El meu part (II)

Doncs bé, continuem! (primera part aquí)
Despés d'unes hores d'espera, ens van passar a l'habitació on finalment donaria a llum. Era una sala ampleta, amb un llit ultra modern que es podia posar en mil posicions, un lavabo amb banyera, un petit equip de música, una pilota per la dilatació, un armariet abatible per fer les cures i vestir als recent nascuts... potser li faltava una mica de caliu (un color càlid a les parets, roba de llit que no fos la de l'hospital, un puff per seure) però en general l'habitació estava bé i era comfortable.
Abans, però, van fer vestir al meu home amb uns pantalons i una camisa blava (blau hospital), que impactava una mica. Vam fer fotos en plan desfilada de moda, la veritat és que feia molta gràcia.
A mi em van posar una via. Vaig intentar negociar-ho però no hi va haver res a fer, eren protocols del centre i malgrat el meu pla de part, l'havien de posar per poder actuar ràpid en cas d'urgència (cosa que em fa pensar que potser n'hauria de dur una sempre ja que en cas d'accident podrien actuar ràpidament...en fi...). La llevadora m'ho explicava com excusant-se i quan li vaig dir de menjar em va dir que com a molt li autoritzarien un caldo (però em va donar permís per menjar d'estranquis unes galetes príncipe que portava a la bossa...sort en vaig tenir!). En aquest punt em sobta una cosa: qui hauria de tenir la màxima autoritat en un part, després de la dona que pareix, hauria de ser la llevadora, no? Doncs em deixaven menjar només caldo perquè l'anestesista les "esbroncava" si després calia posar la peridural i em posaven la via perquè era protocol. Aquests van ser els dos punts que no van respectar del meu pla de part.
Doncs bé, crec que eren més o menys les 5 de la tarda quan em van dur a la sala de dilatació-part. Havia començat el treball de part, perquè tenia contraccions més regulars, però el dolor era molt suportable. Vaig demanar de fer-me un bany, més que res perquè estava cansada de tantes hores esperant. La llevadora em va dir que cap problema però em va demanar per fer-me un tacte abans. Resultat, dilatada de 4cm. Em va dir que volia assegurar-se d'una cosa i tornava, i quan al cap d'una estona va venir em va dir que havia estat consultant i que segons havia llegit era millor que no em banyés perquè dilatada de tan poc podria ser que el treball de part s'aturés. Però que una dutxeta relaxant m'aniria de conya. O sigui que em vaig dutxar, i després el meu home i jo ens vam posar a jugar al parxís. Em van posar una monotorització inalàmbrica que em permetia moure, però me l'anaven traient perquè no m'obsessionés gaire amb el tema de les contraccions.
La partida de parxís no la vam acabar. Jo cada vegada tenia contraccions més seguides i ja no sabia com posar-me, o sigui que vam aparcar el joc i vam sortir al passadís a fer uns tombs. A cada contracció em penjava literalment del meu home. Anavem caminant, jo l'avisava quan notava una contracció perquè em sostingués, ell m'agafava i quan passava la contracció continuavem caminant. Quan estavem cansats entravem a l'habitació, ell seia una estona i jo m'estirava de costat. I després, santornem-hi, cap a fer passadissos!
La llevadora anava venint per veure com em trobava, em portava algún suc o caldo, em posava les corretges inalàmbriques... i així fins les 12 de la nit, que em van dir de posar-me antibiòtic perquè feia 18 hores del trencament de la bossa.
També va venir la ginecòloga a fer-me una exploració, i em va confirmar el que la llevadora m'havia dit al tacte anterior, que el nen venia mirant cap al cel i que estava molt amunt encara. La cosa, tot i les contraccions, no havia avançat gaire: 6-7cm.
Jo estava molt cansada, i encara quedaven 11 hores pel naixement del petit G.!