Fa nits que mentre sóc al llit per adormir al Guerau escoltem el nen de la casa del davant com plora desconsolat. Crec que, per desgràcia, li estan aplicant cert mètode per anar a dormir.
Normalment el Guerau em pregunta com és que plora el nen i si no van a agafar-lo. Avui la conversa ha anat així:
- mama, el nen ja torna a plorar!
- si...
- perquè no l'agafen?
- no ho sé, Guerau... Però potser si que l'agafen. Tu a vegades quan estas enfadat o disgustat plores als meus braços, oi?
- si... (es queda una bona estona pensatiu). Mama, aquest nen no plora d'enfadat, plora de trist i vol dormir amb la seva mama.
Ja és trist que un nen de dos anys i mig tingui més sentit comú que alguns adults.
Estic farta de sentir a un nen tan petit plorar desconsolat cada nit. I ja no sé com coi he de justificar-ho davant del meu peque.
Als pares i mares que esteu plantejant-vos aplicar mètodes que impliquen desatendre al vostre petit/a, us recomano que feu una ullada a aquesta web tan ben feta i documentada.
Feliços somnis!
Tens raó, molt trist...
ResponElimina