18 mesos!

Fa temps que no escric, i és que m'he agafat unes petites vacances del món 2.0 aprofitant que féiem una escapada familiar, durant la qual hem celebrat els 18 mesos del Guerau. Com passa el temps!

Cada dia és un nou descobriment i aprenentatge i tot el fascina i el deixa meravellat. 

La comprensió del Guerau ha augmentat exponencialment i ara ho entén pràcticament tot, fins al punt que hem de cuidar el que diem al seu davant. Que ho entengui no vol dir que sempre hi estigui d'acord, i ens ho fa saber amb la paraula per excel·lència de l'últim mes: NO.

O sigui que estem en constant negociació, jo exposo els fets, ell diu que no, jo li explico els meus motius i ell cedeix o bé torna a dir que no. Alguns cops pactem una solució intermitja i d'altres he d'exercir d'autoritat (com en els canvis de bolquer, que son "nononononononononono").

A nivell de llenguatge es fa entendre bastant i intenta repetir tot el que sent. Hi ha dies que està molt xerraire i d'altres que no gaire. El que no falla mai és el cantar. Canta a totes hores i molts cops es comunica cantant, com quan vol anar a dormir que canta la cançó de la son i assenyala les escales per pujar a l'habitació.

Amb l'alimentació estem una mica estancats. No sé si ho fa l'estiu i la calor, però últimament menja ben poc i gairebé no vol tastar nous aliments. Em demana molta fruita, teta i aigua, que suposo que és el que necessita.

A nivell motriu hi ha dies que es fa el temerari i ens fa patir una mica, tot i que en general és bastant destre en tot el referent a moviment. Corre, salta, puja i baixa els graons (3 o 4) sense ajuda, camina de puntetes i talons, endarrere, amb els ulls tancats, balla, puja i baixa dret totes les rampes que troba... i va experimentant. 

Li encanta veure a la gent que coneix, com els avis, els tiets, els seus amics del poble... i s'hi mostra atent i amorós. Li agrada molt mirar contes, veure animalets, pintar, jugar al sorral, anar a la piscina, visitar nous llocs, jugar amb cotxes....

El que noto és que com que hem passat dos mesos de pràcticament 24h junts, torna a estar molt pendent de mi i em busca a totes hores. No li agrada gens perdre'm de vista, cosa que m'amoïna especialment perquè d'aquí una setmana ens haurem de separar unes hores al dia (tot i que amb el que van retallant en educació potser aquest problema no el tinc... i en tinc un altre!). En fi... la veritat és que estic una mica angoixada per si l'hem de dur a la guarderia i per veure com respòn (ell i jo). Ja ho veurem...

Hem passat un molt bon estiu gaudint-nos i gaudint de noves experiències. Feliços 18 mesos, petit!