Sempre que s'acosta la nit de reis es desperta en mi una emoció profunda, visceral, infantil. Recordo com ens preparàvem per anar a veure la cavalcada al poble, agafàvem els abrics i les bosses de plàstic per als caramels. La meva germana i jo ajuntàvem els llits i dormiem juntes tot el Nadal.
Recordo l'emocionant que era l'espera. Sentíem els petards que anunciaven l'inici de la cavalcada fins i tot abans que els tiressin, tal eren les nostres ganes. I sortíem corrents al carrer a esperar que passessin per davant de casa per després seguir una estona la rua, agafades de la mà mentre els nostres pares ens observaven de prop.
Recordo com en arribar a casa ajuntàvem les sabates per posar-les al balcó, posàvem un bol d'aigua per als camells i un plat amb galetes per als Reis Mags. Ho fèiem amb cura, perquè sentissin que eren benvinguts a casa nostra.
I anàvem a dormir nervioses, intentant adormir-nos aviat perquè la nit no es fes tan llarga. I parlàvem molt, perquè òbviament ens costava adormir-nos, i cantàvem i inventàvem històries fins que la son i cansament ens vencien.
Recordo com ens llevàvem d'hora i intentàvem fer temps per no despertar als nostres pares tan aviat, encara que no aguantàvem massa temps i abans de les set ja estàvem a la seva habitació perquè obrissin el balcó. I l'espera, els segons eterns fins a veure si realment havien passat o no. I la màgia de veure tots els regals allà, per a nosaltres, esperant que els obríssim.
Recordo al meu pare amb el vídeo, per no perdre's cap detall, i la mare asseguda al llit obrint amb nosaltres els regals.
Recordo les sensacions, les emocions que sentia durant la màgica nit de reis.
I aquest any és el meu primer any a l'altre costat, com mare. I sento una emoció diferent, expansiva, entregada ... només de pensar que aquest any anirem a veure la cavalcada amb el meu petit i que d'aquí a un temps ell també viurà la màgia d'aquesta nit. Espero saber transmetre-la com jo la sento i la vaig sentir.
Feliç nit i dia de Reis!
Un escrit preciós. T'he de confessar que m'he emocionat una mica! jiji! :) El Guerau segur que ho viurà tan intensament com nosaltres! Bona nit mani!
ResponEliminaClara