La carta que no vaig escriure

Recent sortida de l'Hospital vam comentar de fer una carta al centre per tal d'agraïr l'atenció rebuda.

No la vam arribar a escriure perquè el postpart va ser durillo i el nen ens ocupava totes les hores. Però sempre m'ha quedat al cap aquesta possible carta, així que, com que més val tard que mai. aquesta és la carta que no vaig escriure:

A l'atenció del personal de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa,

Vaig donar a llum el febrer d'aquest 2011 a l'Hospital de Manresa i voldria agraïr el respecte, confiança i acolliment que se'm va dispensar tan a mi com al meu home. El tracte d'un equip formidable de llevadores i ginecòlogues (vaig viure 3 canvis de torn) que van escoltar, respectar i recolzar el meu ritme de part en tot moment, va permetre que visqués un part del qual en tinc un gran record. El saber-me respectada, que es tenia en compte el meu pla de part, va ser clau per no qüestionar decisions que no havíem planificat.

També vull agraïr la importància que van donar al vincle de la mare amb el nadó com a eina facilitadora de la lactància materna, posant el nen a sobre meu tot just néixer.

I va estar tot molt ben cuidat: l'ambient càlid i tranquil, les habitacions preparades com a sala de dilatació-part, el poder posar música i dutxar-me, les intervencions mínimes, el tracte afectuós de llevadores i ginecòlogues, la monitorització inalàmbrica que em permetia caminar i moure'm...

Un cop a l'habitació vaig valorar especialment poder tenir el nen amb mi dia i nit i que els controls pediàtics es féssin a l'habitació davant meu.

Voldria també fer una suggerència: crec que seria de gran ajuda per les mares que una assessora de lactància materna pogués estar disponible per atendre a les mares les hores següents al part i resoldre els dubtes que puguin anar sorgint, doncs els primers moments són claus per l'establiment d'una lactància materna satisfactòria.

Només queda repetir el meu agraïment de nou, moltes gràcies,

Mireia.