El meu part (I)

He decidit relatar el meu part. Ho farem a trossets perquè com que m'enrotllo molt... :)

El meu va ser un embaràs tranquil. A les 4 setmanes vaig tenir pèrdues que em van obligar a fer repòs i a xutar-me (és un dir, eh?) progesterona 3 cops al dia, i durant aquell mes vaig passar molta tensió. Quan finalment el ginecòleg em va donar l'OK i em va confirmar que tot anava bé, que l'embrió anava creixent i estava ben agafadet, vam respirar tranquils. A partir d'aquí l'embaràs va ser perfecte: em trobava bé, vaig tenir algun dia de nàusees però que es poden comptar amb els dits d'una mà, anava a fer ioga per relaxar-nos i millorar la respiració i sòl pèlvic, dormia com una marmota, a la feina em van compactar l'horari perquè no hi hagués d'anar tants dies (tot un detall tenint en compte que treballava a 80km de casa), el meu home em cuidava com una reina, les ecografies anaven sortint perfectes i les analítiques també, tenia a la família entusiasmada, em prenia la vida amb una calma sorprenent... I així vaig passar els quasi 9 mesos d'embaràs.
Els intents del G. per passar a fer vida extrauterina van començar el dia 17 de febrer del 2011, a les 38 setmanes i mitja de gestació.
Em vaig llevar a les 6 del matí (què coi hi faig jo llevada tan d'hora? estic de baixa, no tinc cap compromís pendent...el meu cos s'ha tornat boig!) i vaig trencar aigües (aaahh, d'acord! he de parir! però coi, hagués pogut esperar a les 10!). Amb una calma sorprenent en mi (tinc tendència a ser bastant nervi, però les aigües eren clares i per tant m'ho podia prendre amb calma) vaig dir al meu home que no hauria d'anar a treballar perquè estava de part, ens vam dutxar els dos, vam acabar de fer les bosses i deixar-ho tot a punt, fregar la mullena que havia fet ...i a les 9.30 erem a l'Hospital sense haver notat ni una sola contracció excessivament dolorosa. Peeerò com que la llevadora ens va dir que si trencava aigües i eren clares que havia d'anar cap a l'Hospital, pausadament però cap a l'Hospital (per risc d'infecció) doncs au, cap allà que vam anar! El camí va ser molt divertit perquè jo anava notant aigua que em regalimava, i a risc d'inundar el cotxe ens vam proveïr de tot de tovalloles...crec que si algún veí ens va veure va pensar que estàvem sonats! En fi...

Després d'unes quantes voltes (havíen fet obres al centre i anàvem bastant perduts) vam arribar a la planta de ginecologia i sales de part. Vaig entregar el meu pla de part (que ja tenien, però per si de cas...) i el resultat de les últimes analítiques i vaig demanar que anul·léssin la cita que tenia aquell mateix dia amb la doctora per avaluar el líquid amniòtic i fer una exploració, que ja no calia. Em van fer un tacte i corretges, total: 1cm de dilatació i contraccions irregulars (que jo ni notava). La llevadora em va comentar que en aquests casos enxufen oxcitocina però com que jo tenia activat el pla de part natural s'esperarien unes horetes per veure si em posava de part jo sola, que necessitava regular i augmentar les contraccions per dilatar una mica més depressa. A l'haver trencat aigües augmentava el perill d'infecció i per tant esperaven però..."lo just". Em van deixar connectada a les corretges amb el batec del G. de fons, en plan rave. Diversió assegurada, vaja. Al box del costat, separat per unes cortinetes, van anar passant altres batecs que s'unien momentàniament a la meva festa particular. La de paper que van gastar monitorejant les meves contraccions! Fins que una nova llevadora, més estalviadora que l'anterior, va decidir que podia caminar, llegir, seure a la pilota de dilatació...i que de tant en tant ja vindrien a controlar el tema (en aquest punt la cosa va millorar perquè les contraccions, a l'estar dreta, no em feien gens de mal, ni les notava quasi). I que aviat em passarien a l'habitació on pariria, que de moment la deixaven lliure per si de cas.
En fi...vam estar llegint, xerrant, espiant el tràfec que hi havia per la planta, rient, contant, tornant a llegir, tornant a xerrar, tornant a espiar el nou tràfec que hi havia per la planta...
Ens esperaven unes quantes hores...