6 mesos!

Faig una breu interrupció a les cròniques del meu part, que sembla la Història Interminable, perquè avui, dia 18 d'agost, el meu nen fa 6 mesos!

I realment, tot i que sembla un tòpic, han passat volant. El meu avi diu que això també ho diré quan faci els 15...

Doncs bé, amb 6 mesos hi ha moments que sembla un belluguet: li agrada fer la granota i saltar a la nostra falda mentre nosaltres el sostenim, posar-se de quatre grapes i aixecar les cames amb els peus recolzats al terra, intentar agafar el menjar de la taula, fer la croqueta, que l'alçem ben amunt com si fos un avió, girar com un rellotge recolzant-se a la seva panxa, picar amb el puny sobre la taula, esquitxar amb les mans i peus a la piscina i la banyera...

I amb 6 mesos també es comporta com un nen serè i tranquil: li encanta mirar-ho tot i observar bé les situacions abans d'actuar, xerrar i xerrar tot fent cares com si ens expliqués una gran aventura, mirar-nos i somriure, fer riallades mentre dorm profundament, estirar-se sobre el meu pit amb els braços ben oberts, fer mandres al despertar-se, que li fem massatges i mimos...

La veritat és que mai hagués pogut imaginar que fer de mare em faria sentir com em sento, sentir aquesta felicitat al veure'l tan feliç, emocionat pels seus propis progressos, veure com mostra tanta i tanta curiositat per tot el que l'envolta... em sento més corporal que mai, més intuïtiva, segura. I a moments sobrepassada i  amb necessitat de temps personal, tot i que només pensar de separar-me'n un momentet se'm fa complicat. No desconecto mai del món G., és com si tinguéssim un lligam invisible...sé que plora abans de sentir-lo, a la nit em desperto microsegons abans que ell em demani més teta... és molt curiós.

Bé, tot això per dir que m'encanta ser la seva mare, que és un nen fantàstic i meravellós, que no deixa de sorprendre'm cada dia.

Feliç mesari, príncep!