La bici

Feia mooltes setmanes que el Guerau ens demanava una bicicleta, d'aquestes sense pedals.
I finalment, ens vam decidir i n'hi vam regalar una!
Ostres, tu, està encantat i feliç! Mai l'havia vist tan emocionat amb un objecte material! De fet, tot sovint ens vé i ens diu:
- estic molt content amb la bici nova!
- mira la bici xula! estic molt content amb la bici meva!
- aaaapaaaaa, quina bicicletaaaa!

O sigui, èxit total!
I la veritat és que des del primer moment la va tenir controlada. Suposo que el fet que hagués jugat tant amb la moto ja li va donar un punt d'equilibri per poder passar a la bicicleta amb tranquilitat.
El que més li agrada és fer baixades i rampes de tot tipus, enfilar-se a tot arreu, saltar per sobre de fustes i una manguera vella que ell mateix es posa si la superfície és plana... i òbviament córrer a tota velocitat, deixant anar els peus. 

El que hem procurat és que tingui clar que la bici l'ha de fer servir sempre amb el casc posat. I com que el que més li agrada és el bicicross, com a mínim que estigui ben protegit! I de moment ho té claríssim, ja que quan va a buscar la bici, abans de treure-la a fora, em demana que li posi el casc!

Trobo que aquestes bicicletes són un gran invent, perquè els dóna una agilitat i equilibri impresionant!