El dissabte vaig assistir a la I Jornada de Crianza en Red, organitzada a Barcelona per l'editorial Ob Stare. Va ser interessantíssim i a més vaig poder desvirtualitzar a gent que només coneixia en el món 2.0, cosa que em va fer moltíssima il·lusió!
Em va encantar l'energia que desprenia el lloc, ple de dones (i algun home) apassionades, amoroses, respectuoses, lluitadores ...
L'organització va estar bé tot i que de cara a properes edicions hi ha coses que crec que podrien millorar, ja que pel meu gust va ser massa intens, amb poc espai per al debat, i tenint en compte que eren unes jornades de criança (pel que se suposa que hi assistiran mares i pares) els horaris van ser inadequats. Començar a les 9 del matí i acabar a les 8.30 de la nit és poc conciliador.
Les xerrades van ser totes molt interessants i vaig aprendre molt. Al blog de "Diario de una madre pediatra" i al blog de les jornades hi podreu trobar els resums de les conferències.
Per la meva part va ser el primer cop que me n'anava un dissabte al matí deixant al petit dormint amb el pare i em vaig sentir fatal. Pensava: "no me'n vaig a treballar, me'n vaig i deixo al petit perquè jo vull". I aquest matís ho canviava tot, perquè ningú m'obligava a anar-hi i tot i així el deixava a casa. Al tren, camí a Barcelona vaig estar temptada de baixar i tornar enrere. Però sabia que el peque estava bé, dormint arraulit al seu pare, que esmorzarien com dos reis, que vindrien a trobar-me per menjar juntets i prendre teta... i al final Guerau va acabar assistint a les Jornades a la tarda! No vam poder quedar-nos fins al final perquè ens esperava un llarg trajecte en cotxe i el petit estava ja cansat, així que ens en vam anar aprofitant el descans de la tarda.
L'organització va estar bé tot i que de cara a properes edicions hi ha coses que crec que podrien millorar, ja que pel meu gust va ser massa intens, amb poc espai per al debat, i tenint en compte que eren unes jornades de criança (pel que se suposa que hi assistiran mares i pares) els horaris van ser inadequats. Començar a les 9 del matí i acabar a les 8.30 de la nit és poc conciliador.
Les xerrades van ser totes molt interessants i vaig aprendre molt. Al blog de "Diario de una madre pediatra" i al blog de les jornades hi podreu trobar els resums de les conferències.
Per la meva part va ser el primer cop que me n'anava un dissabte al matí deixant al petit dormint amb el pare i em vaig sentir fatal. Pensava: "no me'n vaig a treballar, me'n vaig i deixo al petit perquè jo vull". I aquest matís ho canviava tot, perquè ningú m'obligava a anar-hi i tot i així el deixava a casa. Al tren, camí a Barcelona vaig estar temptada de baixar i tornar enrere. Però sabia que el peque estava bé, dormint arraulit al seu pare, que esmorzarien com dos reis, que vindrien a trobar-me per menjar juntets i prendre teta... i al final Guerau va acabar assistint a les Jornades a la tarda! No vam poder quedar-nos fins al final perquè ens esperava un llarg trajecte en cotxe i el petit estava ja cansat, així que ens en vam anar aprofitant el descans de la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada