plorant. L'agafo a coll i acaba el plor. La senyora que em seguia a la cua, dirigint-se a ell, diu: "ja en saps, ja, d'enredar a la mare! Ni una llagrimeta que ja estas a coll i has parat de plorar!"
A la tarda vaig a una botigueta i una dona dient a una nena d'uns 6 anys: "és una vergonya que amb l'edat que tens encara dormis amb els pares. Saps que ells dormen malament per culpa teva? Mira la mare com té l'esquena, pobreta!. Ara ja ets gran, a veure si a la nit també ho ets!"
Imagino el sentiment de culpa que han creat en aquesta nena i m'esgarrifo...
Una altra cosa que em molesta és que li ofereixin menjar escombraries i quan jo dic que no, que ell no en menja encara (perquè suposo que quan creixi una mica en voldrà de xuxes) em diguin davant del nen que no passa res, que sóc una exagerada i que amb lo bo que és segur que li agradaria. Ostres tu!
I ja no parlo del tema de la lactància i el collit perquè aquí si que no acabaríem! Ara que ja no és un bebé hi ha més insistència que mai en allò de "et fa servir de xumet" o "no te'l trauras mai del llit". En fi... paciència...
Apa, i fins aquí el meu post per desfogar-me!
grrrrr!!!!
ResponEliminabesotes