Cap enfora

Comentava l'altre dia que el Guerau està "cap enfora", expansiu i volcat a l'exterior.

Hi he estat reflexionant i veig que realment, intentant respectar al màxim el seu ritme i les seves necessitats, és ara quan ha començat a mostrar interès per sortir de casa, veure gent i altres nens, explorar nous espais...

Fins ara em sorprenia veure com li costava estar a gust a fora de casa, amb altra gent, anar a ciutat, anar a la botiga del poble... i intentava respectar-ho i no fer gaires sortides perquè realment veia que no li agradava gens.

I jo, doncs sincerament durant uns mesos tampoc en tenia gaires ganes. Però al cap d'uns  temps sí que vaig sentir la necessitat de sortir i xerrar amb altres mares del poble, amb d'altres persones, de veure als amics... I com que de tot això el que menys estressava al peque era una sortideta curta pel poble, doncs és el que vaig acabar fent. I bé, també alguna festa de compromís (hi va haver els Nadals per entremig) i per veure la família. Quan el veia tan angoixós amb tanta gent al seu voltant em sentia bastant malament per sotmetre'l a tant estrés. I tot i així considero que no n'ha tingut gaire.

Crec que és vital poder respectar les necessitats d'intimitat i d'estar "cap endins" dels nostres fills i filles. Cada nen és un món i cal estar atents a les senyals que ells mateixos dónen per saber quan estan preparats per abandonar aquest espai de seguretat, deixant clar que estem disponibles per tal que hi puguin tornar quan ho necessitin.

Suposo que el Guerau ha pogut estar amb mi tantes hores com ha volgut, gaudint del silenci i la suavitat, de les carícies, els massatges, del joc, de la exploració de la casa (de fer-se-la seva)... i ara necessita més activitat i conèixer nous entorns. I és evident que el "cap endins" no ho ha deixat de banda i sobretot als vespres em busca per fer jocs de falda, fer mimos, fer teta... i ara, a més a més saluda als desconeguts pel carrer, juga amb els nens del parc (sense interaccionar-hi, però al seu costat), va a explorar sol l'entorn (mentre el miro de lluny)... i cada cop triga menya a començar a fer-se seus els espais desconeguts.

En fi, que estem davant d'una nova etapa! Veurem cap a on evolucionarà, però ara ell està entusiasmat amb aquestes descobertes socials i ho voldria fer a totes hores. A vegades a les vuit del vespre es posa davant la porta de casa, la pica i em busca per sortir. I molts cops, malgrat li explico que és tard, li ensenyo que és fosc... no hi ha manera de fer.lo entrar en raó i és un mar de plors.

Tot i que a vegades es conforma amb un tomb nocturn pel pati...  :)