BLW. Valoració

Introduint la llet de vaca. Croquetes casolanes!

Des que va fer els 6 mesos, vam introduir l'Alimentació Complementària al Guerau usant el mètode del Baby Led-Weaning. Ara que pràcticament hem introduït tots els aliments (excepte fruits secs, marisc, xocolata) m'agradaria fer una primera valoració amb els pros i els contres per si algú s'anima a provar aquest mètode per introduir l'AC al seu fill.

En primer lloc, dir que tant el meu home com jo n'estem molt contents. El Guerau menja molt bé i de manera totalment autònoma, i va combinant els diferents aliments del plat, l'aigua, el pa...

Un dels avantatges més importants ha estat respectar el seu ritme a l'hora de menjar, cosa que ha suposat que estiguem tots molt tranquils a les hores dels àpats. Si té gana menja, i si no té gana no menja. Algun cop ha passat que ha estat varis dies sense menjar pràcticament res més que pit, cosa que al principi m'amoïnava una mica però que ara em prenc amb calma perquè sé que després ja ho compensa.

Una de les coses positives del mètode és poder cuinar per tots. Al principi calia tenir cura perquè encara no li havíem introduït alguns aliments, i els havíem d'afegir nosaltres a posteriori. Ens vam acostumar a salar-ho tot al plat, i ara ho continuem fent així o bé ho salem poquet.

El que més m'ha fascinat és veure com escull els aliments segons el dia i les necessitats que tingui. Li pot agradar moltíssim la truita, però hi ha dies que prefereix peix o pa o fruita. I ara es fa entendre el suficient com per demanar-ho. Abans quan rebutjava un aliment provava a oferir-n'hi un parell més i normalment algun era el que a ell li venia de gust.

Per mi ha estat important que ell pogués seure a taula a menjar, amb tots. Els moments dels àpats són sagrats i ell seu a la taula com un més i participa de la conversa. Això és possible perquè no li hem d'anar embotint el menjar a la boca, sinó que ell va fent al seu ritme. Evidentment no es menja amb la mateixa tranquilitat que si el nen està dormint, però m'agrada molt aquest moment familiar. Amb el meu home hem establert com a dia de sopar en parella els divendres, i per tant és l'únic dia que el Guerau sopa "sol" i mentre ell dorm nosaltres sopem.

Un altre avantatge és observar l'autogestió de la grandària dels trossos i com els treia sense problemes quan considerava que no se'ls podia empassar. I per tant, el procés d'aprendre a "mastegar" abans que a empassar, crec que és important perquè de fet és l'ordre natural i així ells aprenen a treure els trossos que són massa grans, a desfer-los, a avaluar-ne la duresa...

El mètode també té alguns desavantatges, com ara llençar menjar. Jo sempre li poso de tot el que hi ha a taula al seu plat. I evidentment hi ha coses que no li vénen de gust i les deixa al plat (o a terra) o bé les porqueja i les deixa, i per tant els dies que menja poc quasi tot el seu plat va a les escombraries, cosa que sap molt greu. 

Un altre inconvenient, sobretot al principi és el merder que es fa. Com que els inicis són bàsicament d'experimentació el menjar va al terra, a la cara i als cabells, queda aixafat contra la taula... i després, quan comencen amb la cullera o el got el mateix, va tot al cap i a terra! És divertit de veure però queda tot bastant brut. Nosaltres li posàvem (i li posem) un pitet amb mànigues i tot! Ara, que continua embrutant molt, quan el baixo de la trona va directe a buscar l'escombra!

Al menjar sempre amb nosaltres hem de vigilar les cares. Jo sóc molt llepafils i el Guerau menja coses que a mi no m'agraden (com el bròquil, la col o la pastanaga bullida). Per no condicionar-lo intento no fer cares quan en mengen ell i el meu home, cosa que no sempre és fàcil (sobretot per les olors). I el meu home igual, quan nosaltres mengem gall d'indi (que ell no pot soportar) ha d'intentar aguantar el tipus. :)

Doncs bé, fins aquí els avantatges i desavantatges que se m'han ocorregut!

Per mi la conclusió és clara, si hagués de repetir tornaria a fer servir aquest mètode sense dubtar-ho!