 |
| Arribant de treballar. 6 mesos i mig. |
La meva gran preocupació quan em vaig reincorporar a la feina, encara que per poques hores, era com compaginar-la amb la lactància. El Guerau havia començat amb alimentació complementària però la seva font d'aliment principal continuava sent la llet materna.
El cos, savi, va saber-se adaptar a la nova situació. I ens hi vam adaptar tots: el meu marit, que va canviar horaris i consolava el petit en braços quan ell es despertava a la recerca de la teta, el Guerau es va acostumar a beure la meva llet en un gotet i jo vaig bregar amb el tirallets durant uns mesos.
El dia que estava més hores fora de casa, els meus pits s'inflaven i em feien mal i jo trobava a faltar al meu petit. Al cap d'uns mesos el seguia trobant a faltar, però els pits es van autorregular i la producció de llet es va adaptar al meu horari.
El Guerau va aprendre que els dies que jo treballava les preses dels matins al llit es substituïen per un gotet de llet de la mama amb l'esmorzar. S'arraulia als braços del seu pare i es tornava a dormir sense tetejar. Al cap d'uns mesos ell mateix va decidir que podia esperar a beure de l'envàs original i va rebutjar el got.
Considero que la nostra relació teta-treball ha estat fluida i tranquil·la. Vaig poder estar els mesos de lactància exclusiva tetejant a total demanda i la veritat és que encara que després vam haver de canviar els nostres horaris i costums ens vam poder adaptar bé a la nova situació.
El cos, savi, va saber-se adaptar a la nova situació. I ens hi vam adaptar tots: el meu marit, que va canviar horaris i consolava el petit en braços quan ell es despertava a la recerca de la teta, el Guerau es va acostumar a beure la meva llet en un gotet i jo vaig bregar amb el tirallets durant uns mesos.
El dia que estava més hores fora de casa, els meus pits s'inflaven i em feien mal i jo trobava a faltar al meu petit. Al cap d'uns mesos el seguia trobant a faltar, però els pits es van autorregular i la producció de llet es va adaptar al meu horari.
El Guerau va aprendre que els dies que jo treballava les preses dels matins al llit es substituïen per un gotet de llet de la mama amb l'esmorzar. S'arraulia als braços del seu pare i es tornava a dormir sense tetejar. Al cap d'uns mesos ell mateix va decidir que podia esperar a beure de l'envàs original i va rebutjar el got.
Considero que la nostra relació teta-treball ha estat fluida i tranquil·la. Vaig poder estar els mesos de lactància exclusiva tetejant a total demanda i la veritat és que encara que després vam haver de canviar els nostres horaris i costums ens vam poder adaptar bé a la nova situació.
Sé que és possible. La feina es pot compaginar amb la lactància, i si hi ha una parella disposada a donar un cop de mà tot és més fàcil. Conec situacions en que semblava inverosímil i es va aconseguir.
Només hem de confiar en nosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada