Les noves ocurrències del Dr.Estivill

He llegit l'entrevista que abans d'ahir va sortir publicada a la Vanguardia i que té com a protagonista al Dr.Estivill i el seu últim llibre. No sabia ben bé si publicar res al respecte, doncs ja surt a totes les teles, ràdios i premsa escrita i per tant ja té prou publicitat. Però...no me'n puc estar. Després de llegir tantes aberracions, no puc.

Ara s'ha tret de la màniga que els bebés ja dormen sols dins la panxa i que per tant no els hem de desacostumar quan en surten. D'aquesta manera, el seu mètode es pot començar a aplicar des del moment 0 i no a partir dels 4 o 6 mesos com recomanava als anteriors llibres.

Anem per parts....

"Las normas que explicamos son normas científicas. Y dentro del mundo científico no hay ningún reproche. Yo no he inventado nada, no soy ningún gurú, no tengo ninguna teoría"

Si bé és cert que no s'ha inventat res, doncs s'ha apropiat del mètode Ferber, difereixo amb el fet que dins el món científic no estigui qüestionat. El mateix Ferber s'ha retractat sobre el seu mètode i del fet de deixar plorar als nens i condemnar el collit. D'altres pediatres, antropòlegs i psicòlegs (tots ells del "món científic") han criticat el seu mètode i n'han donat alternatives.

"Es decir, no tienes que hacer nada para el que niño se duerma. No he visto nunca a ninguna madre embarazada que tenga que mover la barriga arriba y abajo para que el niño se duerma"

Això és el Club de la Comèdia!

És clar que la mare no ha de fer res, el bebé està al millor lloc del món! Calentó, envoltat i protegit, sentint el batec del cor de la mare, permanentment alimentat, balancejat pel caminar de la mare i sentint la seva veu...

"Lo más importante es enseñarles a los padres que en el momento en el que nace el niño no desenseñemos nada de lo que ya sabe hacer, que es dormir solo"

NO! No dorm sol! Dins la panxa dorm en contacte permanent amb la seva mare! Alimentat i bressolat! I el que espera el nen al sortir és trobar-se amb la mateixa calidesa, el contacte, l'aliment! En definitiva, el cos de la mare que està dissenyat per acollir el nadó i alletar-lo. I això, no té comparació possible amb un bressol, per molt còmode que sigui.

"Como hemos descubierto que el feto necesita esta media hora de estar despierto para poder dormir, pues esta media hora nosotros la tenemos que obtener cuando le damos de comer, porque así el aprende que el comer es una cosa que se hace cuando uno está despierto, que se hace en un lugar con luz y con un ruido ambiental que puede ser música"

O sigui que només té mitja hora per menjar???  I ha de ser en un lloc amb llum i soroll??

O sigui que si es desperta a mitja nit a menjar he d'obrir totes les llums i posar a tot drap els altaveus? :O

Doncs la gran majoria de bebés necessiten bastanta estona per mamar, sobretot al principi que encara no li tenen el "truquillo" agafat. I van parant, hi tornen, reposen una estoneta i s'endormisquen uns minutets, tornen a mamar... i és que cansa molt això de succionar quan ets tan remenut!

"Está comprobadísimo científicamente que estos niños no están traumatizados. Ningún niño está traumatizado por comer la sopa con cuchara, ningún niño está traumatizado por ir a la guardería, y eso que el primer día llorará cuatro horas seguidas, y a pesar de todo, los padres los dejan allí"

Primer de tot discrepar en que els nens no estiguin traumatizats. Aquí en podeu llegir un testimoni. I en aquesta web n'hi ha bastants més.

Plorar sense suport afectiu, sense calidesa i contacte, afecta a l'autoestima del nen i a les seves estructures cerebrals. La confiança en l'entorn desapareix. L'explicació científica la podeu llegir aquí. I un vídeo al respecte!

L'exemple de la cullera m'ha deixat perplexa, tot i que discrepo també aquí. Hi ha molts nens que odien certs aliments després d'obligar-los a menjar-se'ls.

Del tema de la guarderia, crec que els nens es resignen a anar-hi. I no crec que estiguin plorant sols, sinó que la mestra els acompanya en el seu dolor de separació i per tant no és comparable (tot i que millor si no els fem passar per aquest tràngol!).

"Hemos descubierto que la madre, cuando tiene al bebé, todo es maravilloso, sí, pero va corta de sueño. Y este es un motivo (además del tema de las hormonas, de que se ve fea, de que el marido no le hace demasiado caso…) que la puede llevar a entrar en un estado de desánimo y tristeza."

El "tema de las hormonas"? A veure, tant científic que és i no sap concretar?

Aquest paràgraf m'ha indignat profundament per la falta de respecte que mostra cap a les dones i el post-part. No puc comentar gran cosa perquè el que diria no fa de persona educada :)

I recordo al Dr.Estivill que avui en dia la majoria de pares s'impliquen en la criança i són el puntal afectiu de la dona. Però ja sé que vostè és d'una altra època...potser caldria modernitzar-se, apuntar-se als cursos de noves tecnologies que fan a la majoria de Clubs de jubilats, i deixar de tocar els...

Que tingueu un bon dia!

PD: El dia va tenir el seu contrapunt d'humor gràcies al Berto. Ho podeu veure a la part 6 a partir del minut 3 aproximadament. Que passaria si tractéssim als grans com ho fem amb els nens?

http://www.antena3.com/videos/buenas-noches-buenafuente/2012-mayo-6-2012050600004.html